I love chuchos

Fa uns dies vaig trobar per casualitat una pàgina d'una associació protectora d'animals de Sevilla que, per recaptar dinerets, fan camisetes. No me'n vaig poder estar... i ja les tenim aquí!!

Les d'I love mininos estan esgotades temporalment, però les dels Chuchos també són molt xules :-)

When your mind....

is made up...

Si no heu vist "Once", us la recomano!

From the air

Aquest cap de setmana hem fet turisme... però turisme d'alçada!!
Dissabte vam pujar a la torre de Collserola amb la Roser, en Lluís i el futur Lluc... i diumenge... a Montjuïc! Molt recomanable la pujada amb Telefèric!

Crònica d’un viatge en 12 dies: New York & Miami (IV)

Divendres, 22 d’agost de 2008
Això són vacances: ens llevem tard i passegem a peu per la platja i el passeig. Calma i tranquil·litat a Miami Beach. Sol i vent. Les aigües de l’Atlàntic no refresquen, són tèbies, sembla sopeta!! Dinem a casa i es torna a complir el patró: a la tarda, ruixats. Convidem als nostres amfitrions a un dels millors restaurants japonesos de la ciutat (és el mínim que podem fer). Acabem la nit de marxa a Española Way, al bar Barcelona.


Dissabte, 23 d’agost de 2008
El Pablo i la Queralt ens porten al Dolphin, un Mall de Miami. No m’estranya que anar al centre comercial sigui l’activitat preferida de molts americans, això és enorme! T’hi pots passar tot el dia! Gran firada: pantalons, camisetes, cinturons i jerseis... no hi ha sort amb les sabates per al Quico. De tornada, ens fan una volta amb cotxe per Miami i anem de compres a un súper. Nota mental: la propera vegada, hem de tastar el New York Steak. Sopar a cals veïns, i la Maria hi troba un figuerenc!

Diumenge, 24 d’agost de 2008
The last day. Una platja per acomiadar-nos i una dinar a l’espanyola: truita de patates. Lluita personal amb les maletes, però acabem guanyant. Presses cap a l’aeroport, però tot funciona a l’hora. Vol de Miami a Atlanta, i vol final d’Atlanta a Barcelona. Ja no sentim anglès: a l’avió, som tots catalans! (sobre tot en Ramon, el nen del seient de darrere, que no para de cantar!!)

Dilluns, 25 d’agost de 2008
Tornem a ser a Barcelona després de 12 dies de vacances. A l’aeroport ens esperen el Quico i l’Assun, que ens conviden a dinar. Afectats pel jetlag, anem a dormir a casa...

12 dies. 12 dies intensos de vivències, anècdotes i sensacions per recordar, per intentar repetir i per tornar a viure.

Será maravilloso

Doncs, això, que anem a Palma al casament del Xavi i l'Elena.

Fins dilluns! Bon cap de setmana!

Simon's cat (II)

Sense més comentaris...

E167/51

Fa temps que volia escriure aquesta entrada. Em fa especial il·lusió penjar quatre fotografies de la reforma que van fer els meus pares al seu pis de tota la vida, comprat ara deu fer una trentena d'anys, on el meu germà i jo hi hem crescut, un pis carregat de vivències, experiències, històries i anècdotes.
Feia un parell d'anys que hi donaven voltes, i ja m'havien començat a marejar el cap amb quines idees tenia i què hi podrien fer... Finalment, el mes de gener passat començaven les obres (tot i que ja feia dos mesos que els meus pares, a poc a poc però sense pauses, havien anat buidant el pis i, conseqüentment, omplint el "traster" dels meus avis i la casa de Canet de mobles, estris, llibres, quadres, fotografies i records).
Cinc mesos d'obres, amb els pares exil·liats al poble, situacions i converses (a vegades surrealistes) amb els paletes, lampistes, parquetistes, fuster, antenista, muntadors de la cuina..., el bon i exhaustiu -i exhaust també- marcatge del client (el meu pare), els nervis, la comprensió i suport de la clienta (ma mare); tot plegat un munt d'anèdotes que ara ja, amb la distància del temps i dels mesos que fa que hi viuen, m'han fet decidir a mostrar-vos algunes imatges d'aquesta petita primera obra.

De la sala d'estar:


De la cuina:




Del wc gran: