Que difícil és
incorporar-se al món laboral després de quasi quatre mesos que han passat com
si res, en un obrir i tancar d’ulls. I quina ràbia que fa, veure que tu, autònoma
pringada, has cobrat una baixa ridícula, no has deixat de pagar
cap quota, no has tingut cap facilitat, ni cap bonificació, ni cap ajuda... i amigues amb altres tipus de feina (amb tot el carinyo, eh! ;) ) acumulen fins
a sis i set mesos de baixa.
És injust i cruel, qui té feina assegurada té una baixa més ben remunerada i prolongada que qui no sap mai què estarà fent l'endemà. País de pandereta.
És injust i cruel, qui té feina assegurada té una baixa més ben remunerada i prolongada que qui no sap mai què estarà fent l'endemà. País de pandereta.
Em vaig equivocar de
professió, està clar.