M'explicava l'Esther fa uns dies...
"El gat és un company perfecte per a l'escriptor, i sempre hi ha tingut una mena de relacions íntimes i misterioses per raons que estan lligades a la naturalesa de l'art d'escriure."
— Nèstor Luján (Mataró 1922-Barcelona 1996)
Doncs noi, jo tinc un gat i de moment res de res...
ResponEliminaVigila, que si t'enxampen publicant coses que t'escriu el gat ("gat negre" en aquest cas)pots tenir problemes.
ResponElimina*Sànset*
Estic com en Xexu: la gata ja fa temps que volta per casa però, de moment, res de res.
ResponEliminaRelacions íntimes.... a veure si hauré de malpensar!
ResponEliminaA mi els gats, malauradament, només m'ofereixen al·lèrgia!
Mai he tingut gat. Ara un gos, tamany gat, quasi, pero gos. Una abraçada.
ResponEliminaEsperem que els nostres gats, i gossos, ens inspirin alguna cosa, doncs.
ResponEliminaBona setmana a tots!