dimecres, 14 de setembre del 2011

Súper 8, o com tornar a les pelis de la nostra infantesa

Divendres passat vam anar a veure la nova d'en J.J. Abrams. I hi vam anar amb crispetes. L'ocasió s'ho mereixia, sóc de l'opinió que no a totes les pelis s'hi pot entrar menjant crispetes. Però en aquesta, sí.

Segur que ja heu llegit, o bé sentit, que és una peli d'aquelles que els que estem per sobre la trentena ens retorna al cinema d'acció i d'aventures de quan érem petits, o més ben dit, preadolescents. E.T., Los Goonies, Regreso al Futuro, Indiana Jones, etc., en són algun exemples (els he escrit en castellà perquè les recordo així). Pel·lícula d'estereotips (tenim al bon nen protagonista, al grassonet, la nena maca espavilada, el poruc, el bèstia...), però, tot i que l'acció passa als anys 70, els han actualitzat; els han donat més profunditat al paper, l'estereotip és la façana i el personatge té altres matisos. I val a dir que gran part del mèrit el tenen els nens, uns actorassos (gran feina de càsting).

És una pel·lícula que et fa sortir del cine content, i amb un regust de boca agradable, potser amb un punt melangiós d'una època que va passar quan érem massa joves per gaudir-la.

6 comentaris:

òscar ha dit...

Des de que vaig llegir (no recordo exactament a quin bloc) que "Super 8" era per a malalts dels Goonies, vaig saber que aquesta peli no me la podia deixar escapar en pantalla gran.

Em confeso un veritable boig dels Fratelli, el Gordi i el seu supermeneo, Bocazas, Data i el "monstre" Slot. Es nota?

Garbí24 ha dit...

Ja està bé que retornem un xic enrere per poder assaborir el que ens va passar tan depressa

Assumpta ha dit...

Eeeeeeeeep, ep... què és això de "la trentena"?? Aquesta pel·lícula és un homenatge als que ja fa temps que comencem per "4" :-D

La pel·lícula passa a l'any 79 (fa trenta-dos anys) i els protagonistes en tenen catorze... sumem? Doncs res, que els nens de la pel·li són nascuts als seixanta :-))


Aquesta l'he vist!! (Es que els darrers cinc o sis anys només he anat al cine per veure les estrenes de Harry Potter, el cinema actual, en general, no m'agrada gens ni mica) i em va agradar molt!!

Llàstima que un grupet d'adolescents mal educats, asseguts al darrera van interrompre alguns moments amb comentaris estúpids, crits, i rialles sorolloses... però bé, tot i així en vàrem poder gaudir força :-)

Jordi ha dit...

No estic d'acord amb tu. Crispetes sempre! Home, que sinó em quedo dormit!

Jordicine ha dit...

Completament d'acord. Jo la vaig anar a veure amb la dona i el nano i ens ho vam passar pipa. Una abraçada.

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Veig que m'he robat amb un grup declarat de fans incondicionals de la peli i de l'època... m'agrada! M'ho vaig passar molt bé.

Demà anem de preestrena, divendres us ho explico.