Dos caminos se bifurcaban en un bosque y yo,
yo tomé el menos transitado,
y eso ha marcado toda la diferencia.
Robert Frost
Llavors vaig començar a pensar...
Puc treballar de dia, de nit, en horari de tarda, intensiva de matins, 12 hores sense parar o no treballar (ni cobrar) en dues setmanes.
Puc treballar al despatx, a la biblioteca, al tren, al menjador, a la facultat...
Puc cobrar bé, puc cobrar misèria o puc no cobrar res durant més de 60 dies.
Puc dedicar-me a 15 projectes diferents en un sol dia, o passar 2 mesos seguits treballant en el mateix.
Puc tocar informàtica, història de l'art, arquitectura, odontologia, veterinària, viatges, cartes comercials, informes d'empresa o actes de reunions d'organismes internacionals.
Puc llegir en català, escriure en anglès, revisar el castellà i somiar en italià.
A més, puc ser traductora i correctora, comptable, secretària, telefonista, responsable de compres i de logística, i netejadora.
Cada cop s'entén més, oi, que aquesta no és una feina normal?
(Vaig començar a escriure aquest post... al maig, crec. Ja era hora de publicar-lo, no?)
7 comentaris:
S'entén que ets autònoma, o freelance. Penso que als traductors no sou els únics que us passa. Un dissenyador web o un programador, per exemple, podria escriure una cosa molt semblant a això, canviant uns petits detalls. Treballar pel teu compte té aquests inconvenients.
Estem en una època que s'ha de fer de tot i a sobre amb un somriure als llavis.
Vaselina amb quantitats industrials
Bé, un post que s'ha començat a escriure al maig i es publica a l'octubre tampoc és normal!
A l'altra banda podrien respondre els que tenen feines molt rutinàries i que desitjarien una mica més d'improvisació en elles.
Jo faig manualitats per intentar vendre-les... però gairebé no venc res :-(
O sigui que no tinc feina, ni normal, ni anormal, ni amb sou retallat... res :-(
La teva feina és molt maca :-) A vegades, quan llegeixo un llibre originalment escrit en anglès i m'agrada molt, molt, penso en la bona feina del traductor ;-) I a mi m'han arribat a recomanar un llibre pel traductor!! :-)) (El casalot, de Dickens, traduït per Xavier Pàmies)
Sou una espècie estranya els traductors, pel que vaig veient! Per començar, uns quants teniu blog, que no està malament... Hehehe! I sí, l'ampli ventall de feines que podeu fer, i els horaris flexibles que podeu tenir... li donen característiques especials. I ara la pregunta clau: això t'agrada o et toca la moral? T'agrada viure així, o preferiries anar 8h al dia al mateix lloc i fer sempre la mateixa feina? Tu diràs...!
Doncs servidor sí que té una feina normal amb un horari no normal, ho reconec (plego a les 16:30h i tinc dos tardes lliures) i una feina que sempre és la mateixa.
Ostres, tu i jo distem un munt!
Doncs ja ho saps filleta, busca't una feina! O encara fas això de les traduccions? ;)
Publica un comentari a l'entrada