divendres, 28 de juny de 2013

Desigualtats




Que difícil és incorporar-se al món laboral després de quasi quatre mesos que han passat com si res, en un obrir i tancar d’ulls. I quina ràbia que fa, veure que tu, autònoma pringada, has cobrat una baixa ridícula, no has deixat de pagar cap quota, no has tingut cap facilitat, ni cap bonificació, ni cap ajuda... i amigues amb altres tipus de feina (amb tot el carinyo, eh! ;) ) acumulen fins a sis i set mesos de baixa. 
És injust i cruel, qui té feina assegurada té una baixa més ben remunerada i prolongada que qui no sap mai què estarà fent l'endemà. País de pandereta.


Em vaig equivocar de professió, està clar.

diumenge, 23 de juny de 2013

Tres i mig


Avui que el nen en fa tres i mig... m'he posat a fer balanç, així, en general:

-Hores dormides: poques, molt poques.
-Hores plorades: forces, nen i mare.

-Cops que he promès que serà fill únic: bastants, per què enganyar-nos. Diuen que més endavant s'oblida, com els dolors del part.
-Vòmits netejats: poquets, afortunadament.
-Bolquers canviats: moooooolts, moltíssims!!!

-Robeta canviada perquè el bolquer ha tingut fuites: més d'un i de dos, ho reconec.
-Senyores que et creues pel carrer que han donat la seva opinió sobre el nen, el cotxet, el fular, la robeta, o qualsevol altra cosa que no era de la seva incumbència: masses, per desgràcia.
-Revetlles celebrades: avui farem la primera, ja us explicarem com va!
-Somriures rebuts: cada vegada més, per sort!!!



Feliç revetlla!!

dilluns, 17 de juny de 2013

Porteig


Em declaro fan absoluta del porteig. Sí, de portar el nen a sobre enganxat tot el dia... de malcriar-lo donant-li tots els braços que vol. Ho confesso!!!
Nosaltres fem servir un fular elàstic d'aquí. Mentre el nen ha sigut molt i molt petit, portar-lo a sobre era com fer el mètode cangur, nadó en contacte permanent amb el pare i la mare (molt recomanable per a petits prematurs).


Les primeres setmanes en Llorenç anava recollidet, en posició fetal, com el  nen de l'esquerra. Ara que és una mica més gran, ja va amb les cametes fora, i el cap estirat per anar xafardejant-ho tot, com el de la dreta.


I ara que és una mica més gran (per mi passar de 2,200 kg a 4,250 kg ja és una mica més gran), és la manera de moure's còmodament per la ciutat, passejar, comprar, remenar per casa... sabent que el nen va perfectament còmode, tranquil i ben portat. I ben a prop de la seva font d'alimentació :) 

dimarts, 11 de juny de 2013

Tot canvia



Deu fer cosa d'un mes, o potser una miqueta més, ell se'n va anar a l'assaig de la coral i ens va deixar sols a casa. No sembla tant difícil, sopar, donar el sopar al nen, recollir una mica i a dormir.
Doncs... quan ell va tornar ens va trobar a tots dos fets un mar de llàgrimes, i el gat amagat a sota el llit per no veure'ns ni sentir-nos. En Llorenç va començar a plorar abans que jo em pogués fer el sopar. Li vaig donar pit, li vaig donar el biberó, va estar en braços tota l'estona, me'l vaig penjar al fular, vaig cantar, vaig passejar, vaig ballar, vaig posar l'extractor de la cuina (un soroll blanc, eficàcia provada!)... i res. Vinga plorar i plorar. En algun instant de pausa ploranera i mentre el portava penjat al fular, vaig arribar a picotejar alguna cosa freda, a peu dret a la cuina, per no defallir. Però vam acabar tots dos al llit, plorant, un desconsoladament, potser per un atac de còlics, qui sap, i jo, encara més desconsoladament, de cansament i d'impotència.

Peu de la criatura, a dia d'avui, en escaiola.


Avui en Llorenç té tres mesos i dos dies. El pare és a la coral. L'he banyat sola, li he fet una mica de massatge, ha sopat i l'he posat a dormir. Fa més d'una hora que dorm, i segurament no es despertarà fins a quarts de tres, puntual com un rellotge. He pogut passar el peix per la planxa, preparar una mica d'amanida, asseure'm a taula i menjar-m'ho. I agafar l'ordinador i escriure un post ple d'orgull de mare novata. Costa, però hi ha dies que ens en sortim!!



M'agrada aquesta cançó de bressol hebrea. Ens la posava 
la profe de ioga per a embarassades, em dóna bon rotllo.