Què bé que senta el Palau

El Palau li senta bé a tothom, i més amb les esplèndides fotos del Xavier Mercadé que copio del seu bloc. No deixeu de visitar-lo.

I l'última foto... doncs no és del Mercadé, és una autofoto del cantant de la familia en ple Messies :-)

També Reis!

Anem presentant regals de Reis amb compta-gotes... aquest és un altre dels meus regals, que em va fer molta ilu perquè feia temps que ho demanava i els Reis semblava que no ho acabaven de tenir gaire clar.

Això és una Lomo. Ens estem tornant lomogràfics.

Perquè sapigueu una miqueta de què va la història, us enllaço aquest vídeo del programa Zoom Tendencias, de La 2.


La meva càmera és així:



(amb mininus, com no!)

I el primer carret està posat i sortirà fatal... però de seguida que el reveli us n'ensenyaré alguna.
(desitgeu-me sort!)

Wilco

El descobriment musical del mes de gener:

Va de formatges

Per Sant Carles, la Maria em va regalar una sessió de tast de formatges a Gastronomia Activa.
Com molts sabeu, i sonarà a tòpic, sóc dels que visc per menjar. I si, a més, puc tematitzar un sopar en una de les meves tres grans passions (a saber: la xocolata, el formatge i el vi, i aquest no té per què ser l'ordre de preferència) doncs millor que millor.
Per casualitats de la vida i per no contestar al telèfon (no sempre és cert allò que una trucada perduda és una oportunitat perduda), la nostra sessió (la Maria també s'hi va autoconvidar, òbviament) va ser en la més estricta intimitat: nosaltres, i la profe! La veritat és que, poder gaudir d'una sessió absolutament personalitzada, va ser un luxe. I si, a més, a una bona professora li plantes al davant dos bons alumnes com nosaltres, és normal que la sessió s'allargui més del previst i de les dues horetes inicials t'allarguis amb una tercera.

Per cert, he de comentar que no va ser només un tast de formatges. A part d'una primera hora interessantíssima de teoria sobre l'origen i la producció del formatge i les seves múltiples varietats, vam tenir el plaer de maridar-los amb tres bons vins.

Per acabar, compartir amb vosaltres una recomanació de la profe: http://marti-quesos.blogspot.com/. Una autèntica perdició.

Exposició

Si passeu aquests dies per Vilassar de Mar i teniu una estoneta, heu de veure l'exposició fotogràfica Tekerenyas al Cafè Favela.

Com us vaig explicar fa uns dies, Volunteers 4 Kenya, ara reconvertit oficialment en l'associació Children of Africa, treballa perquè nens de Kenya gaudeixin de millors oportunitats de futur. El proper projecte que tenen entre mans és un dispensari... això és molta feina!

Si voleu més informació sobre Children of Africa, aquí i aquí podeu descarregar el seu fulletó informatiu.

Per cert, les fotos són dels voluntaris que han treballat a Kenya al llarg de l'any.

Un any especial

Després de mesos de mantenir els temes en secret, de moure fils i organitzar coses, va sent hora de desvetllar tot el misteri.

Primer de tot, hem de confessar que estem molt gratament sorpresos. Molt! Perquè en plena era de feisbucs, tuiters, blocs, mails, sms i altres, els nostres amics han sabut guardar-nos el secret tan gelosament com hem volgut guardar-lo nosaltres, mentre ho anàvem explicant progressivament i en persona (o per telèfon) a tots els que ens sou més propers. Ara sí, nois, s'obre la veda! Ja en podeu parlar amb tothom qui volgueu! Moltes gràcies per la discreció!

I ara, us expliquem...

Jo la veritat és que no ens hi veig, però segur que si fessim alguna cosa així, ens quedaríem amb tothom. I seria molt divertit:



O potser així, també:



O potser, fins i tot, podríem muntar alguna cosa divertida com les que ensenyen en aquest web.

Però nois i noies, com diuen els Manel, "ens ha costat Déu i ajuda, arribar fins aquí"... i a partir d'ara volem que tot sigui diferent: ens casem!

Un tipo serio

Aficionats al cinema com som, últimament hi anem amb molt poca freqüència!

Això sí, intentem seleccionar les pel·lícules amb cura. I aprofitant que s'estrenava l'última dels germans Cohen, i que sempre són deures obligats, vam decidir per anar a veure "Un tipo serio".

I va ser un encert. Un interessant argument, un molt bon protagonista i un final impactant -ja ho comentarem algun dia-, així ho certifiquen.

Humor àcid, aquesta vegada han deixat l'humor negre de banda, i unes històries que, tot i portades a l'extrem, perfectament creïbles. Particularment interessant el retrat que fan del món jueu, particularitzat en els tres rabins. Un retrat extrapolable a altres religions, posem per cas la catolicaapostolicaromana.

No us la podeu perdre!