Tots sabem que cada vegada és més difícil trobar pa bo. Pa de veritat. No xiclet en forma de barra que a les 2 hores de sortir del forn podria servir d'arma mortífera contra el pitjor dels nostres enemics.
Per això, de tant en tant, fem una excursió fins al forn Fortino: perquè és bo; perquè hi ha molta varietat, amb tota mena de cereals i de fruits secs; perquè dura com el pa d'abans; perquè el preu no és prohibitiu i... perquè té aquest aspecte:
(els post-its són de collita pròpia... tinc poca memòria...)
2 comentaris:
Jo sóc tan panarra que no em dura prou el pa com per perdre les seves propietats!
Panarra! :D (és una paraula que m'agrada molt)
I trobes pa bo, encara? Potser és que els forns del barri no són gaire bons... no m'acaba d'agradar, el trobo massa industrial! I queda dur de seguida...
Publica un comentari a l'entrada