dilluns, 18 de gener de 2010

Christian, el lleó

Copio de Tv3.cat...

"L'any 2008 un vídeo genial publicat a YouTube esdevé tot un fenomen social. Vist per més de 50 milions de persones, mostra el retrobament emotiu de dos joves amb el seu lleó de companyia de 225 quilos, Christian, uns quants anys després d'haver-se'n acomiadat i d'haver-lo retornat a la vida salvatge de Kènia. És la fantàstica història de Christian el lleó, que fou comprat de cadell al "departament d'animals exòtics" de Harrods."

El reportatge modern es va emetre el 31 de desembre al 33, al migdia. Només vaig poder veure el final del vídeo... però si voleu veure el vídeo original, el teniu aquí.




Jo també vull jugar amb un Otis així de gros.

7 comentaris:

elur ha dit...

L'última frase del post jo també la vaig dir, canviant Otis per Pèsol ;)
La història és increïble i realent emotiva, si el carinyu d'un gat petit ja 'mata' imagina't d'un de tan gros! Quin parell de privilegiats aquests dos i sobretot el lleó, que va poder viure lliure.

XeXu ha dit...

Jo havia vist la part inicial del vídeo, el retrobament, però ara m'ha agradat tornar-lo a veure (aquest cop sencer). Jo no he tingut aquest pensament del final com tu i l'Elur, però l'emoció del retrobament et fa un nus a la gola. Com que és difícil d'endevinar què pensa un lleó, em quedo amb la cara del tio vestit de blanc. L'emoció que se li endevina la conec, és molt expressiva. I ja quan veus que el lleó se li tira als braços... uf! Jo he rigut d'emoció, amb llàgrimes als ulls gairebé. No sé descriure-ho, és molt emocionant. El rei de la selva, eh? Bèstia despietada? Això segur que no. És un tros de gat! Si devia ronronejar i tot!

Per cert, el meu Blog aviat pesarà com aquesta bèstia si continua així!

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Hola nois! Ja hi comptava, que els que teniu gats us sentiríeu igual que jo...
A mi el que em va tocar més és la manera com se'ls tira a sobre, igual que fan els gatets per jugar i fer-te mimos... però clar, a mida de lleó adult. Ho trobo impressionant i em fa molta, molta enveja (si l'Otis em sentís...). La cara dels dos nois no té preu... i la tranquilitat amb què se'ls acosta l'altra lleona???

Otis, on ets????? Juguem!!!

XeXu, que tens overbooking al bloc?

XeXu ha dit...

No, no. Blog, no confonguem. De fet, jo tinc dos blogs, un on escric, i un que esgarrapa, en Blog, el meu gat nº1, també conegut com a Lovi o Wue. I després, el gat nº2, Bamboo o Maua (o també gat cabrón).

El Blog és una mala bèstia que se'n va cap els 7 kg i no té encara dos anys. Mentre mirava el vídeo ell era al costat i li anava dient que aviat semblaria en Christian. Tot i que retira més cap un tigre, el tio.

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Ai, que no recordava com es deien els teus "tigres"!
7 quilets és tot un bon tros de gat... l'Otis ara en pesa uns 5, però ha arribat a passar de 6 i el veterinari ens renyava... Moxaines al Blog i al Bamboo de part meva!

la divina ha dit...

Uf! El primer cop que vaig veure el vídeo em va passar com a en XeXu, quina plorera! I corrent a abraçar en Nero!, que tot i ser una minipantera, no arriba a fer tant de bulto com el lleonet aquest :))

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Neeeeeero guapuuuuu!!!!