Fa uns dies us parlava dels intercanvis, de donar coses, canviar-les, rebre'n de diferents que la gent dóna... Doncs en relació amb aquest tema em sorgeixen algunes preguntes. Potser me les sabreu respondre: - Si dues persones queden per trobar-se un dia, a una hora, en un lloc, què costa ser puntual? O avisar si no s'ha de ser puntual?
- I, per altra banda, si una persona mostra interès per quelcom que jo ofereixo... costa molt ser seriós i anar-ho a recollir? Demanar amb compromís les coses? I no escriure perquè sí?
Posem per cas que anem a la carnisseria i encarreguem quatre pollastres a l'ast per diumenge. És obvi que els hem d'anar a buscar diumenge i que haurà de ser en l'horari de la carnisseria, perquè així ho hem pactat amb el carnisser. Si truquem dilluns per dir "ai, és que me'n vaig oblidar", el carnisser voldrà fer croquetes dels nostres braços i canalons de les nostres cames. Oi que sí?
O és que, per variar, demano molt?
(Amb tots els meus respectes pels senyors carnissers, eh?. Buscava un exemple entenedor.)
En fi...
5 comentaris:
No em sembla pas que demanis molt, ni gaire. Però hi ha gent que això dels compromisos s'ho passa pel folre. Si tens un mínim de seriositat aquestes coses et posen dels nervis, però és que n'hi ha d'individus així, eh!
Estem envoltats d'impresentables...molta paciència
Com t'escolto! No em puc vantar de ser una persona puntual. He estat durant anys la típica que arriba 10 minuts tard i que avisa quan està de camí en plan "ei, ei, que ja arribo!". Això està en procés de correcció. Sobretot després d'haver conegut persones amb qui m'he hagut de trobar alguns cops... i m'han donat "plantons" d'entre 30 minuts i una hora! Ho trobo increïble. I a sobre, afegir la circumstància que quedàvem per a què jo ajudés a l'altra a fer uns tràmits... a sobre! Bé, és que em sulfuro. Però bé. Gràcies a aquestes coses, últimament sóc molt més puntual, sobretot si sé que quedo amb gent puntual.
Noia, tens tota la raó...
Entenc els 5 minutets de marge, o potser 10, i més si et desplaces en transport públic... però més no! Una mica de seriositat, per favor!
(i ho dic jo que feia dies que no entrava a la meva pròpia casa virtual. Gràcies a tots per passar!)
Publica un comentari a l'entrada