dimarts, 16 d’abril del 2013
Instant
T'atures un instant i t'adones que ja ha passat més d'un mes. Fa molt que no toques l'ordinador, treballes, llegeixes, surts al carrer o dorms més de dues hores seguides. Fas ulleres, et cauen els cabells i la panxa no ha marxat. Hi ha moments en què fa mal el cos i moments en què fa mal la ment.
I, malgrat tot, no ho canviaries per res.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Apostaria que el 99% de les mares novelles podrien escriure aquest post un mes després de parir...
un instant que ens regales, preciós. Endavant!!
(ho canviaries només quan fa mil hores que no dorms, ni el petit tampoc, i no para de plorar i no saps per què...)
Seguim aprenent, tots junts.
Gràcies per passar!
Jo crec que plora perquè va veure el partit del Barça de l'altre dia... No ho heu de fer això de deixar-li veure el futbol tan petitó, dona!! :-DD
Amunt, amunt, que teniu un tresor dels més grans que es poden tenir! ♥
M'agrada! Prioritats, sempre el més important davant.
Gràcies per passar, Assumpta i Jordi!
Espero que un dia d'aquests tindrem temps de treure la pols al bloc... i presumir de nino!!
Biologia, al cap i a la fi.
Publica un comentari a l'entrada