Sé que a aquestes alçades ja estem tots cansats de desgràcies, que per si la economia fos poc, fa quasi una setmana que només sentim parlar del foc de l'Empordà, del foc de casa.
Un diumenge sense televisió ni ràdio ni notícies és com fer vacances. Tan tranquils estàvem, sense saber res, que quan vam rebre el primer missatge que ens preguntava pel foc ens va sorprendre molt. Des de Llançà encara no es veia el fum.
De tornada cap a Figueres, en ho vam trobar de cares. Amb tots els que sortien de l'autopista per anar a França per Portbou, i tots els que tornaven de Portbou perquè per allà també hi havia un incendi.
D'arribada a casa els pares el panorama encara feia més por.
Ara que ja està pràcticament controlat, crec que ja puc dir-ho. A les persones que van provocar els dos incendis... tant de bo es concentrin en vosaltres tots els mals d'aquest món. Que us pesin els remordiments per les vides perdudes, les hectàrees cremades, els danys materials, els animals morts i el patiment que heu provocat en tantes i tantes persones. Tant de bo que ploreu, tant com hem plorat nosaltres, i que mai no trobeu consol en res ni en ningú.
A les persones que han contribuït a apagar-lo: mil GRÀCIES pel vostre l'esforç. Em falten paraules per agrair-vos-ho. A les persones que han mostrat la seva solidaritat... mil GRÀCIES també.
Tant de bo que la nostra terra torni a ser verda com era.
I, mentrestant... tramuntana, maca, podries afluixar una mica i ajudar, eh?
