dilluns, 30 de setembre del 2013

6 mesos, 21 dies i 3 hores



6 mesos, 21 dies, 3 hores i 10 minuts amb nosaltres. I avui, per primer cop, passarà el dia a la llar d'infants. 

Normalment a les 8 del matí ja sol ser despert, però avui encara dormia. L'he despertat, l'he canviat, hem vestit de carrer i li he donat l'esmorzar. La meitat del biberó ha acabat a sobre dels meus pantalons i al sofà en forma de vòmit matinal. Espero que no sigui un mal presagi.

I hem sortit de casa, hem enfilat la pujada i hem entrat a l'escola. L'estacionament de cotxets és ple a vessar! Hem entrat a l'aula, ha vist les joguines, i el somriure de la mestra, els dos companys de classe... i l'hem deixat allà. Ben tranquil.

I amb una llagrimeta, hem enfilat el camí de tornada, cap a la feina. Esperant que les hores passin ben ràpid i ja sigui hora d'anar-lo a buscar.




És una sensació ben estranya: molts dies, d'aquells que el nen estava pesat i ploraner, hauria volgut portar-lo a la llar d'infants per descansar una estona. I avui, en canvi, hauria volgut jugar amb ell tot el matí. Quina peneta :(


5 comentaris:

Sergi ha dit...

Si ja ho diuen, de vegades els ofegaries, es fa difícil aquesta atenció constant 24 hores. Però quan te n'has de desprendre, ni que sigui per una estona, segur que sents que et falta una part de tu mateix. Sort que ens acabem acostumant a tot, si no, quin drama!

Garbí24 ha dit...

no hi pateixis massa que de ben segur que ho faràs més tu que ell. Ja veuràs com tot rutlla, encara que unes llàgrimes no te les treu ningú, a tots dos.
bona sort amb la nova etapa...

Josep ha dit...

Aix, que es fan grans!

Laura ha dit...

:-*

MaryMoon ha dit...

Una setmana després... entrem a l'escola tan tranquils, ell es queda tan panxo jugant amb la mestra i jo marxo cap a treballar. Ni plors, ni remordiments, ni males cares, ni res. Fan-tàs-tic!!

Moltes gràcies per passar!