dilluns, 31 de desembre de 2012

A l'altra banda del camí


Fa uns mesos vaig llegir aquest poema, en una ocasió no gaire alegre. Us el deixo aquí, avui que s'acaba l'any i el que se'n va és el 2012. Ja era hora!!!
Esperem que el 2013 sigui millor, molt i molt millor, per a tots. Que l'estreneu amb bon peu!!




A l'altra banda del camí

La mort no és res: jo tan sols sóc a l´altre costat.
Jo sóc jo, vosaltres sou vosaltres.
El que he estat per vosaltres, ho seré sempre.
Anomeneu-me pel nom que sempre m´heu anomenat.
Parleu com sempre ho heu fet:
no empreu pas un to diferent, ni solemne ni trist.
Continueu rient del que ens en rèiem junts.
Reseu, somrieu, penseu en mi.
Que el meu nom sigui pronunciat a casa nostra com sempre s´ha fet,
sense èmfasi ni angoixa.
La vida significa el que sempre ha significat.
L´eix és el que sempre ha estat.
El fil no s´ha tallat.
Per què estar fora del vostre pensament,
simplement perquè sóc fora de la vostra vida?
Jo us espero. Jo no sóc pas lluny,
just a l'altra banda del camí.

Charles Peguy

dijous, 20 de desembre de 2012

Dos, quatre




És curiós pensar que, durant uns mesos, tinc dos cors, quatre cames, quatre braços, quaranta dits, dos cervells, quatre ronyons, dos estómacs, quatre ulls... dos de posats, i dos que vés a saber si funcionaran a mitges com els de la mare, o si seran miops com els del pare...
I quatre pulmons, i malgrat tot en les pujades em falta més l'aire que no pas abans...
(I una panxa que no para de créixer i que no em deixa veure els peus!!)
 

diumenge, 16 de desembre de 2012

Seguiremos


Perquè segueixin la música i els somriures... feu-hi clic!
Per la planta d'oncologia de Sant Joan de Déu.




I si encara ho ho heu fet... avui és la Marató! No deixeu de participar-hi!


dilluns, 10 de desembre de 2012

Wert_ades



Sé que pot resultar desagradable, però amb la mè que ha arribat a sortir de la boca del senyor Wert, i la que sortirà, em temo, han sorgit a la xarxa diferents imatges de protesta que em semblen molt enginyoses. Segur que me'n deixo moltes... però aquestes en són algunes.













(ai, que em faltava aquesta!)


En la meva opinió... Qualsevol canvi que no sigui per millorar se'l pot posar a la butxaca. Per no dir un altre lloc.






En el fons, em dóna la sensació que el que pretenen amb totes les reformes educatives recents és anul·lar la capacitat de pensament dels nostres nens. Fabricar un país de tontos. Els llestos ja estan marxant...
És trist que a aquestes alçades, l'Ovidi encara tingui raó.




dijous, 6 de desembre de 2012

Humor



Avui.... us deixo un parell de vídeos humorístics relacionats amb la interpretació.

L'original té uns anyets...





I la reversió del Polònia és més actual. En tots els sentits.