dimarts, 12 de maig de 2009

Teatre, riures i altres alegries


Fa un parell de setmanes vam anar al teatre i complementar així, la segona part del meu regal d'aniversari: "Garrick", de Tricicle... A mi m'agraden molt, i a jutjar pel plè fins a vessar del teatre, igual que molta altra gent. I no ens van decepcionar: un espectacle dinàmic, viu, imaginatiu i molt, molt graciós. Són fidels a la seva fòrmula, i val a dir que espero que per a molts anys.

Dimecres passat (sí, el mateix dimecres que el Barça es jugava amb el Chelsea el pas a la final de la Champions), vam aprofitar una bona oferta (gràcies CLUB3C) per anar a veure, sentir i (cantar) "Spamalot"... Mireu, ens vam perdre la semifinal, però va valdre la pena: enlloc d'estar 90 minuts patint, els vam estar rient. Brutal. Val a dir que, amb la moda dels musicals, em feia una mica de por, però aviat es va dissoldre. Dues hores i quart que van passsar volant, amb la mandíbula adolorida de tan riure, i rematant-ho amb el resultat d'aquell partit, una nit rodona.