Dissabte a la tarda, estació de Passeig de Gràcia. Una única taquilla oberta, aten una noia que amb prou feines parla anglès. Dos turistes demanen informació sobre els trens i té problemes greus per fer-se entendre. Darrere seu, dues persones remenen i donen voltes. Papallonegen, però no treballen. Si a la cua dels bitllets li afegim que no hi ha ningú a informació, perquè només obren de dilluns a divendres, tenim com a resultat una cua llarguíssima i lentíssima que em fa perdre el tren.
A Figueres, de tornada, al·lucino cogombrets en vinagre quan sento que el pas a nivell (direcció França) es tanca abans que arribi el tren provinent de Barcelona, del que encara hauran de baixar i pujar els passatgers. Amb el tren direcció Barcelona, tres quarts del mateix: el pas a nivell es tanca ben bé 5 minuts abans que arribi el tren... així el trànsit de Figueres es col·lapsa millor, clar.Tampoc és que això sigui cap novetat... però avui m'ha sobtat.
Un cop al tren, oh, sorpresa! Els vagons són nous, blancs, lluminosos, amb endolls per als portàtils, i tauletes, i els peus no em toquen a terra en aquestes esplèndides butaques noves... no es pot tenir tot...
4 comentaris:
Poc a poc, de moment algunes coses ja funcionen millor, a veure si portant-ho des d'aquí es poden anar arreglant les altres.
Maria, quan es porten tants anys agafant la renfe cada dia, acceptar-los una millora em va costar una mica...més car. jajaja.
Un consell, "Con Renfe...Ten-fe"
I respira, sobretot...respira!!!
Jo, després de tants anys anant en tren, m'he convertit en una mestra zen de primera categoria.
Però a Sant Feliu tenim més sort: després de més de vint anys demanant-ho aquest any comencen les obres de soterrament.
He dit sort? DÉU MEU !! ara tindran la millor excusa per seguir arribant tard cada dia!
OMMMM !!!!!
Bon dia al matí!
Xexu, em temo que Rodalies potser millorarà, però els de Mitja distància... fins que no s'acabin les obres de l'Ave res de res. I després segur que trobaran alguna altra excusa per anar malament!
Anna, els vaig patir amb la uni... però ara em moc amb cotxe. Agafar el tren sempre és una experiència.
Mosquit! Quants dies sense veure't! Soterrament! Què bé! Algun dia també arribarà a Figueres, espero. Tenim 2 passos a nivell més formosos...
Publica un comentari a l'entrada