Misteris de la vida, fa uns mesos vam rebre aquesta postal...
Pensant que l'Otis s'havia convertit miraculosament en la nova generació dels nans de l'Amelie Poulain sense ni tan sols sortir de casa, vam guardar gelosament la postal, tot esperant que n'arribessin més.
Per ara, sembla que l'Otis no ha tingut més ganes de viatjar. És que a Moscou al desembre hi fa molta fred.
I nosaltres seguim, expectants, sense saber de qui va ser la idea.
O potser sí, que ho sabem....
5 comentaris:
Ostres, l'Otis, si parla rus i tot! Això que l'Otis viatgi sol deu ser una venjança per quan marxeu vosaltres i el deixeu a Barcelona!
Caram, que espavilat aquest gat vostre. Ja veig que pren les seves iniciatives. Però ara no s'està enlloc com a casa. Espereu que vingui el bon temps...
Quin gat més viatger! Com tots els gats, res com al costat de l'estufeta!
Bruna, has vist, quin gat més internacional? Jo em pensava que les venjances eren els atacs al sofà...
XeXu, espero que no marxi gaire d'excursió, que l'enyoraré!
Hola Albert! Gràcies per la visita! En el cas de l'Otis és més aviat a sota el cobrellit, que aquí no tenim calefacció. Per això em sorprèn la destinació... Moscou al desembre deu ser fresquet, no?
Con el frío que hace y el otis en Rusia, que lo habeís envíado a por vocka??????
Publica un comentari a l'entrada