És curiós pensar que, durant uns mesos, tinc dos cors, quatre cames, quatre braços, quaranta dits, dos cervells, quatre ronyons, dos estómacs, quatre ulls... dos de posats, i dos que vés a saber si funcionaran a mitges com els de la mare, o si seran miops com els del pare...
I quatre pulmons, i malgrat tot en les pujades em falta més l'aire que no pas abans...
(I una panxa que no para de créixer i que no em deixa veure els peus!!)
6 comentaris:
Però tot això es passa, tot aviat tornarà a la normalitat i aquest set complet que portes dins estarà fora. Bé, em sembla que això dels ulls no se t'arreglarà...
és com sempre s'ha dit....tot el que puja.....baixa.
Paciència, tot al seu temps.
Ja veuràs que és tota una experiència, aprofita-ho guapa.
Per cert, quan puguis passa pel meu blog que hi tens un premi.
Tot es va formant dins per poder-lo acaronar, somriure,... quan el tinguis entre braços!
quaranta dits, són molts dits, eh? ;-)))
Enhorabona "dona-multiplicada-per-dos"!! :-))
A més de totes les sumes, ara hi afegim uns moviments addicionals a la panxa, totalment aliens a la meva voluntat. El nen no para quiet!!
Tot suma, el meu volum també...
:D
Publica un comentari a l'entrada