dilluns, 7 de gener del 2013

Llibres del 2012


Ui ui ui... no sé per què, la llista de llibres que llegeixo al llarg de l'any es fa cada cop més curta. I alguna cosa em diu que cada any s'escurçarà més...

Aquest són els del 2012.

  1. Els ulls grocs dels cocodrils, de Katherine Pancol.
  2. I fannulloni, de Marco Lodoli.
  3. Dewey Lee Más Libros, de Viky Myron (entranyable, val molt la pena. Apte només per als amants dels gats).
  4. La fraternitat d'Eihwaz, de César Mallorquí (visca la literatura juvenil!).
  5. Taibhse (aparició), de Carolina Lozano.
  6. Brigh (esperit), de Carolina Lozano.
  7. Sgáile (espectre), de Carolina Lozano.
  8. California Barbie, d'Andreu Martín.
  9. Un món sense fi, de Ken Follet (no ho faré més, ho prometo).
  10. El testamento Maya, de Steve Alten (i malgrat la promesa, ho vaig tornar a fer, #epicfail).
  11. Elogio de las sombras, de Junichiro Tanizaki.
  12. L'hipnotista, de Lars Kepler (devorat en menys d'una setmana. Beneïdes vacances!).
  13. Què es pot esperar quan s'està esperant, d'A. Eisenberg, H. Murkoff i S. Hathaway (en curs).
  14. Bésame mucho, de Carlos González (en curs).


La temàtica de les meves lectures ha canviat molt... Del best-seller infumable a literatura juvenil de qualitat, i ara... temàtica maternoinfantil... M'adono que aquest any no he llegit res en paper en anglès i amb prou feines en italià. Hauré de posar-me les piles.

Sigui com sigui, seguiré llegint sempre que pugui. Paraula!

(Reviso els llibres pendents del 2011 i m'adono de dues coses: que no vaig poder acabar Una breve historia de casi todo, de Bill Bryson. L'he tornat als seus propietaris, però no vaig poder passar de la meitat, malgrat que és molt interessant. Que Civiltà in bagno, de Lawrence Wright, segueix al mateix punt on el vaig deixar al 2011. Potser l'hauria de treure de la muntanyeta de pendents...)


5 comentaris:

Sergi ha dit...

La lectura no s'ha de deixar mai, encara que el temps sigui mínim! Només coincidim amb 'Un món sense fi', tu. Que tampoc no vaig llegir aquest any, però ja és alguna cosa.

Maria ha dit...

Amb mi tens dues coincidències, el de Bill Bryson (que jo sí que vaig acabar, encara que l'hauria de tornar a llegir per assimilar-lo) i el de l'Hipnotitzador, que si te'l vas llegir en català, la traducció és meva :)

Anònim ha dit...

molt malament per no haver-te acabat el únic en el que coincidim el Bill Bryson! A mi em va agradar molt!

Tu, jo i l'Otis ha dit...

I ara, confesso... estic absolutament enganxada a un best seller italià dels anys 80. Per quins camins sorprenents em porta la lectura...

Maria! Me'l van passar en castellà, llàstima! Si ho hagués sabut!!

El Bill Bryson crec que és massa dens per a mi. És molt interessant... però crec que no el vaig assimilar bé...

Josep ha dit...

Dóna gust comprovar que hi ha éssers humans que no tenen ni un sol gust literari en comú amb mi. M'ajuda a sentir-me menys vulgar.
Per cert, si mai publique un llibre, vostè se'l llegirà?