Potser creixement de massa?
Aquest és el resultat de la pizza que vam fer fa uns dies... vaig posar els ingredients a la panificadora, ella va amassar i llevar i després jo vaig acabar de fer la pizza...
Però la massa va créixer a dins del forn i va acabar sent una cosa... esponjosa... inflada... tirant a pizza napoletana, amb molt de volum.
I molt bon gust, clar.
La farina era d'espelta integral. Tot un descobriment.
(Celebrem que és dimarts i ha sortit el sol!)
6 comentaris:
No m'agraden les pizzes de massa fina. Omplen poc, el nen acaba menjant més bocins dels que inicialment li pertocarien i :) per tant, a mi me'n queda encara menys racció.
Amb les de massa gruixuda el repartiment, al menys, és més democràtic.
Si estava bona, això és el més important hehehe
Sí, fa sol, però fa un Mestral horrible... snif
Si us ha quedat bona... com més creixi millor! més n'hi haurà!
digues que si....que fa molta il·lusió veure com creix....;)
Demà sol també.....
Sembla un croissant! Jo prefereixo les masses finetes... però té pinta d'estar bona eh?
Òscar, una pizza fina però ben feta (com aquesta que us ensenyava fa un temps aquí: http://tujoilotis.blogspot.com/2009/09/sopem.html) és bona bona i omple com la gruixuda...
Però també és possible que al nen li agradi més i us en deixi sense...
Assumpta, era ben bona!!
Meia, boníssima! I com que era gruixuda semblava que en sobraria però no!
Garbí, i tant! Els experiments amb pa i la panificadora em fan molta gràcia. Sobre tot quan surten bé.
(dimecres mig assolellat, també)
Porquet, llavors les pizzes romanes t'encantarien!! Són fines i cruixents... mmmm!!! A mi també m'agraden més.
Publica un comentari a l'entrada