És un clàssic, però encara no l'havia llegit... i m'ha sorprès. Justament a Tv3 van fer fa poc la peli L'illa, que en certa manera està lligada amb el llibre. O, com a mínim, a mi m'ho va semblar. Per si de cas, penseu que la peli és dolentíssima. L'Ewan Mcgregor i l'Scarlett Johansson no són garantia de res.
I el fragment...
-Es que a mi me gusatn los inconvenientes.
-A nosotros no -dijo el interventor-. Preferimos hacer las cosas con comodidad.
-Pues yo no quiero comodidad. Yo quiero a Dios, quiero poesía, peligro real, libertad, bondad, pecado.
-En suma, dijo Mustafá Mond-, usted reclama el derecho a ser desgraciado.
-Muy bien, de acuerdo -dijo el salvaje, en tono de reto-. Reclamo el derecho a ser desgraciado.
-Sin hablar del derecho a envejecer, a volverse feo e impotente, a tener sífilis y cáncer, a pasar hambre, a ser piojoso, a vivir en el temor constante de lo que pueda ocurrir mañana; el derecho, en fin, a ser un hombre atormentado.
Siguió un largo silencio.
-Reclamo todos esos derechos -concluyó el salvaje.
Jo, al seu lloc, crec que també ho reclamaria. I vosaltres?
4 comentaris:
Primerament, dir que a mi la pel·lícula que cites no em va desagradar. La idea és prou bona.
Respecte al llibre, penso que també preferiria tots aquests drets, però només per què el món que allà plantegen és una merda. Igual que a '1984', t'ho pinten tan negre que t'ho penses dos cops. Però igualment, potser el millor seria trobar una solució intermitja.
I tant!! forma part del fet de viure!
a mi la peli si que em va agradar (la persecussió no massa, però la idea i l'Ewan.....)
Per cert, vaig fer les teves magdalenes!!! boníssimes!! i les vaig fer amb xocolata! prova la variació, queden estupendes!!
Si no fos per tots aquests inconvenients no seríem conscients dels avantatges. El ying i el yang.
M'agrada!
Aquest 'salvaje' sembla el més civilitzat.
XeXu, a mi em va semblar fluixa, la pel·lícula. Els dos protagonistes no em van resultar gens creïbles.
1984 serà el proper llibre, m'estic posant al dia amb la secció de "clàssics pendents"!
Rits, a mi l'Ewan també m'agrada, en general. Xocolaaaaataaaaaa!!!! Ja ho provaré, ja.... mmmmmm....
Elur, tota la raó. Tanta felicitat és un excés, tot necessita el seu contrapunt. El salvatge és un personatge espectacular! S'ho qüestiona absolutament tot.
Publica un comentari a l'entrada