dijous, 30 d’abril de 2009

Vacances... no

Avui, estreno una secció nova. Llegiu, llegiu:

Vacances... no.
Cinema a Montjuïc... no.
Espectacles a la casa Elizalde... no.
Cervesetes a les places de Gràcia... no.
Platgeta... poca.
Sant Joan... potser.
Sant Pere... no ho crec.
15 d'agost... ni de conya.
Aniversaris de l'estiu... no ho crec pas.
11 de setembre... tampoc.
Calor enganxosa... sí.
Turistes... més que aquí i tot.
Gelato di pistacchio... sí.
Pizza... anzi!
Granita di caffè davant del Pantheon... aaaooooooo!!!
En resum.... de l'1 de juliol al 30 de setembre faré pràctiques a Roma. Em vindreu a veure?????

dimecres, 29 d’abril de 2009

Col.laboració amb el 104è joc literari d'en Tibau

Fa uns dies la Maia em va fer descobrir aquest bloc fantàstic: Tens un racó dalt del món. A través d'ell, l'escriptor Jesús M. Tibau ens proposa periòdicament diferents jocs literaris.

Avui que puc, faig la meva petita aportació.




- Hola
- (silenci)
- Ei, hola!
- Ah, hola, no t’havia sentit.
- Ja ho veig, has trigat molt a respondre.
- Ai, perdona...
- Què fas aquí dalt?
- Llegeixo.
- Ah. I t’has d’enfilar dalt d’un arbre per llegir?
- No necessàriament, però aquí dalt s’hi està molt fresquet. I la mare no m’empaita, quan sóc aquí.
- Fa una estona et cridava...
- Ostres, no!
- Sí, no recordo què deia. Què llegeixes?
- És un llibre d’aventures molt xulo. Quan acabi te'l deixo.
- Ah... jo és que no llegeixo gaire.
- No? Per què?
- Llegir és avorrit.
- Què dius ara!
- Sí, a mi m’ho sembla.
- Nooooo!! T’equivoques!!
- Fffff... no sé què dir-te. A mi no m’ha agradat mai.
- No? Llavors no llegeixes mai? No t’ha atrapat mai un llibre? No se t’ha fet tard i fosc mentre devoraves pàgines i pàgines, absort i encisat per una bona lectura? No t’has enganxat a una història tant intrigant que fa que no puguis deixar el llibre fins que no s’acabi el capítol? No t’has perdut mai en móns de fantasia, d’amor, de misteri, de terror, o en il·lustracions fantàstiques i plenes de color?
- Ai... no.
- Doncs no saps el que et perds. Puja dalt de l’arbre amb mi, que llegirem junts.

Neix el món...

http://www.goear.com/listen/bd435a3/neix-el-món-dintre-lull-mishima


Al final de tot.
No sé com ni gràcies a què,
ni per quin estrany mecanisme,
Tota aquesta angoixa, tota aquesta por que sento,
em tranquil·litza.
No sé com però em tranquil·litza.
Estic tranquil.
Tranquil.

(la lletra sencera, d'aquesta i de totes les cançons del disc, aquí)

(no entenc perquè no em deixa penjar la cançó directament... aiiixxxx)

dimarts, 28 d’abril de 2009

La Caleta de Gràcia

Un altre més, sí. Últimament no parem. Així tenim la butxaca.... foradada!!

Ahir vam sopar a La Caleta de Gràcia. Hi hem anat un parell de vegades, en grup i entre setmana. Vam menjar tapes, braves, chipis, xampinyons, gambes, escalivada, torrades... Lo clàssic, vaja.

En general, m'agrada, però trobo que les racions són una mica escasses. La picada d'escalivada tampoc no em va acabar de convèncer... m'imaginava una escalivada més tradicional.

Avantatges: correcte, relativament a prop de casa i entre setmana hi ha lloc.
Desavantatges: s'hi fuma, tot i que els dies que hi hem estat no molestava.

Via Fora!

Els Via fora! són una cadena. Només conec el de Riera de Sant Miquel, a Gràcia, tocant amb la Diagonal.

Fan torrades i amanides, taules de formatges, alguns plats calents. Pel que veig a la web, també fan cursets de tast de vins i de cerveses.

Avantatges: està bé de preu i les torrades són molt bones.
Desavantatges: fum, soroll, i direm que les cambreres són una mica fetes a la seva.

Aptes per a sopars de grups. Entre setmana és molt tranquil, divendres i dissabtes està a tope.

Ca la Sussaneta

Dissabte després del concert de la coral vam sopar a Ca la Sussaneta, Antic Bistro de Bruno.
És molt a prop de Madrazo, zona alta (uh!).

Vam sopar de menú, 26€. Pica un pèl, però els primers i els segons estaven molt bé:
espàrrecs amb pernil (del bo) i orada per mi. Crema de carbassó i orada, també, per Ell.
Les postres... doncs les trufes eren del Mercadona, i la nata dels maduixots era d'esprai.
Fan baixar la nota, però en conjunt ens va agradar.

El local era buit i vam sopar sols. Pel que va dir el propietari, quan no hi ha futbol tenen gent.

Apte per a ocasions especials.

divendres, 24 d’abril de 2009


El passat divendres, vaig fer anys, i la Maria, sabent de la meva (nostra) nova afició –la cata, sigui de vins, de formatges o de cerveses- em va regalar precisament això: una cata de cerveses a l’Alula Gastronòmica www.aula-gastronomica.com.

Val a dir que la cata va estar força bé, però el que realment va ser una nova font de coneixements va ser la introducció teòrica que en van fer, a través d’un powerpoint i un dossier imprès... Brutal.

“Sabeu què és la malta?” aquesta va ser la primera i fascinant pregunta que ens van fer als inexperts assistents...

“Un cereal, no?”, vam respondre alguns.

Doncs no, la malta és la “glucosa” en què es converteix el midó de l’interior del cereal en el moment en què la futura planta vol començar a créixer... En fi, em podria estendre amb altres i interessants conceptes que ens van explicar, però això ja seria objecte d’un altre post...  

Gràcies pel regal, Maria. Quan vulguis, ho repetim. :*

dijous, 23 d’abril de 2009

Feliç Sant Jordi!

@----------<-------------<------------

@----------<------------

@--------<<----<------------

@----------<----------<----

@-----<-----<------<------

dilluns, 20 d’abril de 2009

Sobre la asocialitat del traductor autònom

Aviat farà dos anys que treballo a casa i crec que puc començar a fer balanç d'alguns aspectes... no laborals, perquè la feina que faig (dins dels seus límits) m'agrada força, però sí més aviat psicològics. Algun psicòleg a la sala?

Cada un és com és. Jo no he brillat mai per la meva extroversió. Sóc filla única, sempre he sigut més aviat introvertida. En temps de la uni potser no tant, però ara sí, cada cop més. Me n'adono quan sortim i estem amb gent, que em costa, que sóc menys comunicativa i que moltes vegades em costa concentrar-me. Que la timidesa em lliga cada vegada més, i que la meva veueta no es fa sentir per sobre de la resta.
Ahir en parlàvem amb la Núria, està clar que el tipus de feina i la manera de fer-la ens afecta. Però em pot arribar a canviar el caràcter?

Treballar sola no m'agobia. Estar sola a casa amb l'Otis no m'agobia. Prefereixo estar sola a les males companyies. Però crec que està accentuant alguns aspectes de la meva personalitat que potser no són del tot positius...

Em pregunto si a la resta de professionals autònoms també els passa això, o si només són cabòries meves. Som asocials, els autònoms? De tant d'estar sols tenim problemes per socialitzar? O, al contrari, de tant d'estar sols busquem qualsevol excusa per sortir i veure gent?

divendres, 17 d’abril de 2009

Per a tu



Perquè ets l'última persona que veig a les nits, i la primera que veig quan obro els ulls al matí.

Perquè m'adormo agafada a la teva mà, i em costa agafar el son si no hi ets.

Perquè em desperto cada dia amb un petó teu.

Perquè avui fas anys. I espero passar-ne molts més al teu costat.

Moltes felicitats!!!!

dimecres, 8 d’abril de 2009

Carretera i manta... i paraigües!!

Demà al matí a primera hora "fugim" cap al País Vasc amb els Elefants. Ens esperen hores de carretera, una casa rural a Amorebieta, pintxos, zuritos, sidra... i mal temps, segurament... però segur que ens ho passarem molt bé!!! com a mínim farem una bona desconnectada, que ja toca.
Més notícies a la tornada.

dimarts, 7 d’abril de 2009

Bye bye Europa


Doncs sí, ja tinc els resultats: 17/30. Per mitjana aritmètica seria un aprovat, però com que només superen la prova els 60 candidats amb els millors resultats... doncs està suspès.
Un altre dia serà.

Cultura i C3 Bar

Dissabte vam fer la ruta cultural completa: vam veure l'exposició del Rogers al CaixaFòrum, vam entrar al Pavelló Mies Van Der Rohe, vam dinar al C3 Bar i a la tarda vam veure Il·luminacions al CCCB.

Per proximitat amb l'última exposició vam dinar al C3 Bar, que és el restaurant del CCCB.
A favor: el menú està bé, el local és xulo i segur que a la terrassa s'hi estava de conya. A dins s'hi estava bé, també. Deuen tenir Wi-fi, hi havia gent amb el portàtil.
En contra:
  1. Teníem taula reservada i havien perdut la nota de la reserva.
  2. La majoria de plats portàven pesto. Si t'agrada, molt bé, però no cal abusar.
  3. Vam dinar en 2:30 h i no perquè nosaltres anéssim lents.
  4. Entre les postres i el cafè vam haver d'esperar que una pobra cambrera acabés de dinar (a dues taules de distància de nosaltres). Es veu que la resta de cambrers no podien venir a dur-nos els cafès.
  5. Demanar el compte tres cops = una hora de temps. El van fer però no el van portar, i a sobre ens vam mirar malament quan vam anar a pagar a la barra.

Vam entrar a Il·luminacions més tard del que pensàvem, però vam tenir el temps just de veure tota l'exposició amb una mica més de detall que el dia de l'inauguració.

dimecres, 1 d’abril de 2009

Recapte

Com molts sabeu, el nostre barri està mal assortit de fruiteries. Per això, i per recomanació de la família, ens vam decidir a comprar la fruita a Recapte.

Aquesta empresa de Lleida ven fruita i verdura biològica de temporada. La porten a casa en una caixa setmanal (ells en diuen cistelles).

Ja fa més d'un any que les comprem. Tot i que s'ha de reconèixer que surt més cara que la fruita del súper (segons quin súper, clar), tot és infinitament més bo: la fruita té gust, té color i té olor!

Ni les fruites ni les verdures són iguals: cada peça té la seva forma. La que li correspon, és natural!
(llàstima que els llimacs als enciams i a les escaroles també siguin naturals.... uix!)

Orgànic

Una altra de restaurants:
L'Orgànic és un lloc curiós d'aquests que hi ha pel Raval. És molt a prop de la Rambla.
És vegetarià, fan menú al migdia i és econòmic.
A més del menú, fan plats combinats i crec que també tenen carta.
Val la pena fer la prova, com a mínim per veure el local.
A l'entrada hi ha una petita botiga de productes biològics, infusions i similars.
Avantatges: tots els anteriors.
Desavantatges: no en recordo cap. El lloc és informal, no val per cites romàntiques!

I què

Veig que fa un any vam iniciar la crònica de restaurants i no l'hem continuada amb gens d'assiduïtat. Això no vol dir que no sortim de tant en tant a dinar o a sopar, vol dir que hem descuidat molt la secció Restaurants.
M'hi poso:

Últimament hem sopat sovint a l'"I què?" de Gràcia. Ens el van descobrir l'Arnau i la Carla (gràcies nens!)
Fan tapes, tipus nachos amb guacamole o formatge, braves, quiche de verdures. I pizzes i amanides, i altres plats calents. Les esbergínies farcides eren bones bones.

Avantatges: està bé de preu i s'hi pot sopar fins força tard. A més del menjar, sempre tenen quadres exposats, molt xulos.

Desavantatges: sempre és ple i se sent molt de soroll. I s'hi fuma.