Ja torno a ser a casa.
Torno a treballar al meu despatxet, amb vistes al celobert i al menjador. Torno a tenir l'Otis sobre la taula, davant de la pantalla, dormint entre els meus braços, dormint sobre els meus braços. Torno a tenir la nevera perillosament a prop. Torno a veure les notícies i els Simpson mentre dino, em cuino el dinar, em faig el cafè.
(sospir)
Torno a dir-li "Que tinguis molt bon dia" quan marxa al matí. Torno a frisar perquè arribi el vespre i dringuin les seves claus al pany.
(segon sospir)
2 comentaris:
Si t'ho prens així, suposo que hem d'estar contents que hagis tornat.
Ah! Però no és el gat qui parla?
No home, no... però vist així... no, els gats són massa egoistes.
És bonic ser a casa, però a casa de veritat, no a les cases temporals d'altres llocs.
Llàstima que ja no tinc vistes al Circo Massimo i al Colosseo... sino al bloc de davant... I que al 8è no hi ha la cafeteria...
Publica un comentari a l'entrada