dilluns, 30 de novembre de 2009

La meva graduació

Perquè a casa estem esplèndids amb això dels títols... jo també en tinc un de nou: el del màster.
L'acte d'entrega va ser a l'Auditori, amb la resta de màsters de l'IDEC.

I aquí, les noves graduades:








És graciós, això de pujar a un escenari...

dijous, 26 de novembre de 2009

El meu títol

Ahir matí, aprofitant que havia d'anar a l'ajuntament de Sant Cugat per feina, vaig anar a recollir el meu títol d'arquitecte a l'ETSAV... L'1 de febrer del 2005 m'aprovaven el PFC, el 20 de gener del 2009 em comunicaven que ja havien rebut el títol a l'escola i el 26 de novembre de 2009, ahir, el vaig anar a recollir.
Feia quatre anys que no la trepitjava... Mentre recorria el camí de l'estació dels catalans cap a l'ETSAV, va començar un viatge al passat que no va acabar fins que no vaig baixar a Barcelona. Un passat de detalls que tenia esborrats de la memòria, i que la majoria em van fer gràcia de recordar.
Després dels pertinents recorreguts administratius (vaig aprofitar per fer 10 còpies compulsades del títol), vaig continuar amb recorreguts físics per l'edifici i mentals per la memòria. Ha canviat molt, l'escola i la gent, les aules es veuen ara més desertes, ningú hi dibuixa allà, treballa a casa o al portàtil. Taules de dibuix que ja no es tornaran a posar en posició inclinada perquè ja no s'hi tornarà a col·locar mai més cap paral·lex. La copisteria s'ha reduït a la meitat -tots tenim plotters i impressores a casa-, la llibreria s'ha fet més gran. El bar també. Fins i tot, s'han adequat zones de descans. Amb sofàs!
Ara, les olors, igual que abans, encara eren les mateixes. I segur que demà tampoc canviaran. L'olor de cafè del bar... L'olor de paper imprès de la copisteria... L'olor de pols de fusta del taller de maquetes... L'olor d'oficina de la secretaria tècnica... L'olor de nervis i suor de les aules i sala d'ordinadors...
En fi, amb el ti-ti-ti dels FFCC, a l'estació de Catalunya, vaig tornar al present, juntament amb un títol d'arquitecte i deu còpies compulsades.

Per cert... el meu primer cognom és VILÀ.


Pizza casolana


Us presento el nostre primer intent de pizza casolana, APROVAT!
Per a la massa, vam fer servir la recepta de la Divina. I per al "farcit", doncs espinacs frescos, bacó i mozzarella.

La massa acabada de fer:


La massa, a mig pujar:



La pizza, abans de coure:


La pizza, cuita i al plat:
(quasi massa torrada i tot!)

dissabte, 21 de novembre de 2009

Tortura... què?

Doncs després d'enganyar l'Otis, tenir problemes per tancar-lo al transportín, sentir-lo plorar de forma escandalosa, llastimosa i penosa fins al veterinari i tot el merder.... Ara agafa i fa això:


I després d'aquestes escenes bucòliques, quina mena de credibilitat tenim, quan diem que el transportín li fa pànic?



divendres, 20 de novembre de 2009

Galeta... pastís!

Perquè veient el desastre de la galeta, vaig decidir reciclar-la i va servir de base per un pastís de quallada i melmelada:



No el busqueu, que ja no en queda!


dimarts, 17 de novembre de 2009

Tortura gatuna (light)

La resta de propietaris de bestioles peludes que ens visiteu podreu opinar sobre la tortura gatuna anual: la visita al veterinari.
Per vosaltres també és un trauma?????

A l'Otis li toca avui, i només li han de posar les vacunes... però ell ja està nerviós. I jo també.

Pànic. El transportín li fa pànic. Ahir el vam treure i el vam deixar al menjador... i se'l mirava amb una carona... I tot avui ha estat inquiet. S'ho veu a venir...
No sé per què li té tanta por. A viatjar? A estar tancat? A la vacuna? A que l'explori el veterinari? O potser és mal record de quan ens el van portar...

(Si d'aquí a una estona sentiu uns marrameus profunds i desesperats... serà que ja he tancat l'Otis al transportín i he sortit al carrer... snif...).


divendres, 13 de novembre de 2009

Agora


(Maria): Sí, cert, tota la raó: tenim el bloc una mica abandonat. Però entre feina, aficions, amistats, famílies i altres qüestions que desvetllarem ben aviat, no hem tingut temps d'actualitzar en condicions. Però avui sí, que fa uns dies vam anar al cine i encara no hem criticat!! Vam cometre l'error d'anar al cine a Figueres, a veure Agora, la nova de l'Amenábar. I dic error no per la pel·lícula, sinó per l'actitud de molta gent quan va al cine: com si fossin al sofà de casa. Xerrant, comentant, rient... ben fort, que ho senti tothom!! No dic que a Barcelona no passi, però allà... sempre! Fins a l'extrem que no em vaig poder reprimir i em va sortir un "Podeu fer el favor de baixar la veu" en un to suficientment alt com perquè em sentís tota la sala. Osti tu!!! Ja n'hi ha prou!!

(Carles): I van callar, si senyora! Calia un toc d'autoritat. ;)
Però bé, "analitzem" la peli... "Tesis", "Abre los ojos", "Los Otros", "Mar adentro"... Títols que, a mi particularment, em porten records de pelis interessants, entretingudes, amb misteri, ritme, emocionants, emotives... "Agora"... És del mateix Amenábar? O aquesta vegada la va fer el becari? (amb tots els respectes pels becaris!). Noves paraules em defineixen aquesta: aburrida, sosaina, sense xixa, descafeïnada, amb imatges molt maques, però massa cels estrellats... No ho sé, em va decepcionar, la veritat.

En fi, amic Amenábar, esperarem la propera.

dimarts, 10 de novembre de 2009

Galeta

Us presento l'atemptat culinari que acabo de perpetrar: he fet UNA galeta.

En el primer intent van sortir deformes però gustoses. En el segon... bé, ja ho veieu. Quan s'hagi refredat, si aconsegueixo desenganxar-la de la base, ja us comentaré què tal de gust...

(jo insisteixo, eh? com que amb aquest forn no es poden fer pastissos, jo vaig provant alternatives...)

diumenge, 8 de novembre de 2009

Què fas? Què fas?


Què fas? Què fas? Què fas? Què estàs fent? Es pot menjar? Ho puc tastar? Hi puc jugar?