Tu, jo i l'Otis

dissabte, 15 d’octubre del 2011

Instints assassins

En alguna ocasió ja ho havíem comentat, hi ha molts comportaments que fan brotar els nostres instints assassins. Al cine, principalment.
A més de la xerrameca contínua i els bocates amb papers d'alumini, afegim un parell de despropòsits nous.

1. Les crispetes en capsa de cartró. I que sacsegin la capsa cada cop que volen agafar crispetes.
2. El mòbil. Al cine, el mòbil apagat, sisplau. Silenciat i en vibració, no, que si et truquen se sent el rec-rec-rec-rec. I mirar-lo cada deu minuts per si algú t'ha enviat un missatget, tampoc, que la llum molesta.
3. Els caramelets. Ben embolicats amb paper, a dins d'una bosseta de plàstic. O, millor, de cel·lofana.
I que els obrin ben a poc a poquet per (suposadament) no fer soroll.

I a vosaltres, què us exalta els instints assassins?

PD: Tots aquests casos es basen en fets reals viscuts per nosaltres mateixos en nombroses ocasions.
PD2: Ja no sé si la gent té poc respecte o que jo m'estic tornant molt intransigent...

dimecres, 5 d’octubre del 2011

Feina normal

Dos caminos se bifurcaban en un bosque y yo,

yo tomé el menos transitado,

y eso ha marcado toda la diferencia.

Robert Frost

Fa uns mesos vaig anar a una xerrada de l'associació de traductors i el ponent preguntava si algun dels assistents tenia una feina normal. Què deu ser una feina normal? Doncs molt senzill: una feina amb horaris, amb una seu, amb un sou, i amb una temàtica contínua.

Llavors vaig començar a pensar...
Puc treballar de dia, de nit, en horari de tarda, intensiva de matins, 12 hores sense parar o no treballar (ni cobrar) en dues setmanes.
Puc treballar al despatx, a la biblioteca, al tren, al menjador, a la facultat...
Puc cobrar bé, puc cobrar misèria o puc no cobrar res durant més de 60 dies.
Puc dedicar-me a 15 projectes diferents en un sol dia, o passar 2 mesos seguits treballant en el mateix.
Puc tocar informàtica, història de l'art, arquitectura, odontologia, veterinària, viatges, cartes comercials, informes d'empresa o actes de reunions d'organismes internacionals.
Puc llegir en català, escriure en anglès, revisar el castellà i somiar en italià.
A més, puc ser traductora i correctora, comptable, secretària, telefonista, responsable de compres i de logística, i netejadora.

Cada cop s'entén més, oi, que aquesta no és una feina normal?

(Vaig començar a escriure aquest post... al maig, crec. Ja era hora de publicar-lo, no?)

dimecres, 21 de setembre del 2011

Intercanvi

Fa uns mesos, molts mesos, us vam parlar de com comprar diferent... Actualitzem enllaços i n'afegim un de nou.

El nou és Nolotiro (http://nolotiro.org/es), on podeu donar i demanar el que vulgueu.
El Mercat d'intercanvi de Facebook ha canviat d'adreça: https://www.facebook.com/groups/271042499587995/
Freecycle és una llista de distribució i la teniu a http://groups.yahoo.com/group/Barcelona-Freecycle/
Vols tens segueix allà mateix: http://www.volstens.unmicroclima.com/

I com a resum de la jugada, tenim...

El "relleno" d'uns coixins vells que no servien -> regalat
Un aloe vera que es reprodueix generosament -> té una nova llar
Una lleixeta de cds mai utilitzada -> regalada
Llibres llegits -> canviats per llibres no llegits
Un termo per estrenar -> canviat per un altre llibre
Un collaret artesà -> canviat per uns clauers
Bambes d'spinning del 43 -> disponibles per a intercanvi!

Tothom hi guanya, ningú no hi perd, res no es llença. Un Win-Win.

dimecres, 14 de setembre del 2011

Súper 8, o com tornar a les pelis de la nostra infantesa

Divendres passat vam anar a veure la nova d'en J.J. Abrams. I hi vam anar amb crispetes. L'ocasió s'ho mereixia, sóc de l'opinió que no a totes les pelis s'hi pot entrar menjant crispetes. Però en aquesta, sí.

Segur que ja heu llegit, o bé sentit, que és una peli d'aquelles que els que estem per sobre la trentena ens retorna al cinema d'acció i d'aventures de quan érem petits, o més ben dit, preadolescents. E.T., Los Goonies, Regreso al Futuro, Indiana Jones, etc., en són algun exemples (els he escrit en castellà perquè les recordo així). Pel·lícula d'estereotips (tenim al bon nen protagonista, al grassonet, la nena maca espavilada, el poruc, el bèstia...), però, tot i que l'acció passa als anys 70, els han actualitzat; els han donat més profunditat al paper, l'estereotip és la façana i el personatge té altres matisos. I val a dir que gran part del mèrit el tenen els nens, uns actorassos (gran feina de càsting).

És una pel·lícula que et fa sortir del cine content, i amb un regust de boca agradable, potser amb un punt melangiós d'una època que va passar quan érem massa joves per gaudir-la.