divendres, 7 de maig de 2010

El negoci de casar-se (II)

Reprenc la història just allà on vaig deixar-la: al vestit.

Una núvia va de blanc, de llarg, amb cua, amb cancan, vel, talons i maquillada i repentinada. Per anar bé, amb un corsé ben apretat, que talli bé la circulació i no deixi respirar. Amb lligacama i mitges blanques, també.

Doncs... torno a portar la contrària, tu! Ni blanc, ni cua, ni vel, ni lliga, ni mitges blanques! Són molt bonics els vestits de princeseta, però no fan per mi. No sóc jo. Jo no sóc princesa, sóc la reina de casa meva que, per cert, no és del tot blanca (i ara encara menys després de 4 anys de viure-hi). Per això m'agrada mirar-me aquesta web, perquè tothom intenta celebrar el dia del seu casament com li dicta el cor. I no com s'imposa. N'he tret algunes idees, molta inspiració i més d'un "Oh" de "S'ha de tenir molt ben posats per sortir de casa així!".

Dos o tres visites a botigues de vestits van ser suficients. La veritat, no esperava que ningú em deixés emprovar res. Però ho van fer, i em vaig veure a mi mateixa dins de vestits de núvia de botiga petita i personal, no de catàleg de gran cadena. Blancs. De diferents estils. I tampoc m'hi vaig saber trobar. Per això el vestit me'l fa una modista, amb les teles que li triaré, que parlaran de mi i reflectiran com sóc.
Per cert, teniu curiositat per saber per què les núvies porten ram? Ara és per fer bonic, però antigament era per no fer mala olor. Aquí ens ho expliquen.



6 comentaris:

anna ha dit...

ei!! que pensava que la roba ja l'havies anat a buscar!!
conyes a part, trobo que, tant amb un casament com en el que sigui, a gent ha de tenir la opció a fer les coses al seu gust, i a la seva mida... aquest toc personal, fa que les coses siguin úniques!

rits ha dit...

una de les meves millors amigues va fer com tu. Per una modista i res de blanc. Estava guapíssima!

per mi, l'important d'un casament no és pas el format sinó el que porta a casar-se. El format, tal i com sigueu vosaltres (això si, tothom acaba fent cosetes que no li veníen de gust, convidant qui no voldríen,....)

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Hi he anat, a buscar. Però no he acabat de trobar "La Tela". He trobat un parell de coses molt interessants, la setmana vinent sabré si en tindran més o no... que amb 1 metre no en faig prou...
En això estem, Anna, que les coses siguin úniques...

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Rits! Espero estar ESPECTACULAR!!!!! jajajajajaja, però per veure-ho encara falten dies. La veritat és que hi ha tantes coses pel mig que em fa por que se'ns oblidi el perquè... i ens perdem una mica en el què i el com...

Glòria DSN ha dit...

jo tinc una cremallera a la boca ;D

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Mmmm... cremallera!!!
Potser més endavant m'hauré de menjar alguna de les meves paraules, però...