El negoci de casar-se (II)

Reprenc la història just allà on vaig deixar-la: al vestit.

Una núvia va de blanc, de llarg, amb cua, amb cancan, vel, talons i maquillada i repentinada. Per anar bé, amb un corsé ben apretat, que talli bé la circulació i no deixi respirar. Amb lligacama i mitges blanques, també.

Doncs... torno a portar la contrària, tu! Ni blanc, ni cua, ni vel, ni lliga, ni mitges blanques! Són molt bonics els vestits de princeseta, però no fan per mi. No sóc jo. Jo no sóc princesa, sóc la reina de casa meva que, per cert, no és del tot blanca (i ara encara menys després de 4 anys de viure-hi). Per això m'agrada mirar-me aquesta web, perquè tothom intenta celebrar el dia del seu casament com li dicta el cor. I no com s'imposa. N'he tret algunes idees, molta inspiració i més d'un "Oh" de "S'ha de tenir molt ben posats per sortir de casa així!".

Dos o tres visites a botigues de vestits van ser suficients. La veritat, no esperava que ningú em deixés emprovar res. Però ho van fer, i em vaig veure a mi mateixa dins de vestits de núvia de botiga petita i personal, no de catàleg de gran cadena. Blancs. De diferents estils. I tampoc m'hi vaig saber trobar. Per això el vestit me'l fa una modista, amb les teles que li triaré, que parlaran de mi i reflectiran com sóc.

Per cert, teniu curiositat per saber per què les núvies porten ram? Ara és per fer bonic, però antigament era per no fer mala olor. Aquí ens ho expliquen.