Aviat farà dos anys que treballo a casa i crec que puc començar a fer balanç d'alguns aspectes... no laborals, perquè la feina que faig (dins dels seus límits) m'agrada força, però sí més aviat psicològics. Algun psicòleg a la sala?
Cada un és com és. Jo no he brillat mai per la meva extroversió. Sóc filla única, sempre he sigut més aviat introvertida. En temps de la uni potser no tant, però ara sí, cada cop més. Me n'adono quan sortim i estem amb gent, que em costa, que sóc menys comunicativa i que moltes vegades em costa concentrar-me. Que la timidesa em lliga cada vegada més, i que la meva veueta no es fa sentir per sobre de la resta.
Ahir en parlàvem amb la Núria, està clar que el tipus de feina i la manera de fer-la ens afecta. Però em pot arribar a canviar el caràcter?
Treballar sola no m'agobia. Estar sola a casa amb l'Otis no m'agobia. Prefereixo estar sola a les males companyies. Però crec que està accentuant alguns aspectes de la meva personalitat que potser no són del tot positius...
Em pregunto si a la resta de professionals autònoms també els passa això, o si només són
cabòries meves. Som asocials, els autònoms? De tant d'estar sols tenim problemes per socialitzar? O, al contrari, de tant d'estar sols busquem qualsevol excusa per sortir i veure gent?
