dijous, 24 d’octubre de 2013

Octubre



Fa uns dies vaig veure aquest vídeo per YouTube:



Em va fer pensar, igual que un relat d’aquests que circulen per Facebook i que no recordo qui va penjar.... i que he trobat! És aquest. Per un moment vaig pensar que era un meme... però... ara no ho sé...


Just aquest mes d’octubre he tingut la sort de tenir molta feina. Molta! Un volum molt gran, d'aquells que et solucionen el mes, però te n'ocupen tooooootes les hores, des de la primera del matí fins a l'última de la nit. Ben calculat, començant el dia 1 i entregant el dia 31, m'ho havia programat de manera que podia enllestir-ho sense haver-hi de dedicar pràcticament cap cap de setmana.
En el fons, crec que és una sort, perquè darrerament no rebo tanta feina com en solia rebre; però també és una llàstima, perquè el preu que en paguen no és per tirar coets i em requereix un esforç considerable. I, a més, em roba temps "familiar".

Aquest mes en Llorenç ha començat a anar a la llar. Per una banda, està bé, ell es distreu, juga amb altres nens, nosaltres ens podem dedicar una mica més a les nostres coses. Tots contents. Però, per altra banda, també han arribat els virus de la llar, i just quan jo estava amb aquest subidón de feina... es va posar malaltó i va estar dos dies a casa amb febreta i mocs. En la vida de l’autònom muntanya russa, 2 dies de feina poden ser fonamentals. Fins ara, quan la muntanya russa pujava, i arribava una allau de feina, em llevava aviat, anava a dormir tard i em passava el dia literalment enganxada a l’ordinador. I, un cop acabada la feina, ho compensava agafant-me un parell de dies lliures. Però ara... no! Un parell de dies m'han desmuntat la programació. En Llorenç no hi entén de muntanyes russes, ni de feines, ni de clients, ni de traduccions, ni de dates d'entrega... i per això, i perquè ja dormo prou poques hores com per seguir-me castigant, he dit prou. Per primera vegada en la meva vida laboral, he parlat amb la clienta, li he confessat que no arribo a temps a la data d’entrega i que no podré acabar la feina a temps. I no ha passat res! En lloc de fer 60 pàgines de traducció en faig 50, sortiran millor, i me les podré repassar amb tranquil·litat. Puc jugar amb el meu nen sense tenir remordiments de consciencia laborals, dormo totes les hores que ell em deixa, i em puc permetre el luxe d’escriure una entrada al bloc.
Deixaré de guanyar uns eurets, sí, però estic la mar de contenta.

Feliç dijous :)



4 comentaris:

XeXu ha dit...

És important valorar el que compensa més. Els diners són necessaris, però de vegades passem amb menys. En canvi, el temps no ens el solen regalar, i és important gaudir-ne, ja sigui perquè en tenim més per fer la feina, o per emprar-lo per les coses veritablement importants. El canvi se t'ha posat la mar de bé, ja es veu, així que a seguir tan bé com aquests dies.

rits ha dit...

El canvi sembla que t'ha aportat moltíssim més que el neguit que et generava. Enhorabona per haver estat valenta i haver prioritzat la família i tu davant dels diners i que t'hagi sortit bé.

pons007 ha dit...

a vegades hi ha gent que ho dubta, però realment es més important la vida que no pas es calers.

MaryMoon ha dit...

Moltes gràcies a tots per passar.

Segueixo convençuda d'haver pres la decisió correcta... tot i que la facturació d'aquest mes ha estat més aviat minsa.

Que tingueu molt bona castanyada!