Dia 1. Truquen.
-Estàs disponible?
-I tant. Què tens?
-30.000 paraules pel dia X.-Perfecte, passa-me-les.
(...)
Dia 2. Truquen.
-Estàs disponible?
-No, ho sento, estic ocupada fins al dia X.
-Llàstima, tenia un projecte súper interessant sobre XX que era ideal per a tu. Parlem un altre dia doncs.
(...)
Dia 3. Truquen.
(...)
Dia 3. Truquen.
-Mira, que el client s'ha fet enrere i ha decidit traduir només la meitat del volum. Envia'm el que tinguis i la resta ja ho farem més endavant, si és que es fa.
-Ah... vale.
Si jo vaig a la peixateria i demano dues orades netes, i quan les tinc netes, decideixo que no les vull, la peixatera se m'emprenyarà, oi?
Si jo vaig a un restaurant i demano una amanida, i quan estan a punt de portar-me-la, canvio d'opinió i marxo, el cambrer i el cuiner se m'emprenyaran, oi?
Si jo truco al lampista perquè m'arregli l'avaria i a mig arreglar-la li dic que marxi i que m'ho deixi tot empantanegat, se m'emprenyarà, oi?
[grrgrfffgfguuuyynsyytttsdccveñgjheañghskdsjhfdhrgrggrga]*
*Gruny inintel·ligible d'una traductora emprenyada.
5 comentaris:
Fins aquí ha arribat la crisi que es deixen les coses a mig traduir. Entenc la teva indignació. Has pogut recuperar la feina que has hagut de rebutjar?
Doncs no, XeXu... aquestes coses o es "cacen al vol" o les assignen a altres persones. Tot és sempre per ahir, i ara, encara més. En fi... OOOhhhhhmmmmmm....
ostres! no m'estranya que estiguis emprenyada!!!!
molts ànims!
ànims!!! entenc perfectament el què dius... tot per ahir, i ja pots volar! i a més no pots dir que no o et quedes sense feina... buf....
Anna... vaig dir que no i em vaig quedar sense cap de les dues feines :(
Publica un comentari a l'entrada