dijous, 27 de maig del 2010

Despietat país de les meravelles i la Fi del Món


- Amb el temps la teva ment no importarà. Se n'anirà, i amb ella desapareixerà tota sensació de pèrdua, totes les penes. Tampoc l'amor no importarà. Només quedarà el viure. Un viure plàcid, tranquil. Sents afecte per la noia i crec que ella en sent per tu. No esperis més.
- És tan estrany -dic-. Encara tinc ment, però de vegades la perdo de vista. O no, poques vegades la perdo de vista. Però confio que tornarà, i aquesta convicció em sustenta.


Haruki Murakami.
És el primer llibre seu que llegeixo i suposo que encara l'estic processant. Algunes coses m'agraden, té bon ritme, la història és curiosa, el protagonista és interessant. D'altres, en canvi... em sobten una mica...

7 comentaris:

sànset i utnoa ha dit...

Jo el tinc esperant a la prestatgeria!

He llegit Norweigan wood i After hours i, per mi, els dos molt bons, sobretot el primer!

Utnoa

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Bon dia Utnoa!

Me'ls apunto a la llista de pendents, doncs. Quanta literatura!!!

Ja em diràs què t'ha semblat :)

M.

Sergi ha dit...

No pateixis, el que descrius és la sensació que et deixarà sempre Murakami. Et deixa un desassossec que no saps definir, t'ha agradat però tampoc és un llibre magistral, saps que llegiràs més, però al cap d'un temps. Pur Murakami. Jo aquest no l'he llegit, però d'altres sí i sempre em queda la mateixa sensació. Però t'asseguro que hi tornes. En tinc un altre esperant a la prestatgeria, per quan li toqui.

rits ha dit...

ostres! ho comparteixo tot. el que tu dius i tb el que diu en Xexu! Només he llegit After Dark, però em van quedar totes aquestes sensacions.

Fa temps que vaig tantejant llegir-me Tòquio Blues (hi ha qui em diu que és el primer que hauria d'haver llegit d'ell), però se'm resisteix.

La cita que poses convida a agafar-lo!

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Sí que té adeptes, el sr. Murakami... és temptador, crec que repetiré!

Kudifamily ha dit...

Tokio Blues és a casa, per quan vulguis!
I sí, comparteixo l'opinió d'en Xexu: el desassossec que et deixa és important...
;-)

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Me'l passes quan et torni La Carretera, doncs :)