Pyla

Quan pensava que aniríem a Bordeus per Setmana Santa, imaginava molt de vi i molta vinya. Moltes bodegues i molts formatges.
El que no imaginava era acabar passejant per la Duna de Pyla, que és una muntanya de sorra enoooooooorme, a la vora del mar, del bosc i d'un parell de poblets. Si jo visqués en algun dels pobles, patiria: vols dir que la duna no se'ls acabarà empassant?

En total, uns 60 milions de m³ de sorra fina eòlica en 87 hectàrees de superfície, 2,7 km de costa lineal i fins a 500 m d'amplada. Molta sorra, en resum.
I una bona pendent, també!

Edito el post per enllaçar-vos el Google Maps de la duna. En vista de satèl·lit és encara més impressionant.

Double Trouble

Amb el ritme d'actualització que portem, no us sorprendrà que pengi un vídeo de Simon's Cat, oi? I que el vídeo sigui de l'octubre de l'any passat, tampoc, oi?

Doncs això:





Aprofitem per desitjar-vos que passeu molt bona Setmana Santa!

Ens agrada!

I ja tenim ganes de sentir la resta de cançons del disc:

Astorada llegeixo

Astorada llegeixo que blogger ha fet canvis i els blocs ara tenen el domini de blogspot.com.es.
Així doncs, casa nostra seria http://tujoilotis.blogspot.com.es en lloc de http://tujoilotis.blogspot.com com ha estat fins ara.
No m'agrada el canvi; primer, i més important, perquè no me n'han demanat l'opinió; i segon, perquè no veig clar que em representi, aquest .es.
Per tant, us convido a visitar el bloc d'en Xavier Caballé i a seguir les instruccions per treure aquest .es final.

Si el canvi fos cap a un .cat, la cosa m'agradaria més.

Que tingueu molt bona setmana!

Costuretes

A aquestes alçades suposo que no cal que us expliqui que m'agraden les manualitats, oi? Alguna cosa ja havia anat ensenyant... Des de finals de l'any passat que m'ha agafat la febre de la costura. Primer vaig fer unes bosses, partint de zero i inventant el patró amb supervisió:

Per Nadal vaig regalar una bossa i un moneder, dels quals no hi ha prova gràfica :(

I al gener... em vaig apuntar a patchwork. Reconec que en un primer moment vaig pensar que no m'agradaria... però, oh! error! sí que m'ha agradat!! I molt!!
M'hi he ben aficionat. Ahir vaig rebre una comanda de material, que està acabat de rentar i estès al menjador:

Si tot va bé, formarà part del primer projecte: una manteta.

La classe i les fotos

A la darrera classe, els dos professors van portar moltes fotos. Les primeres eren "maques": gràfics, representacions, esquemes... Els alumnes somreien, s'anava sentint oooh, aaah, assentiments, somriures, que bonic.
Més endavant, però, les fotos van deixar de ser "maques". Eren susceptibles de causar dolor i l'ambient va canviar: cares d'angoixa, uix, ecs, cames creuades, angúnia.
Tots menys la noia del costat, que a totes les fotos feia que sí.


És curiós com es pot captar el sentiment general de la classe en funció dels petits comentaris.

La massa

Aquesta cosa llefiscosa que fa bombolletes a dins del pot de vidre és massa mare, o llevat mare, i fa les funcions del llevat químic a l'hora de fer pa. 

És una massa viva, plena de ferments, té color, olor, acidesa... i encara no la tinc del tot per la mà, perquè el primer panet de massa mare no ha pujat gaire. Però era ben bo.

Per saber més coses sobre pans i llevats, us recomano el blog de l'Iban, especialment la secció sobre com fer pa i el fòrum.