Malditos Bastardos

(Carles): Amb aquest post, estrenem una etiqueta que anomenarem La meva crítica (que no la teva)... I entendreu què vol dir llegint-lo.

Ahir vam anar als Verdi... Tarantino i "Malditos Bastardos". Pel·lícula típica del director: violència (sovint gratuïta, però excusable), humor negre, grans actors i nous referents i bons, molt bons diàlegs -per bons, el del 1r capítol, el del bar i el de l'estrena al cinema (recomanable: en V.O.)-. I per què no dir-ho: una peli gamberra, amb unes llicències històriques brutals però que, dins l'imaginari col·lectiu i popular d'una gran part de l'espècie humana, tant de bo així hagués succeït. Pel que fa als actors, recomanar, sobretot, al nazi dolent-dolent Coronel Landa. I del Pitt, dir que, quan no fa de guaperes o de buenorro, i els papers ho permeten, al paio se'l veu ficat en el personatge, i val a dir que fa oblidar al guapet de llavis gruixuts i permanentment humitejats...

Per cert, si sou aficionats al cinema, hi ha la tira de referents i "guinyos" a altres pelis.

(Maria): Doncs jo... portaré la contrària. Reconec que té escenes molt bones, sobre tot la de l'estrena al cinema. I que el principi, a la casa de pagès, és d'una tensió bestial. I que al Brad Pitt no se li entén una mè de raro que parla.

Però en molts moments se'm va fer pesada i lenta. Trobo que abusa de la sang de pot, d'escenes sanguinolentes fastigosetes, de la violència.... com és habitual en ell, vaja...

Si la veieu, que sigui en versió original, sisplau. No em puc imaginar com l'han doblada, si parlen francès, anglès, alemany i italià com si res.

Últimament llegeixo el bloc d'Ànima i a ells també els va agradar...