Juguem?

En aquests temes he estat ocupada, darrerament...

Els tutorials són d'Internet, teniu el gatet, el porquet psicodèlic i el mussol. Els elefants els he vist en diferents llocs i finalment me'n vaig inventar una mica el patró...

Civisme al metro, si us plau

Els que us moveu sovint per Barcelona amb transport públic segur que heu sentit aquesta frase, oi? Civisme al metro, si us plau. Civisme... o no civisme... parlem-ne, va. Des del punt de vista d'una embarassada de set mesos...

- Situació número 1: Al voltant de Nadal, coincideixo amb una veïna a l'autobús. Anem dretes perquè va molt ple. Em pregunta què tal, com va l'embaràs i, immediatament, una noia darrere meu s'aixeca i insisteix a cedir-me el seient. Llavors potser no calia, però Civisme: 10 points.

- Situació número 2: Tornant de classe un vespre, dues embarassades, visiblement embarassades, entren al metro. L'altra embarassada que no es troba gaire bé acaba demanant que algú la deixi seure perquè ningú no arriba a aixecar la vista. Mòbils, llibres, ulls tancats, mirada perduda, qualsevol excusa és bona per fer veure que no ens han vist. Civisme: 0 points.

- Situació número 3: Sortint del metro anterior, pugem a l'autobús per acabar d'arribar a casa. Va relativament ple. Des del fons de l'autobús, se sent una veu que crida "¿¿¿Señoooraaaaaaaa, se quiere sentaaaaaar???" (llegeixi's amb to una mica garrulín). Civisme, 7 points, s'agraeix el gest, però potser no calia que se n'assabentés tot l'autobús...

- Situació número 4: Entrem amb ell al metro i immediatament un noi jove s'aixeca per cedir-me el seient, malgrat que estava assegut al costat de la seva dona i del seu fill petit. Civisme: 10 points.

- Situació número 5: Pujo a l'autobús i només hi ha lloc per seure als seients reservats per a persones "que mereixen una consideració especial". A la parada següent, puja una iaia, s'asseu al meu davant i em fulmina amb la mirada. M'obro l'abric, com qui no vol la cosa, i se li canvia la cara de cop. Civisme... bé, crec que no opino.

- Situació número 6: És hora punta, el metro va ple i no hi ha lloc per seure. Ningú no fa el gest de moure's, ni per mi ni per un parell de persones grans que han pujat a la mateixa estació que jo. A la parada següent, queden dos llocs buits: un al costat del passadís (accés fàcil) i un al costat de la finestra (accés difícil). Un iaio fa un sprint, m'avança i s'asseu al seient del passadís. Quan em poso al seu costat per passar cap al seient de la finestra (plantejant-me si no li he de donar un cop de panxa, o de bossa...), em veu, fa cara de culpa i m'agafa amablement del braç perquè no caigui mentre faig equilibris per arribar al seient. Quan arribo a la meva parada i vull baixar, fa el mateix gest. Civisme: 4,5 points. Això d'agafar-me de bracet devien ser remordiments.


Deixo la llista oberta perquè segur que n'aniran sortint més...