Doncs després d'enganyar l'Otis, tenir problemes per tancar-lo al transportín, sentir-lo plorar de forma escandalosa, llastimosa i penosa fins al veterinari i tot el merder.... Ara agafa i fa això:
I després d'aquestes escenes bucòliques, quina mena de credibilitat tenim, quan diem que el transportín li fa
pànic?
11 comentaris:
jajajajajaja... tot plegat perquè en aquestes fotos fa el que ell vol fer, no el que volen que faci els altres :) tenen caràcter!
Conclusió: l'Otis és un cuentista...i et va ben enredar. Es clar que després va cedir a la temptació del transportín...
Elur, el que té és un parell de XXXXXX com una casa. Endevineu on està dormint... crec que dormirà allà fins que no li amaguem...
Anna, és un rato cuentista, està claríssim. Aiiii aquestes criatures....
ho fa per torturar-te ;)
L'hauríeu de dur a l'Actors Studio a fer de professor !
Crec que l'Elur ho ha dit molt bé. Són així, aquests bitxos... és part del seu encant :)
Ben b´els animals són imprevisibles! Estar al veterinari i veure, per exemple, les cares i cues baixades de gossos immensos que amb un lladruc et poden deixar sord és tota una imatge!
Hola Jordi! Ja ho pots ben dir... és un petit torturador d'amos innocents ;)
Hola Mosquit! Tu creus? Guanyaria un Oscar?
Hola Divina! El Nero també és igual de cuentista?
Benvingut, Albert! La veritat és que feia molta peneta, al veterinari. Tenia una carona de por... però imagino que no tots els animals s'ho passen tant malament, no? (i més, quan només toquen vacunes!)
simplement, el que més els agrada és fer-nos quedar malament a nosaltres!
I tan malament, rits!!
Hem tancat el transportín i l'hem guardat a l'armari... ara torna a dormir al menjador...
Publica un comentari a l'entrada