Cuarto derecha

Boníssimes les troballes dels nois de Cuarto derecha. Ens agrada moltíssim aquesta eina per fer dibuixets... qui sap, potser també servirà de fons de bloc, algun dia...

De preus i feines

(Cas verídic)

- Hola Maria. Som l'empresa YYY. Volem que ens ofereixis el teu millor preu per a agència.
(millor preu = fins a quin punt estàs disposada a rebaixar-te, en la majoria dels casos).
- Hola Pepet, el meu millor preu per a agències és X, i per hora, XX.
- Vaja, no podrem comptar amb tu. El nostre límit són X-1 i XX-5.


Pregunta retòrica del dia: per què em demanes quan cobro si no estàs disposat a pagar-m'ho ni tampoc a negociar?




Sobre aquestes i altres qüestions relacionades amb l'apassionant món de la traducció, feu un un cop d'ull al bloc del Mox, el ingeniero traductor. Tan real com la vida:

Un mundo feliz

Em permeteu que copïi un fragment del llibre que acabo de llegir? Un món feliç, de l'Aldous Huxley. Per mi Un mundo feliz, que el tinc en castellà.
És un clàssic, però encara no l'havia llegit... i m'ha sorprès. Justament a Tv3 van fer fa poc la peli L'illa, que en certa manera està lligada amb el llibre. O, com a mínim, a mi m'ho va semblar. Per si de cas, penseu que la peli és dolentíssima. L'Ewan Mcgregor i l'Scarlett Johansson no són garantia de res.

I el fragment...

-Es que a mi me gusatn los inconvenientes.

-A nosotros no -dijo el interventor-. Preferimos hacer las cosas con comodidad.

-Pues yo no quiero comodidad. Yo quiero a Dios, quiero poesía, peligro real, libertad, bondad, pecado.

-En suma, dijo Mustafá Mond-, usted reclama el derecho a ser desgraciado.

-Muy bien, de acuerdo -dijo el salvaje, en tono de reto-. Reclamo el derecho a ser desgraciado.

-Sin hablar del derecho a envejecer, a volverse feo e impotente, a tener sífilis y cáncer, a pasar hambre, a ser piojoso, a vivir en el temor constante de lo que pueda ocurrir mañana; el derecho, en fin, a ser un hombre atormentado.

Siguió un largo silencio.

-Reclamo todos esos derechos -concluyó el salvaje.

Jo, al seu lloc, crec que també ho reclamaria. I vosaltres?

Dolces

Fa un temps van ser salades, però avui són dolces i fan una olor espectacular. Les he carregat de llimona, expressament :)

Mini recepta de mini madalenes:
1 ou
1 tasseta de cafè de sucre
1 tasseta de cafè de llet
1 tasseta de cafè d'oli
3 tassetes de cafè de farina
mig sobre de llevadura
un polsim de vainilla
la ratlladura i el suc d'una llimona

I perquè en veieu la mida real:

Noves noves

La primavera la sang altera... i per celebrar-ho, tenim novetats musicals de molts dels nostres grups. Quanta feina per fer!!!!

Finalment, sí, finalment, disc nou de Mishima: Ordre i Aventura. Ha costat, eh, nois? Quin patiment, que si surt al febrer, que si surt al març... doncs, al final, 12 d'abril.

Per escoltar-ne una miqueta... aquí.

I de casualitat, una nit, vam descobrir que el Drexler també té disc nou: Amar la trama. Com que no puc enllaçar el vídeo directament, punxeu aquí per veure'l i gaudir-lo...

M'encanta

No és, senzillament, fantàstica?






(Ho sé, ho sé, estem poc actius i molt musicals... però és el que té la feina: va com una muntanya russa, tan aviat puja acceleradament com cau en picat... però a ritme de Jamie Cullum tot es paeix millor)

Records de la uni

Aquesta cançó em fa pensar en el segon any de la carrera. La Clara escoltava els Pixies, i en Pau crec que també... i jo, de rebot.

De museus

Cap de setmana de cultura!

Divendres vam veure l'exposició Monzó del Centre d'Arts Santa Mònica. Muntatge molt interessant, i contingut també. Si voleu introduir-vos en l'univers literari i vital del Quim Monzó, no us la podeu perdre!!

L'altra exposició que hi havia muntada al Santa Mònica es diu Societats virtuals, Gamer's Edition. Sisplau, que algú me l'expliqui, que no li he vist el què.

La tercera, per acabar, és una donació de la família Selz al Museu del Joguet de Figueres. Rampoines antigues d'aquelles que fan tanta gràcia, i amb les que a Figueres s'ha creat un museu meravellós.

I dissabte, al Caixafòrum. Interessantíssima exposició sobre Federico Fellini, El circ de les il·lusions. Fa una repassada a la seva vida, obra, cartells, dones, obsessions, localitzacions... i música. És una exposició sorollosa, amb tot de pantalles amb so, que emeten imatges simultàniament. Em va donar una sensació de caos molt italià, molto casino.

A més del Fellini, al Caixafòrum també hi ha una exposició d'art contemporani titulada Cosmètica dogmàtica. A mi, sincerament, l'art contemporani en general ni em sembla art ni em sembla res. Potser sóc massa simple, potser no l'entenc. Ni tinc ganes d'entendre'l. S'admeten comentaris, però no em podreu convèncer.

Resultats de la Lomo

Coses estranyes apareixen sobre el primer carret revelat de la Diana...

Una presència es belluga mentre la càmera dispara més d'una vegada...

Un gat s'allarga i s'encadena entre fotogrames...

M'encanta quan feu el llit

Fer el llit mola.

Que feu el llit, mola.

És divertidíssim colar-se per sota els llençols i les mantes, i jugar i revolcar-se per sobre dels llençols nets.

M'ho passo bomba, per què no canvieu els llençols més sovint??

I quan la Bruna aixeca la vista de l'ordinador...

Fa temps quan mirava per la finestra de la feina veia un colom. No sé si l'havien contractat per controlar que treballés o què. De vegades es posava d'esquena, dissimulant, i girava el cap a l'estil exorcista per mirar-me. Ara fa molts mesos que no el veig, des de l'octubre, no sé si he de pensar el pitjor. Vénen altres coloms i ocells (una vegada va venir un corb), però el meu colom ja no ha tornat.

Fa un parell de setmanes vaig fer l'altra foto. L'arc de Sant Martí hi és sempre, és clar.

El tema del dia: NEVA!

Cap a les 11h, ha començat a nevar...

Cap a les 15h, ha començat a agafar...

Cap a les 17h, tot és blanc.

17.55h, caos absolut. Ni se us passi pel cap d'agafar el cotxe o un autobús. Està tot col·lapsat.

Revival dels 70

En col·laboració amb la crida del Jesús M. Tibau, us enllaço un vídeo de la Janis Joplin dels anys 70. Va entrar justet justet a la dècada dels 70... i després se'n va anar.

Espero que us agradi.

Perro verde

No és més raro que (el que el seu nom indica), sinó que és un vi blanc sense criança, fresc i divertit, molt recomanable. El disseny de l'etiqueta i del tap són molt originals. Amb aquest vi vam estrenar el 2010 a can Planeta Clàudia.

DO: Rueda
Verdejo
Bodegas y Viñedos Angel Lorenzo Cachazo
Preu aproximat: 7€

Serà aquí

Serà aquí al mes d'octubre.

Ja falta una miqueta menys.

Organització!

Dia 1. Truquen.
-Estàs disponible?
-I tant. Què tens?
-30.000 paraules pel dia X.-Perfecte, passa-me-les.
(...)
Dia 2. Truquen.
-Estàs disponible?
-No, ho sento, estic ocupada fins al dia X.

-Llàstima, tenia un projecte súper interessant sobre XX que era ideal per a tu. Parlem un altre dia doncs.
(...)
Dia 3. Truquen.

-Mira, que el client s'ha fet enrere i ha decidit traduir només la meitat del volum. Envia'm el que tinguis i la resta ja ho farem més endavant, si és que es fa.

-Ah... vale.

Si jo vaig a la peixateria i demano dues orades netes, i quan les tinc netes, decideixo que no les vull, la peixatera se m'emprenyarà, oi?
Si jo vaig a un restaurant i demano una amanida, i quan estan a punt de portar-me-la, canvio d'opinió i marxo, el cambrer i el cuiner se m'emprenyaran, oi?
Si jo truco al lampista perquè m'arregli l'avaria i a mig arreglar-la li dic que marxi i que m'ho deixi tot empantanegat, se m'emprenyarà, oi?



[grrgrfffgfguuuyynsyytttsdccveñgjheañghskdsjhfdhrgrggrga]*

*Gruny inintel·ligible d'una traductora emprenyada.

Fem fotos

A més de totes les altres coses que ens agraden, també ens encanta la fotografia. Ara mateix a casa hi ha un nombre indeterminat de càmeres, 2 digitals, 1 reflex analògica, una Diana, una pinhole i tota una sèrie de càmeres antigues que encara funcionen, com la Rollei de l'esquerra.

Aquests dies estem fent experiments... haureu d'esperar per veure'n els resultats. Esperem que en surti alguna cosa decent!