Una altra de llibres

I, finalment, he acabat el primer llibre de Larsson!
M'adono que el 2009 deu ser l'any de la meva vida en què he llegit menys. Menys llibres, i per plaer, vull dir. Això de llegir tot el dia satura molt les neurones, i descansar llegint un llibre no sol atraure'm gaire...

També em faig una idea de perquè, després de la pel·lícula dels Homes que no estimaven les dones (Gli uomini che odiano le donne, a Itàlia), ell i jo vam tenir opinions diferents. Realment... és molt difícil resumir el llibre en 2 hores de pel·lícula, s'han inventat algunes parts, altres les han passat pràcticament per alt... També entenc per què s'ha posat tant de moda. Larsson enganxa. I molt.

Nadal, Nadal, Nadal

Per mi que no tinc un esperit nadalenc gaire desenvolupat, els dies de Nadal poden arribar a ser una petita tortura... Àpats, reunions, gent, regals, gent, regals, sobretaules eternes, torrons, cava, polvorons... Per contrarestar-me, en Carles té un esperit nadalenc molt desenvolupat... i amb 31 anys segueix mantenint les tradicions amb la mateixa il·lusió que els nens de 5.

Us presento la petita part de casa nostra que reflecteix que és Nadal: ponsètia, grèvol, pessebre petitet, bola de neu i postals de Nadal es barregen amb les nostres fotos, les espelmes i tot el que hi ha normalment a la lleixa. És que, si no ho posem enlairat... l'Otis es menja la ponsètia.

I per acabar... doncs un verset de Nadal que m'agrada molt:

Com que sóc tan petiteta i de versos no en se dir,

faig petons i abraçades a tots els que esteu aquí!

Que tingueu molt bones festes!!!

Color de melocotón

Avui em ve de gust aquesta... Un día color de melocotón, cuando todos seamos libres...

Fred!

Quin fred que fa!

Però a sota del flexo sembla que s'hi està més calentonet...

Simon's cat (IV)

Una nova entrega del gat del Simon...

No us perdeu, a més, la seva web: http://www.simonscat.com/
I el seu llibre! Nosaltres ja el tenim!!!!

Atemptat veïnal

Permeteu-nos una petita digressió domèstica...

Divendres. 8h del matí.
Havent sopat vaig estendre la roba al celobert: llençols i tovalloles. Vaig a recollir-la a primera hora, abans que la veïna de dalt renti roba a mà amb lleixiu (costum molt pròpia que fa molta ràbia als que vivim a sota seu).

Doncs he fet tard: algú està fent sofregit d'alls. Amb una pudor d'escàndol. A les 8h del matí.
Les tovalloles netes a l'aroma d'all fan una olor que tomba d'esquena...

Calia? Calia fregir alls a les 8h del matí????

M'expliques un conte?

I hi va haver un dia, l'any 2004, en què no només va explicar-me'l, sinó que me'l va dibuixar:

(I nosaltres no som els únics que demanem contes...)