En alguna ocasió ja ho havíem comentat, hi ha molts comportaments que fan brotar els nostres instints assassins. Al cine, principalment.
A més de la xerrameca contínua i els bocates amb papers d'alumini, afegim un parell de despropòsits nous.
1. Les crispetes en capsa de cartró. I que sacsegin la capsa cada cop que volen agafar crispetes.
2. El mòbil. Al cine, el mòbil apagat, sisplau. Silenciat i en vibració, no, que si et truquen se sent el rec-rec-rec-rec. I mirar-lo cada deu minuts per si algú t'ha enviat un missatget, tampoc, que la llum molesta.
3. Els caramelets. Ben embolicats amb paper, a dins d'una bosseta de plàstic. O, millor, de cel·lofana.
I que els obrin ben a poc a poquet per (suposadament) no fer soroll.
I a vosaltres, què us exalta els instints assassins?
PD: Tots aquests casos es basen en fets reals viscuts per nosaltres mateixos en nombroses ocasions.
PD2: Ja no sé si la gent té poc respecte o que jo m'estic tornant molt intransigent...
10 comentaris:
No puc, no suporto, no tolero.... els atacs de tos al teatre! Pugqué? Pugqué??? Sempre hi ha algú amb atacs de tos!! Sempre!!!!
A mi em va passar, la darrera vegada que vaig anar al cinema (aquest any hi he anat DUES vegades, que és molt, l'any passat només UNA... i l'anterior també... i totes són la mateixa: La darrera que hagués sortit de Harry Potter hehe) doncs res, que vàrem anar a veure Súper 8, el passat mes d'agost. Jo tota contenta d'anar a veure una pel·lícula que no fos plena de terribles traumes, escenes de sexe ben explícit, esbudellaments extraordinàriament realistes, tortures físiques i/o psicològiques (que és l'únic que es fa actualment: i si poden ser les tres coses al mateix temps, millor)... ai, que marxo de tema :-P
Deia, que vàrem anar a veure Súper 8 i, apaguen les llums i uns gamberrets comencen a cridar "oooooh qué guapooo" (quan surt el protagonista, que és UN NEN)... després, de tant en tant rialles fortes quan no tocava... crits de "oooh pobreeee"... en fi, fent el ximplet... Els hagués estrangulat.
Home, hi ha moltes coses que m'exalten els instints assassins a mi, però si parlem de cinema, fa tant tens que no hi vaig que ara mateix no en sabria dir d'altres a banda de les que dius tu, si no és que hi ha gent que realment no sap xiuxiuejar. Comentar la jugada amb el del costat pot estar bé, però si no saps xiuxiuejar i parles amb un to massa alt, i hi ha gent a qui li passa, millor que mantinguis la boqueta tancada.
El problema es que s'ha perdut el rspecte i els modos al mateix temps....sort que encara queda gent que els conserva
reconec que no tinc gaires instints assassins.... emprenya, xò intento passar. si que és cert que els adolescents poden treure de polleguera, però com les iaies que comenten la peli i el galan de torn, amb una veu... ejem..gens baixeta.
Al cinema (si hi anés) em despertaria instints assassins que algú expliqui (o m'expliqui) o intenti predir que és el que passarà a continuació. En plan "ara la matarà, ja veuràs!".
Però el que últimament em desperta instints assassins cada cop més incontrolables és la gent que, al metro, amb auriculars o sense porten la música tan alta que se n'assabenta toooot el vagó... Els mataria!!
El mòbil! Uff, és odiòs! I penses: si jo l'apago, per què tu no? I a més a més el van consultant amb el que molesta la llumeta de la pantalla. O D I Ó S ! ! !
Uf! és que començaria a parlar i acabaríeu pensant que sóc una tiquis miquis. Exemples:
NO SUPORTO que la gent que espera per pujar al tren vagi amb tant desfici per trobar seient que quan obres la porta no puguis baixar. Ara que vaig amb cotxet la cosa es complica encara més. I si comencen a pujar (a vegades a empentes) quan encara hi ha gent per baixar és que directament treuria el gavinet de la bossa!
NO SUPORTO la gent que es cola a qualsevol tipus de cua.He tingut moltes experiències a les botigues on venen menjar. Les iaiones, tan innocents elles,són unes grans expertes. Tenen un morro que se'l trepitgen. Les excuses que a vegades es gasten són tan variades com tan gran és la meva poca paciència davant aquests abusos: és que tinc pressa que he d'anar a buscar el nét a escola (no compten que potser jo també tinc pressa per algun motiu?), és que només vull un parell de naps (jo potser també només vull tres unces de fetge de iaia barruda)i després hi ha els que et demanen si els deixes passar davant teu quan ja et toca sabent que hi ha altres persones que van abans que ells (jo sempre els dic: potser els hi hauria de demanar a la resta de gent que va darrera meu, no ?).
El tema de cine/teatre/concert de música clàssica el tinc una mica oblidat des que tenim a la bitxeta de l'Heura, tot el que heu dit ho he patit (adolescents idiotes, iaies que parlen en veu alta, embolcalls de caramelets de 150 decibels, mòbils exasperants, bronquitis vàries que a més a més es contagien més ràpidament que la grip A,... si he d'aportar una novetat què us semblen aquells que no paren de donar cops al teu seient amb els peus ???
Apa, què bé que es queda un quan s'ho treu tot de dins !
les persones que tenen un ull extra al cul i es posen davant teu quan camines i caminen a poc a pooooc, i si tires cap a la dreta una mica ells també, i cap a l'esquerre i el mateix... aaaaaaagh!!!!
Entre tots, tenim una bona col·lecció d'instints assassins... bones dosis de paciència per a tots!
Publica un comentari a l'entrada