dissabte, 21 de desembre del 2013

Ajudeu-me! És un concurs!



Des del centre cívic La Galeria de la Casa Sagnier han seleccionat aquesta foto meva per al concurs #Instantcraft, guanya qui tingui més Likes a Facebook! 

Si us agrada, entreu a la seva pàgina i regaleu-me un Like, sisplau!!
Aquí teniu l'enllaç, i la foto és aquesta:



La foto és feta, precisament, a La Galeria, en un curs de costura. El premi del concurs és un taller allà mateix... no cal que us digui que m'agradaria molt repetir!


(Com no, la foto està passada per Instagram, m'hi podeu trobar com a marialunac)



dijous, 28 de novembre del 2013

Theo and Beau



No sé com he arribat a aquesta pàgina, en què una mare ensenya les fotografies que està fent al seu fill petit i el gosset que han adoptat mentre fan la migdiada. Com a mare de nen i "mare" de gat, em cau la baba, i em fa molta enveja que es portin tant i tant bé.


Tant de bo l'Otis i en Llorenç acabin dormint així, algun dia.


(Podeu seguir la Jessica Shyba a Instagram @mommasgonecity o veure més fotos amb el hashtag #TheoandBeau)

dijous, 24 d’octubre del 2013

Octubre



Fa uns dies vaig veure aquest vídeo per YouTube:



Em va fer pensar, igual que un relat d’aquests que circulen per Facebook i que no recordo qui va penjar.... i que he trobat! És aquest. Per un moment vaig pensar que era un meme... però... ara no ho sé...


Just aquest mes d’octubre he tingut la sort de tenir molta feina. Molta! Un volum molt gran, d'aquells que et solucionen el mes, però te n'ocupen tooooootes les hores, des de la primera del matí fins a l'última de la nit. Ben calculat, començant el dia 1 i entregant el dia 31, m'ho havia programat de manera que podia enllestir-ho sense haver-hi de dedicar pràcticament cap cap de setmana.
En el fons, crec que és una sort, perquè darrerament no rebo tanta feina com en solia rebre; però també és una llàstima, perquè el preu que en paguen no és per tirar coets i em requereix un esforç considerable. I, a més, em roba temps "familiar".

Aquest mes en Llorenç ha començat a anar a la llar. Per una banda, està bé, ell es distreu, juga amb altres nens, nosaltres ens podem dedicar una mica més a les nostres coses. Tots contents. Però, per altra banda, també han arribat els virus de la llar, i just quan jo estava amb aquest subidón de feina... es va posar malaltó i va estar dos dies a casa amb febreta i mocs. En la vida de l’autònom muntanya russa, 2 dies de feina poden ser fonamentals. Fins ara, quan la muntanya russa pujava, i arribava una allau de feina, em llevava aviat, anava a dormir tard i em passava el dia literalment enganxada a l’ordinador. I, un cop acabada la feina, ho compensava agafant-me un parell de dies lliures. Però ara... no! Un parell de dies m'han desmuntat la programació. En Llorenç no hi entén de muntanyes russes, ni de feines, ni de clients, ni de traduccions, ni de dates d'entrega... i per això, i perquè ja dormo prou poques hores com per seguir-me castigant, he dit prou. Per primera vegada en la meva vida laboral, he parlat amb la clienta, li he confessat que no arribo a temps a la data d’entrega i que no podré acabar la feina a temps. I no ha passat res! En lloc de fer 60 pàgines de traducció en faig 50, sortiran millor, i me les podré repassar amb tranquil·litat. Puc jugar amb el meu nen sense tenir remordiments de consciencia laborals, dormo totes les hores que ell em deixa, i em puc permetre el luxe d’escriure una entrada al bloc.
Deixaré de guanyar uns eurets, sí, però estic la mar de contenta.

Feliç dijous :)



diumenge, 6 d’octubre del 2013

Amor d'estiu



Fa molts dies que em ronda aquesta cançó pel cap. Ho he buscat, és de l'any 1991.



Algú em sap dir per què la meva memòria desenterra cançons de quan tenia 13 anys?

dilluns, 30 de setembre del 2013

6 mesos, 21 dies i 3 hores



6 mesos, 21 dies, 3 hores i 10 minuts amb nosaltres. I avui, per primer cop, passarà el dia a la llar d'infants. 

Normalment a les 8 del matí ja sol ser despert, però avui encara dormia. L'he despertat, l'he canviat, hem vestit de carrer i li he donat l'esmorzar. La meitat del biberó ha acabat a sobre dels meus pantalons i al sofà en forma de vòmit matinal. Espero que no sigui un mal presagi.

I hem sortit de casa, hem enfilat la pujada i hem entrat a l'escola. L'estacionament de cotxets és ple a vessar! Hem entrat a l'aula, ha vist les joguines, i el somriure de la mestra, els dos companys de classe... i l'hem deixat allà. Ben tranquil.

I amb una llagrimeta, hem enfilat el camí de tornada, cap a la feina. Esperant que les hores passin ben ràpid i ja sigui hora d'anar-lo a buscar.




És una sensació ben estranya: molts dies, d'aquells que el nen estava pesat i ploraner, hauria volgut portar-lo a la llar d'infants per descansar una estona. I avui, en canvi, hauria volgut jugar amb ell tot el matí. Quina peneta :(


dijous, 15 d’agost del 2013

Dormir



Els pares experts diuen que dormir està sobrevalorat. Jo... ja no sé què pensar. Quan pugui dormir quatre hores seguides, m'ho replantejo.


Per ara, us deixo aquests vídeos. Creativitat al poder!





divendres, 28 de juny del 2013

Desigualtats




Que difícil és incorporar-se al món laboral després de quasi quatre mesos que han passat com si res, en un obrir i tancar d’ulls. I quina ràbia que fa, veure que tu, autònoma pringada, has cobrat una baixa ridícula, no has deixat de pagar cap quota, no has tingut cap facilitat, ni cap bonificació, ni cap ajuda... i amigues amb altres tipus de feina (amb tot el carinyo, eh! ;) ) acumulen fins a sis i set mesos de baixa. 
És injust i cruel, qui té feina assegurada té una baixa més ben remunerada i prolongada que qui no sap mai què estarà fent l'endemà. País de pandereta.


Em vaig equivocar de professió, està clar.

diumenge, 23 de juny del 2013

Tres i mig


Avui que el nen en fa tres i mig... m'he posat a fer balanç, així, en general:

-Hores dormides: poques, molt poques.
-Hores plorades: forces, nen i mare.

-Cops que he promès que serà fill únic: bastants, per què enganyar-nos. Diuen que més endavant s'oblida, com els dolors del part.
-Vòmits netejats: poquets, afortunadament.
-Bolquers canviats: moooooolts, moltíssims!!!

-Robeta canviada perquè el bolquer ha tingut fuites: més d'un i de dos, ho reconec.
-Senyores que et creues pel carrer que han donat la seva opinió sobre el nen, el cotxet, el fular, la robeta, o qualsevol altra cosa que no era de la seva incumbència: masses, per desgràcia.
-Revetlles celebrades: avui farem la primera, ja us explicarem com va!
-Somriures rebuts: cada vegada més, per sort!!!



Feliç revetlla!!

dilluns, 17 de juny del 2013

Porteig


Em declaro fan absoluta del porteig. Sí, de portar el nen a sobre enganxat tot el dia... de malcriar-lo donant-li tots els braços que vol. Ho confesso!!!
Nosaltres fem servir un fular elàstic d'aquí. Mentre el nen ha sigut molt i molt petit, portar-lo a sobre era com fer el mètode cangur, nadó en contacte permanent amb el pare i la mare (molt recomanable per a petits prematurs).


Les primeres setmanes en Llorenç anava recollidet, en posició fetal, com el  nen de l'esquerra. Ara que és una mica més gran, ja va amb les cametes fora, i el cap estirat per anar xafardejant-ho tot, com el de la dreta.


I ara que és una mica més gran (per mi passar de 2,200 kg a 4,250 kg ja és una mica més gran), és la manera de moure's còmodament per la ciutat, passejar, comprar, remenar per casa... sabent que el nen va perfectament còmode, tranquil i ben portat. I ben a prop de la seva font d'alimentació :) 

dimarts, 11 de juny del 2013

Tot canvia



Deu fer cosa d'un mes, o potser una miqueta més, ell se'n va anar a l'assaig de la coral i ens va deixar sols a casa. No sembla tant difícil, sopar, donar el sopar al nen, recollir una mica i a dormir.
Doncs... quan ell va tornar ens va trobar a tots dos fets un mar de llàgrimes, i el gat amagat a sota el llit per no veure'ns ni sentir-nos. En Llorenç va començar a plorar abans que jo em pogués fer el sopar. Li vaig donar pit, li vaig donar el biberó, va estar en braços tota l'estona, me'l vaig penjar al fular, vaig cantar, vaig passejar, vaig ballar, vaig posar l'extractor de la cuina (un soroll blanc, eficàcia provada!)... i res. Vinga plorar i plorar. En algun instant de pausa ploranera i mentre el portava penjat al fular, vaig arribar a picotejar alguna cosa freda, a peu dret a la cuina, per no defallir. Però vam acabar tots dos al llit, plorant, un desconsoladament, potser per un atac de còlics, qui sap, i jo, encara més desconsoladament, de cansament i d'impotència.

Peu de la criatura, a dia d'avui, en escaiola.


Avui en Llorenç té tres mesos i dos dies. El pare és a la coral. L'he banyat sola, li he fet una mica de massatge, ha sopat i l'he posat a dormir. Fa més d'una hora que dorm, i segurament no es despertarà fins a quarts de tres, puntual com un rellotge. He pogut passar el peix per la planxa, preparar una mica d'amanida, asseure'm a taula i menjar-m'ho. I agafar l'ordinador i escriure un post ple d'orgull de mare novata. Costa, però hi ha dies que ens en sortim!!



M'agrada aquesta cançó de bressol hebrea. Ens la posava 
la profe de ioga per a embarassades, em dóna bon rotllo.

dimarts, 16 d’abril del 2013

Instant


T'atures un instant i t'adones que ja ha passat més d'un mes. Fa molt que no toques l'ordinador, treballes, llegeixes, surts al carrer o dorms més de dues hores seguides. Fas ulleres, et cauen els cabells i la panxa no ha marxat. Hi ha moments en què fa mal el cos i moments en què fa mal la ment. 


I, malgrat tot, no ho canviaries per res.

diumenge, 17 de març del 2013

Llorenç


Ho confesso.
Confesso que els dos darrers posts eren programats. 
Havia pensat agafar-me uns dies de descans, per situar-me, preparar-me, fer-me a la idea del que ens havia de venir... però no ha pogut ser.


El dia 9, mentre es publicava el post Canvis i complements, érem a l'hospital. En Llorenç va decidir néixer el passat dissabte, vuitmesó, a les 6.50 h, amb només 2,2 kg.
Ara ja som a casa, habituant-nos a la nova situació. I gaudint dels seus sons, dels seus plors i dels seus mitjos somriures.

dimecres, 13 de març del 2013

Noves lectures



Amb els canvis de situació, canvien també les lectures...


Sembla que el llibre de capçalera de l'embaràs és "Què es pot esperar quan s'està esperant", d'A. Eisenberg, H. Murkoff i S. Hathaway. 



Repassa tot l'embaràs mes a mes, resol dubtes i consultes, hi ha una part prohibida de "què pot anar malament"... És força entenedor i senzill.

Al mòbil o a través d'internet, Baby Center. També repassa l'embaràs dia a dia, amb diferents consells, preguntes i recomanacions. Inclou imatges divertides, com "Cuál es el tamaño de tu bebé".

Les guies de les llevadores també són molt útils i pràctiques.

Per internet hi ha moooolta informació... potser massa. Llegir una mica està bé, però tampoc no cal infoxicar-se. Bona lectura!

dissabte, 9 de març del 2013

Canvis i complements



Quan vam saber que la família creixia, vam començar a planificar la nova distribució del nostre pis. Amb un meticulós control de qualitat efectuat per dos menors de dos anys al menjador, vam veure que la tele perilla, el dvd també, els llibres del moble de la tele són un blanc fàcil per als seus àgils ditets... entre d'altres. Era moment de canvis.
També vam creure que l'estudi, que fins ara era entre el menjador i la nostra habitació, estaria millor a l'altra punta del passadís, al lloc de l'habitació de convidats/traster. I l'habitació del nen, millor entre el menjador i la nostra habitació. Més a prop nostre. Per tant... hem fet un trasllat "intern". I ens hem quedat sense traster. Ni llit per a convidats.

Traslladar l'estudi de dos professionals liberals amb una bona quantitat de llibres va ser més laboriós del que esperàvem, però, al final, ha quedat prou bé. Tenim menys espai i compartim taula. Els llibres s'han quedat al passadís, penjats en unes lleixes noves. I la rentadora és la meva música de fons quan treballo, amb les cuines dels veïns i la remor de l'escala... però és igual.



El traster ha desaparegut, per tant... els trastos s'han redistribuït. Encara n'hi ha algun que busca ubicació definitiva... ja ho trobarem.

I un cop desmuntat i muntat l'estudi, arriba l'hora de fer l'habitació del nen. I el nen... ve amb tota una sèrie de complements...
Suposo que en el fons és com quan ens vam casar, quan va sorgir la sèrie El negoci de casar-se. Si no tens això, és que ets un mal pare. Si no tens allò altre, és que ets una mala mare. Si no has fet la canastilla i la llista de bateig, quina mena de criatura portaràs al món! Entre bolquers, cremetes, robeta, mobles, bressol, moisès, banyera, cotxet, cadiretes, trones, petits electrodomèstics diversos d'utilitat dubtosa... Suposo que les botigues aprofiten la sensibilitat dels pares novells (i dels avis, i dels tiets...), que estem tous i se'ns cau la baba ja abans que neixi el nen, i totes les nostres pors i inseguretats, per encolomar-nos coses i coses i coses...
Per una banda, jo em pregunto: cal?
Estarà més ben atès el nostre fill si pot disposar de toooooooooootes les coses que diuen que són taaaaaaaaaaan necessàries?

I, per altra banda, em pregunto també: Cal que sigui tot nou?
En un moment en què fer una gran despesa no ens va gens bé (pregunteu per la baixa per maternitat de les treballadores autònomes i ho entendreu), cal comprar, comprar, comprar, perquè en dos dies la criatura faci una estirada i li quedi tot petit? O no li agradi? O no hi estigui bé? O descobrim que allò tan meravellós no ens resulta pràctic?

Fidels als nostre principis, i a la nostra situació, hem anat recopilant estris i complements que els amics amb fills ens han anat cedint i regalant. Algunes coses han sortit de les fonts d'intercanvi que ja coneixíem, i de les noves que ens han fet descobrir. El bressol que farem servir té 35 anys i ja hi va dormir el pare de la criatura :)

Aquesta entrada era, a més de per explicar les batalletes que hem tingut amb l'espai domèstic, i per esbravar-me una mica, per agrair molt moltíssim a la família i als amics que ens heu passat coses. Gràcies de tot cor. Esperem fer-ne un bon ús.

dimarts, 5 de març del 2013

2 kg



Fa uns dies ens van fer l'ecografia del tercer trimestre, i la foto més intel·ligible és aquesta:



Aquí es veu la carona del Llorenç de perfil, front, nassarró i boqueta.
Diuen que ja pesa 2 quilos, i que li queden aproximadament 33 dies per sortir.
Seguim esperant.

dijous, 28 de febrer del 2013

Juguem?



En aquests temes he estat ocupada, darrerament...





Els tutorials són d'Internet, teniu el gatet, el porquet psicodèlic i el mussol. Els elefants els he vist en diferents llocs i finalment me'n vaig inventar una mica el patró...

divendres, 15 de febrer del 2013

Civisme al metro, si us plau



Els que us moveu sovint per Barcelona amb transport públic segur que heu sentit aquesta frase, oi? Civisme al metro, si us plau. Civisme... o no civisme... parlem-ne, va. Des del punt de vista d'una embarassada de set mesos...




- Situació número 1: Al voltant de Nadal, coincideixo amb una veïna a l'autobús. Anem dretes perquè va molt ple. Em pregunta què tal, com va l'embaràs i, immediatament, una noia darrere meu s'aixeca i insisteix a cedir-me el seient. Llavors potser no calia, però Civisme: 10 points.

- Situació número 2: Tornant de classe un vespre, dues embarassades, visiblement embarassades, entren al metro. L'altra embarassada que no es troba gaire bé acaba demanant que algú la deixi seure perquè ningú no arriba a aixecar la vista. Mòbils, llibres, ulls tancats, mirada perduda, qualsevol excusa és bona per fer veure que no ens han vist. Civisme: 0 points.

- Situació número 3: Sortint del metro anterior, pugem a l'autobús per acabar d'arribar a casa. Va relativament ple. Des del fons de l'autobús, se sent una veu que crida "¿¿¿Señoooraaaaaaaa, se quiere sentaaaaaar???" (llegeixi's amb to una mica garrulín). Civisme, 7 points, s'agraeix el gest, però potser no calia que se n'assabentés tot l'autobús...

- Situació número 4: Entrem amb ell al metro i immediatament un noi jove s'aixeca per cedir-me el seient, malgrat que estava assegut al costat de la seva dona i del seu fill petit. Civisme: 10 points.

- Situació número 5: Pujo a l'autobús i només hi ha lloc per seure als seients reservats per a persones "que mereixen una consideració especial". A la parada següent, puja una iaia, s'asseu al meu davant i em fulmina amb la mirada. M'obro l'abric, com qui no vol la cosa, i se li canvia la cara de cop. Civisme... bé, crec que no opino.

- Situació número 6: És hora punta, el metro va ple i no hi ha lloc per seure. Ningú no fa el gest de moure's, ni per mi ni per un parell de persones grans que han pujat a la mateixa estació que jo. A la parada següent, queden dos llocs buits: un al costat del passadís (accés fàcil) i un al costat de la finestra (accés difícil). Un iaio fa un sprint, m'avança i s'asseu al seient del passadís. Quan em poso al seu costat per passar cap al seient de la finestra (plantejant-me si no li he de donar un cop de panxa, o de bossa...), em veu, fa cara de culpa i m'agafa amablement del braç perquè no caigui mentre faig equilibris per arribar al seient. Quan arribo a la meva parada i vull baixar, fa el mateix gest. Civisme: 4,5 points. Això d'agafar-me de bracet devien ser remordiments.


Deixo la llista oberta perquè segur que n'aniran sortint més...


dimarts, 22 de gener del 2013

Pitet



El nostre nen ja té els seus primers pitets. El primer l'ha fet la tieta, per una banda és de rus taronja i per l'altra té dibuixos d'arbrets. El segon l'he fet jo, seguint aquest tutorial. He reciclat una samarreta del pare per una banda, i per l'altra he fet servir una tela de patchwork. A dins hi ha rus, perquè sigui absorbent.
El resultat, aquí el teniu:



I ara... a esperar que puguem estrenar-lo... Potser n'hauria de fer de mida adult, també...

dilluns, 14 de gener del 2013

Satisfacció




Aquesta deu ser la viva imatge de la satisfacció gatuna, no?
(Captada fa uns dies en ple "rumrumrum" felí)

Bona setmana!


dilluns, 7 de gener del 2013

Llibres del 2012


Ui ui ui... no sé per què, la llista de llibres que llegeixo al llarg de l'any es fa cada cop més curta. I alguna cosa em diu que cada any s'escurçarà més...

Aquest són els del 2012.

  1. Els ulls grocs dels cocodrils, de Katherine Pancol.
  2. I fannulloni, de Marco Lodoli.
  3. Dewey Lee Más Libros, de Viky Myron (entranyable, val molt la pena. Apte només per als amants dels gats).
  4. La fraternitat d'Eihwaz, de César Mallorquí (visca la literatura juvenil!).
  5. Taibhse (aparició), de Carolina Lozano.
  6. Brigh (esperit), de Carolina Lozano.
  7. Sgáile (espectre), de Carolina Lozano.
  8. California Barbie, d'Andreu Martín.
  9. Un món sense fi, de Ken Follet (no ho faré més, ho prometo).
  10. El testamento Maya, de Steve Alten (i malgrat la promesa, ho vaig tornar a fer, #epicfail).
  11. Elogio de las sombras, de Junichiro Tanizaki.
  12. L'hipnotista, de Lars Kepler (devorat en menys d'una setmana. Beneïdes vacances!).
  13. Què es pot esperar quan s'està esperant, d'A. Eisenberg, H. Murkoff i S. Hathaway (en curs).
  14. Bésame mucho, de Carlos González (en curs).


La temàtica de les meves lectures ha canviat molt... Del best-seller infumable a literatura juvenil de qualitat, i ara... temàtica maternoinfantil... M'adono que aquest any no he llegit res en paper en anglès i amb prou feines en italià. Hauré de posar-me les piles.

Sigui com sigui, seguiré llegint sempre que pugui. Paraula!

(Reviso els llibres pendents del 2011 i m'adono de dues coses: que no vaig poder acabar Una breve historia de casi todo, de Bill Bryson. L'he tornat als seus propietaris, però no vaig poder passar de la meitat, malgrat que és molt interessant. Que Civiltà in bagno, de Lawrence Wright, segueix al mateix punt on el vaig deixar al 2011. Potser l'hauria de treure de la muntanyeta de pendents...)