La resta de propietaris de bestioles peludes que ens visiteu podreu opinar sobre la tortura gatuna anual: la visita al veterinari.
Per vosaltres també és un trauma?????
A l'Otis li toca avui, i només li han de posar les vacunes... però ell ja està nerviós. I jo també.
Pànic. El transportín li fa pànic. Ahir el vam treure i el vam deixar al menjador... i se'l mirava amb una carona... I tot avui ha estat inquiet. S'ho veu a venir...
No sé per què li té tanta por. A viatjar? A estar tancat? A la vacuna? A que l'explori el veterinari? O potser és mal record de quan ens el van portar...
(Si d'aquí a una estona sentiu uns marrameus profunds i desesperats... serà que ja he tancat l'Otis al transportín i he sortit al carrer... snif...).
4 comentaris:
aviat escriurem un nou post, on us explicarem el sorprenent comportament d'aquest nostre gat...
Amb aquesta bestiola, cada dia és una sorpresa...
El nero també detecta de seguida que en preparem alguna quan l'hem de dur al veterinari i s'amaga on pot. Després la feina és nostra per caçar-lo.
Però un cop dins el transportí, es deixa fer força bé...
Doncs amb l'Otis va ser un drama. La gent es para pel carrer a mirar-te, a veure si és que estàs maltractant el gat o algo... i la noai del veterinari sempre li regala ratetes, per fer-se perdonar la punxada i la remenamenta...
Això sí, de tornada a casa, ni mú. Ja sentia l'olor de casa i no va protestar ni un sol cop, el bandarra!
Publica un comentari a l'entrada