Després que se l'acabés la Maia, me'l vaig endur jo... El vaig començar dilluns.
Fa exactament cinc dies.
El vaig acabar ahir.
Feia temps que no "devorava" un llibre d'aquesta manera... no me'n podia desenganxar. Volia saber més. Per què han arribat a aquesta situació. Què li ha passat al món. Per què hi ha gent dolenta. I per què la gent bona s'amaga. Si arribaran al seu destí.
Ara vull veure la peli... vull veure si em transmet les mateixes sensacions. Quin patir!
4 comentaris:
La gent dolenta acostuma a cridar més, pèrquè són uns mal educats. Així es fan veure.
Mirarem si el trobem!
*Sànset*
Jo vaig començar per la pel-lícula (em falta el llibre). El "flim" molt rebé: l'atmosfera dessossegant, la fotografia, la crueltat ... i la tendresa, i el Viggo que ho fa tan bé. L'actor que fa del seu fill també és un encert. I "oju" amb alguns secundaris, força irreconeixebles !
Doncs jo em dec haver tornat fifi, perquè ara l'últim que vull són pel·lícules o llibres que em facin patir... que després tinc malsons!
Sànset, aquí criden poc... però fan molta por!!!! Busqueu-lo, que val la pena.
Mosquit! Ara encara tinc més ganes de veure la peli!!!
Maria, tot va a temporades. Jo ara estic llegint llibres un punt durs, potser. Raro que tingui temps de llegir! Clar que el teu punt de vista com a mare també pot ser molt interessant, amb La carretera... però et farà patir!
Publica un comentari a l'entrada