dimarts, 5 d’abril del 2011

De vegades jo no sé


De vegades jo no sé perquè se'm passen pel cap les idees que em passen pel cap... i perquè els dits són més ràpids i per quan vull pensar què estic fent, ja ho he fet. 

O potser sí, que ho sé. Perquè es pot donar, donar per donar. Sense rebre res a canvi. Amb un petit gest es dóna veu a molta gent. Perquè tinc ganes d’aprendre, perquè ho vull tastar tot, vull canviar de tema, vull conèixer coses noves. I vull acostar-me a la medicina, poc a poc.

Fa uns dies vaig fer una traducció voluntària. Segurament, la traducció més difícil que he fet fins ara. I no per llengua, ni per vocabulari, ni per tecnicismes, sinó per contingut. Contingut sentimental, personal, íntim i compartit en primera persona per aquestes persones, persones valentes que expliquen la història de la seva malaltia.

Així doncs, des d'aquí us convido a llegir els seus plans contra la leucèmia, i també a conèixer la tasca de la Fundació Josep Carreres.

7 comentaris:

El porquet ha dit...

Doncs què et puc dir. T'honora un munt que realitzessis aquesta tasca de la que segur, tu també n'has après un munt.

Enhorabona. Donar veu a aquestes persones no té preu.

Tu, jo i l'Otis ha dit...

No sé si m'honora o no, però jo ho vaig fer amb totes les ganes. Hi ha taaaaaaaantes coses per fer...

Assumpta ha dit...

El món del voluntariat és ple de bona gent... tu també ens ho demostres! :-))

sànset i utnoa ha dit...

És un acte que diu molt. I bé que paga la pena!

*Sànset*

Jordi ha dit...

Si es fa quelcom amb el cor mai s'espera res a canvi. Al contrari, només pel sol fet de fer-ho ja hem rebut. Moltes felicitats!

Jordicine ha dit...

Una gran aportació per part teva!

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Per a la meva sorpresa, fa uns dies va arribar a casa un sobre amb informació de la Fundació i un cd d'òpera. No m'ho esperava, ha estat tot un detall!!

Gràcies a tots per passar.

Per cert, algú és donant de medul·la?