Pel·lícula francesa de Xavier Beauvois que es va endur el Gran premi del jurat al Festival de Cannes. Tant de bo s'endugui un Oscar, també.
És, senzillament, imprescindible.
La història es basa en fets reals, lamentables i tristos, però els enfoca des de la humanitat d'un grup de monjos francesos que viuen a Algèria a principis dels noranta, on conviuen humilment i en perfecta harmonia amb els seus veïns musulmans.
La pau del monestir, el soroll del mercat, el canvi de les estacions (el càlid estiu de la pau fins al gèlid hivern del conflicte), els rostres dels homes... Un deu. No us la perdeu.
(També és lenta. Però què esperàveu de la vida en un monestir?)
4 comentaris:
Des de que vaig parir no he vist un cinema ni un teatre per dins.
Per sort, l'altre dia vaig veure al Telenotícies que el Cinema Maldà, cada quinze dies, programa una sessió per pares amb criatures petites ... o sigui, que els pares amb "mono" de cine poden anar-hi amb els seus nadons ... HO VULL PROVAR JA !!!
L'inconvenient és la "banda sonora" de plors, xisclets o roncs dels petits ... que potser no serà tan molesta com els sorollosos "crispetaires" o els que contesten al mòbil sense cap tipus de vergonya.
Si ho provo ja us explicaré.
Segur que serà divertit anar al cine amb l'Heura. Quin tipus de pelis fan? Adequades per al públic infantil, espero!
Crispetaires... fins i tot a la Filmoteca. L'hauria escanyat!
la setmana passada me'n parlaven. A veure si vaig a veure-la que en tinc moltes ganes!!!
Rits, segur que t'agradarà! Fa pensar molt. Però sense trencar-s'hi el cap, amb senzillesa, igual que els monjos.
Publica un comentari a l'entrada