dimarts, 26 d’abril del 2011

Gats i escriptors

M'explicava l'Esther fa uns dies...

"El gat és un company perfecte per a l'escriptor, i sempre hi ha tingut una mena de relacions íntimes i misterioses per raons que estan lligades a la naturalesa de l'art d'escriure."
— Nèstor Luján (Mataró 1922-Barcelona 1996)
a

6 comentaris:

  1. Sergi26 d’abril del 2011, a les 19:56

    Doncs noi, jo tinc un gat i de moment res de res...

    ResponElimina
  2. sànset i utnoa27 d’abril del 2011, a les 12:58

    Vigila, que si t'enxampen publicant coses que t'escriu el gat ("gat negre" en aquest cas)pots tenir problemes.

    *Sànset*

    ResponElimina
  3. òscar28 d’abril del 2011, a les 18:23

    Estic com en Xexu: la gata ja fa temps que volta per casa però, de moment, res de res.

    ResponElimina
  4. El porquet29 d’abril del 2011, a les 7:03

    Relacions íntimes.... a veure si hauré de malpensar!

    A mi els gats, malauradament, només m'ofereixen al·lèrgia!

    ResponElimina
  5. Jordicine29 d’abril del 2011, a les 9:29

    Mai he tingut gat. Ara un gos, tamany gat, quasi, pero gos. Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Tu, jo i l'Otis2 de maig del 2011, a les 21:06

    Esperem que els nostres gats, i gossos, ens inspirin alguna cosa, doncs.

    Bona setmana a tots!

    ResponElimina