First Taste

Recordeu la primera vegada que vau tastar una taronja? Segurament no. I un iogurt? Tampoc?

En aquest vídeo ens ensenyen les cares que van posar alguns nens quan van tastar per primer cop un aliment. Aquesta expressivitat... no té preu!!

Pa de plàtan

Fa uns dies vaig trobar una recepta per internet d'un pa dolç, tirant a coca, que em va semblar interessant. I la vaig fer... i aquest va ser el resultat.

(espero que ja hàgiu dinat...)

Pa de plàtan

Ingredients

• dos gots de farina
• una culleradeta de llevat
• una culleradeta de bicarbonat
• un polsim de sal
• un got de sucre
• dos ous
• mig got de mantega
• tres plàtans ben madurs
• una culleradeta de vainilla
• mig got de llet
• una cullerada de vinagre
• 60 grams de ratlladura de xocolata negra
• mig got de nous de macadàmia 

Elaboració

1. Es barregen la farina, el llevat, el bicarbonat i la sal en un bol.
2. En un altre bol, es bat el sucre amb la mantega.
3. S'afegeixen els dos ous al sucre i la mantega.
4. S'afegeixen els plàtans i la vainilla, i es barreja bé.
5. S'afegeix la farina, la llet, i el vinagre, de manera que no faci grumolls.
6. Per últim, s'afegeixen la xocolata i les nous (com que no tenia nous, ni de macadàmia ni de cap tipus, vaig fer servir cacauets dessalats i hi queda molt bé).
7. Al forn! 45 minuts a 180º o fins que us sembli que ha quedat ben fet.

Jo vaig fer la massa per una banda i després el vaig coure a la panificadora. Com es veu, del centre va quedar un punt cruet però la resta... estava fantàstic!

Shunka

La barra. Sopar-hi deu ser espectacular.

Avui fa un parell de setmanes que vam anar a celebrar el meu aniversari... I com que un dia és un dia, ho vam voler celebrar amb un bon sopar. Aprofitant que feia dies que no anàvem a un japonès, vam reservar (o no hauríem trobat taula) per a un dels millors: el Shunka (no confondre amb el Koy Shunka... Diuen que aquest ÉS el millor... I per a anar-hi, l'excusa hauria de ser d'alguna cosa molt més transcendent).


Assortit de sushi

El cas és que el vam trobar extraordinari, ja no només el que vam menjar, sinó també el restaurant en si, el servei, la cuina oberta, les olors, la gent...



Cal dir que la fama segur que se la mereix, estava ple de clientela japonesa!

Sushi de toro a la planxa (el toro és un tall de la tonyina molt i molt gustós)

 

Per postres, daifuku de te verd (a dalt) i pastisset de castanya (a baix) amb te japonès

El Shunka és al carrer Sagristans, 5 (a tocar de la Catedral) i el telèfon és el 934.124.991. Reserveu!

La massa

Aquesta cosa llefiscosa que fa bombolletes a dins del pot de vidre és massa mare, o llevat mare, i fa les funcions del llevat químic a l'hora de fer pa. 

És una massa viva, plena de ferments, té color, olor, acidesa... i encara no la tinc del tot per la mà, perquè el primer panet de massa mare no ha pujat gaire. Però era ben bo.

Per saber més coses sobre pans i llevats, us recomano el blog de l'Iban, especialment la secció sobre com fer pa i el fòrum.

Pa farcit

Fa uns dies vaig veure aquesta recepta al programa de cuines de TV3 i em va semblar interessant... s'haurà de provar!

Dorado a la pimienta

A l'hora de dinar se m'ha tombat el pebre i he menjat pebre amb pollastre... m'ha vingut al cap immediatament el Dorado a la pimienta que vaig menjar a Costa Rica al desembre. Per una banda, és graciós que et decorin el plat amb un Feliz Navidad quan acabes de sortir de la platja i, per altra, és graciós que en diguin Dorado a la pimienta quan en realitat haurien de dir-ne Pimienta con dorado. Me'n vaig menjar la meitat i no em vaig notar la llengua en hores...
Això va ser a la zona del Parc Natural de Manuel Antonio, al restaurant El avión. Sí, es diu avió perquè està fet a partir de l'estructura d'un avió.

Records de viatges...

Fruita d'estiu

A l'estiu les caixes de Recapte són encara millors: tomàquets, préssecs, nectarines, paraguaios... mmmm....

Before and after

Aquest és l'abans. 

I aquest, el després.

Del després que ve després de treure'l del motllo... no cal que en faci fotos, no en queden ni les engrunes.

Brioix de xoco

I amb aquesta foto, pretenem fer-vos enveja (sana) dels nostres esmorzars de cap de setmana:

brioix casolà amb trossets de xocolata acabat de sortir de la panificadora.

Massa creixement

Massa creixement?
Potser creixement de massa?

Aquest és el resultat de la pizza que vam fer fa uns dies... vaig posar els ingredients a la panificadora, ella va amassar i llevar i després jo vaig acabar de fer la pizza...
Però la massa va créixer a dins del forn i va acabar sent una cosa... esponjosa... inflada... tirant a pizza napoletana, amb molt de volum.
I molt bon gust, clar.

La farina era d'espelta integral. Tot un descobriment.




(Celebrem que és dimarts i ha sortit el sol!)

Romanesco

Fa molts dies us vam parlar de Recapte, l'empresa que ens porta la fruita i la verdura biològica cada setmana.
Aprofitant que ara n'és temporada, avui us volia ensenyar això:

Bonic, oi?

És un bròquil. Sí, sí, un bròquil. De la varietat romanescu. És bonic, no? I a més de bonic, és ric en vitamina C i fibra. I de gust, doncs semblant al bròquil, potser una mica més suau.

(Ho confesso, l'he comprat per la forma, no pas per res més! )

Pa!

Farts de comprar pa que al cap de poques hores pot utilitzar-se com a arma assassina, i per estalviar-nos algunes excursions a la fleca bona, vam decidir aprofitar l'oferta d'una coneguda cadena de supermercats de baix cost per fer-nos amb una panificadora.


I què n'hem de dir... doncs Visca la Panificadora!!!!!! En tres horetes, ella et pefuma tot el pis amb aroma a pa, amassa, lleva, torna a amassar, i cou un pa ben bo, que dura uns quants dies i és gustós. Aquestes són les proves gràfiques dels resultats:

I la satisfacció de fer-te les coses a casa... no cal que ni que la mencioni, no?

Pa bo

Tots sabem que cada vegada és més difícil trobar pa bo. Pa de veritat. No xiclet en forma de barra que a les 2 hores de sortir del forn podria servir d'arma mortífera contra el pitjor dels nostres enemics.

Per això, de tant en tant, fem una excursió fins al forn Fortino: perquè és bo; perquè hi ha molta varietat, amb tota mena de cereals i de fruits secs; perquè dura com el pa d'abans; perquè el preu no és prohibitiu i... perquè té aquest aspecte:

(els post-its són de collita pròpia... tinc poca memòria...)

Iogur!

Primer intent de iogurt casolà, sense intervenció de iogurtera:


Escalfem un litre de llet 3 minuts al microones a màxima potència. Ho traiem i hi afegim un iogurt natural (dels comprats o dels fets anteriorment) , un parell de cullerades de llet en pols i, si els volem dolços, una mica de sucre glass. Ho barregem tot i ho posem en pots de vidre tapats amb film. Es deixen 8 hores en repòs perquè fermentin i quallin en un lloc càlid.

Els vaig preparar al vespre i els vaig deixar al forn, amb el forn apagat i “abrigats” amb un parell de draps. Al matí, els iogurts estan a punt i els he posat a la nevera.

La noia que m’ha passat la recepta recomana els iogurts de poma ratllada, per donar gust. De llimona no, que la llet es talla!

(Altres suggeriments, aquí)

Dolces

Fa un temps van ser salades, però avui són dolces i fan una olor espectacular. Les he carregat de llimona, expressament :)

Mini recepta de mini madalenes:
1 ou
1 tasseta de cafè de sucre
1 tasseta de cafè de llet
1 tasseta de cafè d'oli
3 tassetes de cafè de farina
mig sobre de llevadura
un polsim de vainilla
la ratlladura i el suc d'una llimona

I perquè en veieu la mida real:

Reis!

No m'he pogut resistir a la temptació d'estrenar els nous estris de silicona per a la cuina que em van regalar pel meu aniversari i per Reis.
(Gràcies noies! Gràcies Reis!)

I l'estrena... mini-magdalenes d'olives i parmesà. En trobareu la recepta aquí. Amb vídeo i tot!!
Com que sempre he de fer invents, he canviat la mantega per oli d'oliva i el sobre de llevat per un dau de llevat fresc.

El resultat: mini-magdalenes, que no han pujat gaire (per no perdre el costum) però que fan molt bona olor. A l'hora de dinar farem el tast.

Pizza casolana

Us presento el nostre primer intent de pizza casolana, APROVAT!

Per a la massa, vam fer servir la recepta de la Divina. I per al "farcit", doncs espinacs frescos, bacó i mozzarella.

La massa acabada de fer:

La massa, a mig pujar:

La pizza, abans de coure:

La pizza, cuita i al plat:

(quasi massa torrada i tot!)

Galeta... pastís!

Perquè veient el desastre de la galeta, vaig decidir reciclar-la i va servir de base per un pastís de quallada i melmelada:

No el busqueu, que ja no en queda!

Galeta

Us presento l'atemptat culinari que acabo de perpetrar: he fet UNA galeta.

En el primer intent van sortir deformes però gustoses. En el segon... bé, ja ho veieu. Quan s'hagi refredat, si aconsegueixo desenganxar-la de la base, ja us comentaré què tal de gust...

(jo insisteixo, eh? com que amb aquest forn no es poden fer pastissos, jo vaig provant alternatives...)

Recapte

Com molts sabeu, el nostre barri està mal assortit de fruiteries. Per això, i per recomanació de la família, ens vam decidir a comprar la fruita a Recapte.

Aquesta empresa de Lleida ven fruita i verdura biològica de temporada. La porten a casa en una caixa setmanal (ells en diuen cistelles).

Ja fa més d'un any que les comprem. Tot i que s'ha de reconèixer que surt més cara que la fruita del súper (segons quin súper, clar), tot és infinitament més bo: la fruita té gust, té color i té olor!

Ni les fruites ni les verdures són iguals: cada peça té la seva forma. La que li correspon, és natural!

(llàstima que els llimacs als enciams i a les escaroles també siguin naturals.... uix!)