Feia quatre anys que no la trepitjava... Mentre recorria el camí de l'estació dels catalans cap a l'ETSAV, va començar un viatge al passat que no va acabar fins que no vaig baixar a Barcelona. Un passat de detalls que tenia esborrats de la memòria, i que la majoria em van fer gràcia de recordar.
Després dels pertinents recorreguts administratius (vaig aprofitar per fer 10 còpies compulsades del títol), vaig continuar amb recorreguts físics per l'edifici i mentals per la memòria. Ha canviat molt, l'escola i la gent, les aules es veuen ara més desertes, ningú hi dibuixa allà, treballa a casa o al portàtil. Taules de dibuix que ja no es tornaran a posar en posició inclinada perquè ja no s'hi tornarà a col·locar mai més cap paral·lex. La copisteria s'ha reduït a la meitat -tots tenim plotters i impressores a casa-, la llibreria s'ha fet més gran. El bar també. Fins i tot, s'han adequat zones de descans. Amb sofàs!
Ara, les olors, igual que abans, encara eren les mateixes. I segur que demà tampoc canviaran. L'olor de cafè del bar... L'olor de paper imprès de la copisteria... L'olor de pols de fusta del taller de maquetes... L'olor d'oficina de la secretaria tècnica... L'olor de nervis i suor de les aules i sala d'ordinadors...
En fi, amb el ti-ti-ti dels FFCC, a l'estació de Catalunya, vaig tornar al present, juntament amb un títol d'arquitecte i deu còpies compulsades.
Per cert... el meu primer cognom és VILÀ.
3 comentaris:
jo vaig tenir una sensació molt estranya quan vaig tornar a recollir el títol, també 5 anys més tard (quan el va haver fabricat)... de fet, vaig tenir la sensació de trobar-me en un lloc desconegut per mi, molt poc familiar, quan en realitat per uns anys, quasi va ser casa nostra... suposo que va ser sobretot l'ambient, la gent... no ho sé, però estrany, ja no en formava part...
ummm... hauràs de posar-hi l'accent, doncs... si és que, perdona'ls que no saben el que es fan. Això o els hi havia caigut la tecla dels accents, que diu que passa molt sovint, sobretot amb els oberts, com que allà el fan servir tan poc!
Enhorabona!
Una llàstima que no es facin servir les taules de dibuix. A mi m'encantava, i m'encanta, tirar línies i fer servir l'escaire i el cartabó... ostres, enyoro fer dibuix tècnic!
Felicitaaaaaaaaaaaats! El podem penjar al costadet del meu... en el de la llicenciatura com a mínim em van escriure el nom bé. Al del postgrau, no... i va trigar un any més en arribar...
Publica un comentari a l'entrada