Que difícil és
incorporar-se al món laboral després de quasi quatre mesos que han passat com
si res, en un obrir i tancar d’ulls. I quina ràbia que fa, veure que tu, autònoma
pringada, has cobrat una baixa ridícula, no has deixat de pagar
cap quota, no has tingut cap facilitat, ni cap bonificació, ni cap ajuda... i amigues amb altres tipus de feina (amb tot el carinyo, eh! ;) ) acumulen fins
a sis i set mesos de baixa.
És injust i cruel, qui té feina assegurada té una baixa més ben remunerada i prolongada que qui no sap mai què estarà fent l'endemà. País de pandereta.
És injust i cruel, qui té feina assegurada té una baixa més ben remunerada i prolongada que qui no sap mai què estarà fent l'endemà. País de pandereta.
Em vaig equivocar de
professió, està clar.
5 comentaris:
Ei, però en la situació que vivim de tanta incertesa, us heu de reinventar! Feu-vos emprenedors, feu-vos-en!
Això ens diuen. I una merda! Ens prenen per ximples.
Xiqueta meva... vine, plora aquí a la meva espatlla...
Au, au, bonica... maca la nena, maca...
(Pobrissona! I què li he de dir si té tota la raó del món?
Els autònoms són els oblidats el món... Això sí, tots compadim-nos dels funcionaris que han perdut una paga... ooooooooooooh, pobreeeeeeets...
Si s'espatlla la impressora del lloc de treball d'un funcionari qui la paga? Tots!
Si s'espatlla la impressora d'un autònom qui la paga? El pringat de l'autònom.
Els autònoms no saben ni què vol dir això de "dies per assumptes propis" -deuen ser els diumenges, potser- ni "vacaces pagades"... ni punyetes.
A final de mes un funcionari cobra el seu sou i tots els extres que tingui.
A final de mes un autònom PAGA la quota per tenir "dret a treballar" al mes següent.
El meu marit paga uns 320 Eurs. si no els paga, no cal que treballi.
S'han de pagar els col·legis professionals.
S'han de pagar despeses de despatx...
Espanya és una merda.
Hi ha països en que els autònoms no paguen res -evidentment SÍ paguen l'IVA pel que facturen, clar, vull dir que no paguen PEL DRET A TREBALLAR... o paguen una quota fixa simbòlica, igual per a tothom de 50 Eur. al mes.
Punyeta!! Si això deu ser inconstitucional i tot... No diu la Consti aquesta que "tothom té dret al treball"? Doncs no, els autònoms no. Si no paguen no.)
Bé... tot i així, més val no desanimar-se ;-)) Pensa que tens un nen preciós ;-))
Ànims wapa! No tot és dolent. L'hivern que ve, quan el tinguis malaltó cada dos per tres, veuràs que la flexibilitat que tenim és fantàstica. I si un dia no tens feina, no el duus a la llar i tens un dimecres inesperat de regal amb ell. No sé si compensa, però casi. Petons i ànims
Feu-vos emprenedors, que així us podrem exprimir ben exprimits, XeXu!!
Ai, Assumpta, en ell penso, sí, perquè si no... plegaria!!! Però com que no ens ha tocat la primitiva, no puc plegar... en fi...
Ah, doncs mira, m'agrada la idea del dimecres de regal :D Sempre hi ha d'haver una part positiva. Gràcies Maria!! Si vosaltres heu pogut, nosaltres també podrem!!
No t'has equivocat de feina, s'han equivocat de govern, de país. A tu et sembla normal tenir 4 mesos de baixa tot i estar assegurat? Va home va...
Però com tothom et diu, ànims!!!!
Publica un comentari a l'entrada