Crònica d’un viatge en 12 dies: New York & Miami (I)

Dimecres, 13 d’agost de 2008
7h del matí. Tot llest. Maletes a punt. Els nervis també. Un últim glop d’aigua i ens acomiadem de l’Otis. Tanquem la porta. En Quico ens espera a baix amb el motor encès.
Comença l’aventura.
Arribem al Prat, i tenim un primer ensurt: al detector de metalls, ens troben la multiusos… Ens la vam endur al sopar a la platja de la setmana passada.. i ens n’havíem oblidat. Quin descuit.
En aterrar al Charles de Gaulle (París), tenim un segon ensurt: protagonistes d’un “the last call” silenciós que ens fa córrer per la terminal.
8 hores, tres pelis i un capítol de Friends. New York als nostres peus. Arribada sense problemes i un SuperShuttle ens transporta a l’apartament situat a dos minuts de Times Square. Per cert, els nostres quinze dies sense mòbil comencen aquí. La Joy i el seu marit ens porten les claus. Els americans es donen petons quan es presenten? Sí, alguns sí. Temps per fer una primera presa de contacte amb la ciutat, comprem el sopar en un Deli i ens el cruspim a casa fent un zapping interminable de 200 canals… més endavant en descobrirem uns 932 més… A les 22h al llit (a Barcelona són les 4h de la matinada).

Dijous, 14 d’agost de 2008
Una passejada matinal per Times Square. Les nostres passes de turistes embadal·lits ens porten a la Grand Central Station, al Chrysler Building i a l’ONU. Una mirada ràpida a la cua de l’Empire State ens fa pensar en una propera ocasió i els tiquets d’entrada comprats per internet. Bryant Park, Madison Square Park, Union Square i l’impressionant Flatiron Building.
Diuen que el bon cafè, a Nova York, el prens a Starbucks… ens empassem l’orgull i fem un Expresso Solo i un Tall Iced Caffelatte (Tall vol dir petit, goita!). Què equivocats que viuen! Passegem per Chelsea i ens cau un petit diluvi estiuenc.

Divendres, 15 d’agost de 2008
Hem comprat la Metrocard. El metro de NY ja no tindrà secrets per a nosaltres! Visitem la Zona Zero i St. Paul’s Church. Un testimoni impressionant de l’11-S. Entrem al grans magatzem Century 21 i em compro uns calçotets... què passa? Uns Calvin Klein a Barcelona valen el que aquí cinc! Ja hi tornarem, oi, Maria?
Pel cementiri urbà de la Trinity Church passegem entre làpides de pedra, arbres i bancs amb executius dinant. Wall Street. Ja hem arribat al Financial District. Fem un entrepà. De pa blanc o integral? Pernil dolç o gall d’indi? Formatge suís o cheedar? Mostassa o maionesa? Et pago o et pego?
Bowling Green i els ous del toro, Museum of Indian Tradition i, finalment, un ferry a Staten Island. De tornada, passejada pel Battery Park. Un altre Starbucks. De debò no hi ha res millor? Tornem al Century 21: ja en tinc de CK, DKNY i RL. Per cert, tenim a en Dani fins al diumenge matí. De moment, ja ens ha colat al Marriot i les vistes a Times Square des del restaurant són impressionants. Sopem al Carmine’s amb la Núria, també. El què ha sobrat, en un tupper...