Tu, jo i l'Otis

La massa

2012-02-13T17:11:00.001+01:00

Aquesta cosa llefiscosa que fa bombolletes a dins del pot de vidre és massa mare, o llevat mare, i fa les funcions del llevat químic a l'hora de fer pa.

És una massa viva, plena de ferments, té color, olor, acidesa... i encara no la tinc del tot per la mà, perquè el primer panet de massa mare no ha pujat gaire. Però era ben bo.

Per saber més coses sobre pans i llevats, us recomano el blog de l'Iban, especialment la secció sobre com fer pa i el fòrum.

Llegir

2012-02-10T11:08:00.000+01:00

La millor manera de llegir a l'hivern és al sofà i a sota de la manta. El problema és que no arribo a posar-me mai la manta, només d'estirar-me al sofà ja tinc l'altre "manta" a sobre.

Sobre la impresentabilitat de la gent

2012-02-07T16:40:00.000+01:00

Perdoneu el "palabro" però... estic mosquejada.

Fa uns dies us parlava dels intercanvis, de donar coses, canviar-les, rebre'n de diferents que la gent dóna... Doncs en relació amb aquest tema em sorgeixen algunes preguntes. Potser me les sabreu respondre:

- Si dues persones queden per trobar-se un dia, a una hora, en un lloc, què costa ser puntual? O avisar si no s'ha de ser puntual?

- I, per altra banda, si una persona mostra interès per quelcom que jo ofereixo... costa molt ser seriós i anar-ho a recollir? Demanar amb compromís les coses? I no escriure perquè sí?

Posem per cas que anem a la carnisseria i encarreguem quatre pollastres a l'ast per diumenge. És obvi que els hem d'anar a buscar diumenge i que haurà de ser en l'horari de la carnisseria, perquè així ho hem pactat amb el carnisser. Si truquem dilluns per dir "ai, és que me'n vaig oblidar", el carnisser voldrà fer croquetes dels nostres braços i canalons de les nostres cames. Oi que sí?

O és que, per variar, demano molt?

(Amb tots els meus respectes pels senyors carnissers, eh?. Buscava un exemple entenedor.)

En fi...

Vins a Vins

2012-01-26T14:09:00.000+01:00

Amb els amics de tant en tant ens reunim i tastem vins... i l'estiu passat, uns quants es van animar i van convidar la tele a un dels sopars dels vins.

Aquest n'és el resultat:

Ordinador

2012-01-23T17:26:00.006+01:00

Anar a classe amb l'ordinador i no parar de teclejar en tota l'estona no indica que l'alumne està atent, concentrat i que pren molts apunts.
Només indica que, si hi ha wifi, està distret al xat i al feisbuc.

Una veu

2012-01-19T17:00:00.000+01:00

Corre. Corre. Més ràpid. No et distreguis, que fas tard. Apreta el ritme. Va, que no arribes. Vés!

Ja està. Guarda-ho tot. Tanca projecte. Prepara factura. Actualitza la comptabilitat. No perdis la pista. No vadis. No miris res més que si no deixes les coses a mitges. Creua els dits, a veure si aquesta vegada cobres a temps. Cinc minuts de descans, i tema següent.

(Tinc una veu interior que em parla...)

La Mafalda sempre té raó

2012-01-16T16:37:00.002+01:00

Bona setmana a tothom!

Llibres del 2011 (2)

2012-01-02T19:45:00.000+01:00

Es veu que, a més de ser inconstant en la lectura, també he estat inconstant en l'elaboració de la llista de llibres del 2011, perquè, a través dels vostres blocs i les vostres llistes, m'acabo d'adonar que em falta un llibre!!

María Dueñas, El tiempo entre costuras. Tot i que en algun moment em va recordar a un tipus de novel·la romanticona i empalagosa que no em sol agradar, me'l vaig empassar sencer, rapidet i amb curiositat de descobrir més batalletes de la protagonista. La Guerra Civil sempre dóna molt de si, però està aprofitada amb gràcia.

Els mapes i les vistes...

2011-12-30T11:17:00.001+01:00

Ara que s'acaba l'any i que més o menys tothom fa balanç del 2011, us volia ensenyar una de les coses més curioses que ens deu haver passat aquest any: descobrir una persona coneguda a Street View de Google.

(Hola mama!!)

(Entrada inspirada en aquesta entrada del blog del Pons)

Llibres del 2011

2011-12-29T09:26:00.001+01:00

Aquest any m'he entretingut a fer la llista dels llibres llegits. Pensava que potser fet la llista seria un al·licient per llegir més, però no. No llegeixo tant com voldria... De fet, llegeixo tot el dia, per feina, però per plaer... doncs no tant.

Mark Haddon, Un petit inconvenient. Fluix, lent, pesat. Algun apunt entretingut, però pocs. Em va agradar infinitament més El curiós incident del gos a mitjanit, del mateix autor.
George Orwell, 1984. Un clàssic que val la pena tenir a mà i, potser, en ment.
John Boyne, El noi del pijama de ratlles. Escrit impecablement des del punt de vista d'un nen d'un altre temps. Me'l crec tot i, si algú em digués que és basat en fets reals, també me'l creuria. Una petita joia.
Éric Holder, La senyoreta Chambon. Breu, dolç, intens. Com un bon cafè. (Buscant-ne la foto he vist que se'n va fer una pel·lícula! oh!)
Carlos Ruiz Zafón, El juego del ángel. En certa manera, vist un, vistos tots, perquè l'autor té un estil molt similar en tots els llibres. Però el puntet d'intriga em va enganxar i me'l vaig polir en un temps més que raonable.

A mitges tinc tres llibres més:

Bill Bryson, Una breve historia de casi todo. El que he llegit fins ara és molt interessant. És divulgació científica, hem començat pel Big Bang i hem d'anar avançant fins a l'actualitat... a poc a poquet.
Katherin Pancol, Els ulls gros dels cocodrils. M'agrada com està escrit i m'agraden els personatges. No m'agrada que una d'elles, perquè sap anglès i rus, es posi a traduir llibres com qui es posa a fer crema de verdures. No m'agrada descobrir-hi faltes d'ortografia, però en fi, suposo que això ja són coses de l'ofici...
Lawrence Wright, Civiltà in bagno. La història de la humanitat vista des de les seves sales de bany. És, si més no, curiós.

Bon Nadal

2011-12-25T10:00:00.001+01:00

De part de tots els de casa, que tingueu molt bones festes de Nadal!!

La Coral Genciana hi posa la banda sonora. Això va ser... dimarts, a la plaça de Sant Felip Neri.

Pa farcit

2011-12-22T20:59:00.001+01:00

Fa uns dies vaig veure aquesta recepta al programa de cuines de TV3 i em va semblar interessant... s'haurà de provar!

El Kiosko

2011-12-19T11:55:00.000+01:00

Us agrada la carn? Les hamburgueses? El fast food, ràpid, però de qualitat?
Doncs heu de provar les hamburgueses del Kiosko.
Aneu-hi amb gana, que les hamburgueses porten 200 gr. de carn! A més de tots els acompanyaments.

El local és petitet, però també en fan per emportar. Si ho aneu, ja ens ho explicareu!

Aquest any no

2011-12-17T09:59:00.000+01:00

Aquest any no.
No.
I no pas per falta de ganes, sino perquè quan ens hi vaig voler inscriure... ja no quedaven places!

La Marató de TV3 ens mou a tots, està clar. Diumenge no podrem ser-hi com a voluntaris per agafar el telèfon, però segur que trobarem altres maneres de ser solidaris. I vosaltres? Hi participareu?

Egocentrisme

2011-12-14T09:55:00.002+01:00

Em permeteu un petit detall d'egocentrisme, oi?

Avui és el meu aniversari, i m'autoregalo una cançó. Que tingueu tots un dia fantàstic!

Simon's Cat: Simon Draws

2011-12-06T13:58:00.000+01:00

El dibuixant de Simon's Cat ens ensenya com fa els seus dibuixos. Vist així, sembla fàcil i tot, oi?

A l'aula

2011-11-30T19:40:00.000+01:00

Ahir vaig tornar de classe una mica al·lucinada. Havia vist moltes coses fins ara a dins de l'aula... no ho sé, gent que xerra, gent que juga amb el mòbil, gent que marxa, gent que tira papers, gent que juga a la paella... però el que no havia vist mai és que una persona que assisteix a una classe per gust agafi un llibre i es posi a llegir davant del professor. I no un llibre de la matèria, sinó el best-seller que ha tret de la biblioteca, i que deu ser molt interessant, a jutjar per l'afició amb què llegeix. No contenta amb això, al cap d'una estona, aquesta noia ha agafat l'mp3 i s'ha posat un auricular. Lectura i música.
Jo estava darrere seu i no donava crèdit.

Per cert... aquesta noia és mestra.

Qui té por

2011-11-25T16:09:00.000+01:00

de Virginia Wolf, Virginia Wolf, Virginia Wolf?
(cantat a ritme de "quién teme al lobo feroz" dels tres porquets)

Estupendus Pere Arquillué i Emma Vilarassau, en un combat de parella imparable. Us recomano moltíssim que l'aneu a veure.

(Breu, clar i concís, oi?)

The Puppini Sisters

2011-11-14T09:04:00.000+01:00

Les descriuen com "Trio de swing contemporáneo que practica el estilo de swing vocal de los años 40, tan popularizado por las Andrew Sisters. Junto a los temas más tradicionales, las Puppini se atreven a recrear temas pop del siglo XX."

Doncs elles són així, i canten així de bé:

Comencem el dilluns amb una mica de ritme!

Miradas de Amor (Colpo d'occhio)

2011-11-11T12:00:00.003+01:00

Ahir vam anar al cinema. Feia dies que no hi anàvem, i tenim una llista cada cop més extensa de pelis per veure. De tant en tant, aprofitem les promocions de preestrena del Club Tr3sC. Ja ho hem comentat altres vegades, la veritat és que està molt bé. Però, de tant en tant, -per sort, són poques ocasions- ens trobem amb una desil·lusió. Però és que la d'ahir, és digna de ser despotricada. Vam anar a veure "Colpo d'occhio", un film italià, amb actors que ja tenim presents a la retina ("Manuale d'Amore" n'és un exemple).

Intentaré ser mesurat amb les meves paraules:

Aquesta pel·lícula és una merda (a poder ser, llegiu la paraula "merda" a la italiana). Previsible, molt mal muntada, un guió superflu, fluix, gens creïble, uns primers plans dels ulls dels protagonistes espectaculars (potser l'únic remarcable, però per a veure ulls bonics ja veig els de la meva dona cada dia), interpretacions pèssimes, sobretot la de la protagonista. Molt mona (ens va ensenyar tot el cos), però dolenta-dolenta. Banal i supèrflua. Sort que no ens hi vam deixar els 7,50€ per cap de l'entrada...

És una pel·lícula del 2008... Potser si no va sortir quan tocava era per alguna cosa...

La Raffaela

2011-11-10T13:36:00.002+01:00

Fa uns dies ens van ensenyar aquest vídeo...

No us perdeu els vestits, ni les coreografies... és massa!!!

Dies...

2011-11-05T12:21:00.000+01:00

Sí, ho sé, han passat molts dies. La feina és la feina, i quan apreta, descontrolada com és ella, no se li pot dir que no. Avui recupero els caps de setmana, i he començat el matí amb aquest programa:

Reconec que l'he vist un parell de vegades i m'ha agradat. Però avui, a més, passeja per la meva terra. I m'ha agafat un atac d'enyorança molt gros.

Que tingueu molt bon dissabte.

I'm working on Sundays... ooohhh

2011-10-23T17:02:00.000+02:00

Em deixeu que li canviï una miqueta la lletra a la cançó, oi?
I'm working on Sundays... oooohhh... I'm working on Sundays... oooooooohhhhh

Per segon cap de setmana seguit. I així anar fent...

Instints assassins

2011-10-15T13:47:00.000+02:00

En alguna ocasió ja ho havíem comentat, hi ha molts comportaments que fan brotar els nostres instints assassins. Al cine, principalment.
A més de la xerrameca contínua i els bocates amb papers d'alumini, afegim un parell de despropòsits nous.

1. Les crispetes en capsa de cartró. I que sacsegin la capsa cada cop que volen agafar crispetes.
2. El mòbil. Al cine, el mòbil apagat, sisplau. Silenciat i en vibració, no, que si et truquen se sent el rec-rec-rec-rec. I mirar-lo cada deu minuts per si algú t'ha enviat un missatget, tampoc, que la llum molesta.
3. Els caramelets. Ben embolicats amb paper, a dins d'una bosseta de plàstic. O, millor, de cel·lofana.
I que els obrin ben a poc a poquet per (suposadament) no fer soroll.

I a vosaltres, què us exalta els instints assassins?

PD: Tots aquests casos es basen en fets reals viscuts per nosaltres mateixos en nombroses ocasions.
PD2: Ja no sé si la gent té poc respecte o que jo m'estic tornant molt intransigent...

Feina normal

2011-10-05T13:45:00.001+02:00

Dos caminos se bifurcaban en un bosque y yo,

yo tomé el menos transitado,

y eso ha marcado toda la diferencia.

Robert Frost

Fa uns mesos vaig anar a una xerrada de l'associació de traductors i el ponent preguntava si algun dels assistents tenia una feina normal. Què deu ser una feina normal? Doncs molt senzill: una feina amb horaris, amb una seu, amb un sou, i amb una temàtica contínua.

Llavors vaig començar a pensar...
Puc treballar de dia, de nit, en horari de tarda, intensiva de matins, 12 hores sense parar o no treballar (ni cobrar) en dues setmanes.
Puc treballar al despatx, a la biblioteca, al tren, al menjador, a la facultat...
Puc cobrar bé, puc cobrar misèria o puc no cobrar res durant més de 60 dies.
Puc dedicar-me a 15 projectes diferents en un sol dia, o passar 2 mesos seguits treballant en el mateix.
Puc tocar informàtica, història de l'art, arquitectura, odontologia, veterinària, viatges, cartes comercials, informes d'empresa o actes de reunions d'organismes internacionals.
Puc llegir en català, escriure en anglès, revisar el castellà i somiar en italià.
A més, puc ser traductora i correctora, comptable, secretària, telefonista, responsable de compres i de logística, i netejadora.

Cada cop s'entén més, oi, que aquesta no és una feina normal?

(Vaig començar a escriure aquest post... al maig, crec. Ja era hora de publicar-lo, no?)

Intercanvi

2011-09-21T10:45:00.001+02:00

Fa uns mesos, molts mesos, us vam parlar de com comprar diferent... Actualitzem enllaços i n'afegim un de nou.

El nou és Nolotiro (http://nolotiro.org/es), on podeu donar i demanar el que vulgueu.
El Mercat d'intercanvi de Facebook ha canviat d'adreça: https://www.facebook.com/groups/271042499587995/
Freecycle és una llista de distribució i la teniu a http://groups.yahoo.com/group/Barcelona-Freecycle/
Vols tens segueix allà mateix: http://www.volstens.unmicroclima.com/

I com a resum de la jugada, tenim...

El "relleno" d'uns coixins vells que no servien -> regalat
Un aloe vera que es reprodueix generosament -> té una nova llar
Una lleixeta de cds mai utilitzada -> regalada
Llibres llegits -> canviats per llibres no llegits
Un termo per estrenar -> canviat per un altre llibre
Un collaret artesà -> canviat per uns clauers
Bambes d'spinning del 43 -> disponibles per a intercanvi!

Tothom hi guanya, ningú no hi perd, res no es llença. Un Win-Win.

Súper 8, o com tornar a les pelis de la nostra infantesa

2011-09-14T15:00:00.007+02:00

Divendres passat vam anar a veure la nova d'en J.J. Abrams. I hi vam anar amb crispetes. L'ocasió s'ho mereixia, sóc de l'opinió que no a totes les pelis s'hi pot entrar menjant crispetes. Però en aquesta, sí.

Segur que ja heu llegit, o bé sentit, que és una peli d'aquelles que els que estem per sobre la trentena ens retorna al cinema d'acció i d'aventures de quan érem petits, o més ben dit, preadolescents. E.T., Los Goonies, Regreso al Futuro, Indiana Jones, etc., en són algun exemples (els he escrit en castellà perquè les recordo així). Pel·lícula d'estereotips (tenim al bon nen protagonista, al grassonet, la nena maca espavilada, el poruc, el bèstia...), però, tot i que l'acció passa als anys 70, els han actualitzat; els han donat més profunditat al paper, l'estereotip és la façana i el personatge té altres matisos. I val a dir que gran part del mèrit el tenen els nens, uns actorassos (gran feina de càsting).

És una pel·lícula que et fa sortir del cine content, i amb un regust de boca agradable, potser amb un punt melangiós d'una època que va passar quan érem massa joves per gaudir-la.

Simon's Cat "Cat & Mouse"

2011-09-12T23:18:00.003+02:00

Res més cert... en dono fe. I el meu teclat pelut, també.

Si vas a Escòcia (II)...

2011-09-08T10:45:00.001+02:00

Doncs si vas a Escòcia... t'aclapararà l'excés d'informació. Especialment, l'excés de prohibicions.

No entris No surtis. No aparquis tota la nit. No creuïs sense mirar. No donis menjar a les gavines. No pugis al vaixell si no t'ho diuen...

Si vas a Escòcia

2011-09-01T19:40:00.033+02:00

Si vas a Escòcia...

... menjaràs fish and chips. Cada dia, si vols.

... l'asfalt t'indicarà d'on vénen els cotxes...

... veuràs barques a terra quan baixa la marea...

... trobaràs ovelles de cap negre, fins i tot a la vora del mar...

... veuràs roques sorprenents...

... descobriràs que un humil card pot ser l'emblema nacional...

... coneixeràs la lleialtat del Bobby de Greyfriars...

... veuràs unicorns fins a la sopa. I només el penúltim dia, una audioguia t'explicarà que l'unicorn simbolitza de la lleialtat a la corona escocesa.

... els cementiris no faran por, sinó que seran bonics i vindrà de gust passejar-hi...

... podràs trucar i enviar cartes des del racó més remot...

... confondràs el cel amb els llacs...

... llegiràs paraules estranyes...

... veuràs cervesa de mig litre en mig litre...

... els camins es pedran entre rius i turons...

... i, al final... trobaràs en un cartell que se t'ha acabat la diversió (Xist!)

Diversion, en anglès, vol dir desviació.

Barreja

2011-08-29T09:49:00.000+02:00

És estranya, i curiosa, la barreja de sensacions i de sentiments que es produeixen en qüestió de dos dies.
Dissabte gaudeixes, balles, crides, rius, aplaudeixes, celebres que els amics s'estimen i que ho han volgut compartir amb tu, que són valents i generosos.
Diumenge, en plena ressaca emocional i física, arriben notícies tristes. L'alegria s'apaga, o si més no minva. Perquè per molt que sàpigues que passarà, i que has tingut dies per preparar-te, perdre una persona estimada dol. I s'escapa la llagrimeta, que és dolça, perquè s'ha apagat un somriure però també el dolor de la seva malatia, i també perquè encara està ensucrada per la celebració del dia abans.
El cor i la ment dubten: què pesa més, l'alegria, o la tristesa? l'alegria, o la tristesa, l'alegria, o la tristesa...

Dorado a la pimienta

2011-08-23T17:32:00.000+02:00

A l'hora de dinar se m'ha tombat el pebre i he menjat pebre amb pollastre... m'ha vingut al cap immediatament el Dorado a la pimienta que vaig menjar a Costa Rica al desembre. Per una banda, és graciós que et decorin el plat amb un Feliz Navidad quan acabes de sortir de la platja i, per altra, és graciós que en diguin Dorado a la pimienta quan en realitat haurien de dir-ne Pimienta con dorado. Me'n vaig menjar la meitat i no em vaig notar la llengua en hores...
Això va ser a la zona del Parc Natural de Manuel Antonio, al restaurant El avión. Sí, es diu avió perquè està fet a partir de l'estructura d'un avió.

Records de viatges...

Avanç d'una crònica escocesa

2011-08-22T17:24:00.003+02:00

Ahir estàvem a uns agradables 18º... L'arribada a Barcelona ens ha anunciat dues veritats oblidades: la primera, que a Barcelona, a l'agost, hi fa una calor poc suportable (els termòmetres urbans indicaven uns 34º). La segona, que ja se'ns han acabat les vacances.

Sort en tenim de les vivències passades en unes fantàstiques vacances a Escòcia, i de les fotografies per poder-ho demostrar. Com que encara necessitem un parell de dies per a pair-ho tot, no us fem cap crònica del viatge, però si us avancem una fotografia. Per als que ja hi heu estat, segurament us portarem més que bonics records. Per als que no hi heu estat, programeu-vos ja una escapada a aquest meravellós país, amb el qual compartim més que un sentiment d'anhel de llibertat.

La foto és a l'illa de Staffa, una de les Illes Hèbrides. La peça que sona, de Felix Mendelssohn, diuen que la va composar allà mateix, encisat per la bellesa i la màgia acústica de la Cova de Fingal.

Scotland

2011-08-12T22:50:00.008+02:00

La Setmana Santa de fa exactament 12 anys em passejava jo per Escòcia, amb aquesta cara de pipiola, amb els meus companys d'Erasmus.

Al Loch Katrine

A aquestes hores hi devem tornar a ser. Anem a (re)descobrir la terra de Braveheart. Fins a la tornada!

Museu del Joguet de Figueres

2011-08-07T17:09:00.000+02:00

Coneixeu el Museu del Joguet de Figueres?
No? Doncs no us el podeu perdre. En ple centre, i molt a prop del Museu Dalí, exposa una impressionant col·lecció de joguines antigues. Maquíssimes.

A aquells que vau jugar-hi us portaran molt bons records. Al que som massa joves per haver-hi jugat ens fan somiar en els nostres jocs infantils.
(Tot i que amb algunes, potser sí, que hi vam jugar...)

Manairó

2011-08-03T16:30:00.000+02:00

Aprofitant que fem vacances i que teníem pendent un regal de casament, ahir vam anar a dinar al Restaurant Manairó, al c/ Diputació de Barcelona.

Va ser... genial!! Ens van fer un menú degustació amb maridatge de vins, bo, bo, bo.

D'entrant, una cullereta de sardina fumada i un xof de pa amb tomàquet, servit sobre una estructura de ferro forjat xulíssima.

De primer, una croqueta de rostit deliciosa, un ravioli de foie amb salsa de trufa espectacular i un ou a la romana amb patata i calamarsets deliciós.

Després, un arròs amb callos i vieira amb oli d'all i julivert i, per acabar, vedella blanca cuita al Fakir Cook, que és un estri com aquest de la foto.

Tot això, regat primer amb un cava d'elaboració exclusiva, Muntanya Maleïda, crec. El vi blanc, un Trascampanas, un verdejo de Rueda que li fa bona competència al Perro Verde que tant ens agrada. I amb la carn un vi negre d'elaboració pròpia, 100% Tempranillo... i el que passa quan no portes càmera és que no tens prova gràfica de tot, i no en recordo el nom.
Ah! I aigua TAU al llarg del dinar.

Per postres, una torrija de Santa Teresa amb gelat de formatge fresc i crema de llimona.

Només li vaig trobar a faltar un detall de xocolata, algun petit four amb el cafè per acabar d'arrodonir l'àpat. La resta, "en cinco palabras": ES-PEC-TA-CU-LAR.

Per cert, agrair tan fantàstic regal a la Judith, l'Oriol, la Jana i l'Ona.

Blat

2011-07-29T16:41:00.001+02:00

Imatges de postal.

Vist a Els Prats de Rei per Sant Joan.
Sol, calor, bales de palla. Tractors que treballen a tota pressa. Roselles vermelles entre el daurat.

Vist ahir

2011-07-27T17:08:00.000+02:00

Vist ahir a les Rambles:

Noia d'uns vint anys vestida de manera no destacable, que porta a la mà dreta un aneguet com el de la imatge, amb un arnès blau, i un got d'aigua a la mà esquerra del que l'aneguet va bevent.

Després del veí que va amb el conillet al súper, i del personatge del carrer Argenteria que t'ofereix el porquet vietnamita perquè t'hi facis una foto, ja ho dec haver vist tot, no?

(Estem en plena recta final pre-vacances... perdoneu l'absència...)

Fruita d'estiu

2011-07-11T10:43:00.001+02:00

A l'estiu les caixes de Recapte són encara millors: tomàquets, préssecs, nectarines, paraguaios... mmmm....

Les nenes

2011-07-08T10:33:00.001+02:00

Les nenes del balcó estan contentes i han florit en ple mes de juliol.

Comoditat

2011-07-05T10:33:00.000+02:00

Sense més comentaris.

Gadgets

2011-06-27T16:50:00.002+02:00

Quan treballava en plantilla, el primer company de la feina que va plegar de tant en tant tornava a fer-nos una visita. Sempre passava de taula en taula a buscar quins "gadgets" nous teníem. A mi em feia gràcia, perquè llavors no en tenia cap. Però ara...

Aquest és el kit de gadgets que la majoria de traductors tenen a la seva taula:

Amb el número 1: alguna cosa sota la pantalla per enlairar-la i tenir-la a l'alçada dels ulls, per millorar l'ergonomia. Es poden comprar alçapantalles, a mi m'agraden més els llibres.

Amb el número 2: micròfon i altaveus. Per parlar per skype i escoltar música quan convé.

Amb el número 3: disc dur extern. Per evitar imprevistos no desitjats, còpia de seguretat diària.

Amb el número 4: reposacanells pel teclat. Per millorar la posició de les mans i evitar lesions.

Amb el número 5: estora de ratolí amb reposacanells. Per millorar la posició de les mà i evitar lesions.

Amb el número 6: el gadget estrella. Al davant a l'esquerra, protector del colze. Per quan ja has treballat massa i tens un principi d'epicondilits, el "colze de tennista".

Amb el número 7: al costat, la canellera. Per quan has tardat massa en incorporar els reposacanells a la teva vida i et fan mal la mà i l'avantbraç. En fases posteriors, es converteix en canellera rígida. Espero no haver d'arribar a aquesta fase.

Si el meu excompany de la feina passés per aquí... fliparia.

Un tast de Broadway

2011-06-22T16:47:00.001+02:00

Aquest és el títol del concert de la meva coral preferida. Serà el 2 de juliol a Lluïsos. Si ens hi voleu acompanyar, només ho heu de dir i us reservarem una entrada. Voleu unir-vos al club de fans??

Simon's Cat!

2011-06-20T14:59:00.001+02:00

Si canviem la nevera pel sofà, podria ser casa nostra...

Descontrol

2011-06-17T19:35:00.007+02:00

Permeteu-me que em desfogui avui amb una història laboral... inclassificable.

Des del passat febrer que treballo amb una empresa de la qual no diré el nom, que m'encarrega "de manera assídua la revisió al català de la documentació i de les pàgines web d’una reconeguda empresa multinacional de l’àmbit d’Internet". I ho estipula d'una manera semblant a aquesta al contracte que l'empresa i jo vam signar abans de començar a col·laborar. En aquest mateix contracte s'indica que cada final de mes jo he d'emetre una factura, i que ells me l'abonaran entre 30 i 45 dies després.

Fins a aquí, tots d'acord.

Al febrer vaig fer unes quantes revisions, el 28 de febrer vaig facturar i, per tant, esperava cobrar entre l'1 i el 15 d'abril. No va ser així. Com que el pagament es va endarrerir, vaig reclamar i em van pagar al cap de pocs dies, amb l'argument que la factura s'havia extraviat (excusa 1) però confirmant, al mateix temps, que també havien rebut la factura del març.

La factura del març, quan va tocar pagar-la, també la van "perdre". Com que el pagament no arribava puntual, vaig reclamar, i reclamar, i reclamar, sense resposta. Al cap de 4 correus i després de suggerir que no faria cap més feina fins que no em responguessin, em van confirmar que farien el pagament immediatament. Que "no havien introduït" la factura al sistema (excusa 2), tot i haver-la rebut correctament i puntual.

Al dia següent, veig al banc que m'han pagat, sí, però la factura de l'abril, no el març!

La factura de l'abril, me la van pagar per avançat. Avui, que torna a tocar pagaments, m'envien un correu per confirmar-me que m'ingressaran el març i l'abril (!!!!!).

En fi, que al departament de comptabilitat porten un descontrol que no hi ha qui l'entengui. Ara he passat de no cobrar a cobrar doble...

Joguines

2011-06-15T15:37:00.000+02:00

Des de fa dies l'Otis té una joguina nova, que li va fer molta il·lusió i que va molt bé, perquè hi juga ell sol i és un fart de riure. He pogut fer el vídeo... però la música va per separat...

I la cançó... doncs també és aplicable al cas.

Estiu

2011-06-07T23:46:00.002+02:00

Alguna cosa de bo han de tenir les temperatures per sobre dels 30 graus i la xafogor... a més de les orxates i els granissats... i és que torna el cine a Montjuïc! Ja tenim el programa: http://www.salamontjuic.org/

I també he vist que a La Pedrera tornen a fer concerts a les golfes, torna el Gandules al CCCB i al Caixaforum tindrem Dies de dansa.

Activitat!!!

Before and after

2011-06-06T13:42:00.000+02:00

Aquest és l'abans.

I aquest, el després.

Del després que ve després de treure'l del motllo... no cal que en faci fotos, no en queden ni les engrunes.

Costures

2011-06-02T13:36:00.000+02:00

Després del curs de costura del segon trimestre a La Sedeta, em va quedar per acabar una bossa de roba amb tanca metàl·lica... I aquí la tenim, acabada i estrenada.

Per una banda, de rodonetes de colors. Per l'altra, arbrets, de "conjunt" amb el collaret de boles que també vaig fer al curs.

Les teles de colorins són descobriment de la Maia. Gràcies!

Agraeixo també a la Ruth de L'Atelier del Raval la seva paciència davant del meu desconeixement total davant de la màquina de cosir. Gràcies!

Españistán

2011-05-30T23:07:00.000+02:00

Els dibuixos de l'Aleix Saló són boníssims. Tot i que, lamentablement, no reflecteixen tota la ficció que voldríem...

El dia de la barbota

2011-05-26T18:37:00.000+02:00

Ahir vam anar a veure el concert del Roger, àlies El dia de la barbota. Us en deixo un tast, espero que us agradi!

(aquí, ben acompanyat amb en Santi Balmes de Love of Lesbian)

No tot són flors i violes

2011-05-18T12:10:00.001+02:00

Diumenge, a Girona, mentre desmuntàvem Temps de Flors, vam coincidir amb un grup de suport a Acció Cultural del País Valencià. A aquestes alçades no cal explicar res sobre el tancament de TV3 al País Valencià... el que jo no sabia és que a més de tancar el canal, també els han imposat una multa de 800.000 €.

Aquesta xifra és impossible de pagar. Així doncs, a més de contribuir económicament, dins de les nostres possibilitats, us animem a col·laborar amb ells. Si sou a Girona, us en podeu informar personalment a la Llibreria Les Voltes (Plaça del Vi, 2) i a l'ADAC, Ateneu d'Acció Cultural (Pda. Sant Domènech, 2). Disposen d'uns bons d'ajut de diferents quantitats a partir de 5 €. També podeu anar a qualsevol d'aquests punts de recollida de bons d'ajut i us en podeu informar a www.acpv.cat.

Feu-ne difusió, sisplau!

Children of Africa a Luz de Gas

2011-05-11T20:30:00.000+02:00

Apunteu a l'agenda: el proper 4 de juliol, Children of Africa organitza un concert benèfic a la sala Luz de Gas a les 21h. La recaptació del concert es destinarà a la construcció d'un dispensari mèdic a Kènia. Hi participaran La Porta dels Somnis i Miquel Abras.

Feu córrer la veu!

Be happy

2011-05-09T21:42:00.008+02:00

No sé què m'agrada més, si el "Ánimo, tú puedes", o el "Nunca dejes de aprender". O la cançó de la Yael Naim.

56a edició de Temps de Flors a Girona

2011-05-06T10:00:00.000+02:00

Aquest dissabte s'inaugura Temps de Flors a Girona, del 7 al 15 de maig.
Amb una petita colla d'amics-arquitectes-dissenyadors hem fet una de les instal·lacions.

Us convidem a gaudir d'aquesta festa de la flor (i del muntatge efímer)!

Aquí hi trobareu més informació.

Caperucita

2011-05-05T22:06:00.000+02:00

Sempre que comentem pel·lícules diem que ens han agradat, que són bones, interessants, bona fotografia, bon argument... Però de vegades... no.
També hi ha pel·lícules avorrides, insulses, sense pes i fetes per al lluïment de nens macos i nenes maques. Aquesta és Caperucita Roja. Un conte clàssic, algunes imatges interessants, una Caputxeta d'ulls blaus impressionants, un llenyataire guapetón... i poca cosa més.

La notícia de l'any

2011-05-03T13:01:00.000+02:00

Si heu posat la tele o la ràdio entre ahir i avui, us haureu saturat de tant de sentir a parlar del tema... la notícia del dia, del mes, de l'any... els Estats Units diuen que han assassinat a Bin Laden.

Ho escric d'aquesta manera concreta per dos motius.

Per una banda, "diuen", perquè, que jo sàpiga, no n'han donat cap prova ni ho han demostrat gràficament en cap moment. Tot el que sabem, ho sabem perquè els Estats Units ho han anunciat.

Per altra banda, "assassinat". Bin Laden no és cap sant, ho sé, i en cap moment no pretenc defensar-lo. Però, amb Bin Laden mort, per mi no s'ha fet justícia. Se l'ha assassinat i no se'l podrà jutjar i condemnar per totes les seves accions.
I, el que és pitjor, crec que d'aquesta manera han creat un nou mite, un màrtir de la seva causa, i per molt que no en puguin venerar la tomba, els seus seguidors fidels continuaran venerant les seves idees. Ara més que mai.

A través de Twitter he llegit aquesta cita de Martin Luther King Jr.: I mourn the loss of thousands of precious lives, but I will not rejoice in the death of one, not even an enemy. Vindria a ser... Lamento la pèrdua de milers que vides valuosíssimes, però mai no celebraré la mort de ningú, ni tan sols la d'un enemic.
Hi coincideixo totalment. I vosaltres, què en penseu, de tot plegat?

Omplo pàgines en blanc

2011-04-30T19:52:00.000+02:00

Avui m'he despertat amb aquesta cançó al cap...

(mira que té anys!!)

Bon dissabte!

Gats i escriptors

2011-04-26T17:38:00.001+02:00

M'explicava l'Esther fa uns dies...

"El gat és un company perfecte per a l'escriptor, i sempre hi ha tingut una mena de relacions íntimes i misterioses per raons que estan lligades a la naturalesa de l'art d'escriure."
— Nèstor Luján (Mataró 1922-Barcelona 1996)

Sóc invisible

2011-04-23T12:00:00.001+02:00

O potser no del tot.

Aquest és el vídeo que han preparat des de l'Aptic, l'associació de traductors de la qual formo part, per fer campanya per a la valoració de la feina dels traductors.

Que tingueu molt bon Sant Jordi!!

(Podem fer un "Dónde está Wally". No me n'havia adonat, però jo també hi surto!!)

Flora i fauna

2011-04-19T15:16:00.001+02:00

Fer una crònica com Déu mana del nostre viatge ens està costant... ens deuen faltar hores, o potser és que resumir un viatge com ho vam fer amb el de Nova York fa un temps resulta esgotador.

Per això... avui torno a fer un resum gràfic, plantetes i animalets. En el cas de Costa Rica, crec que les imatges valen més que mil paraules.

D'esquerra a dreta i de dalt a baix:
Iguana 1, papallones, mono carablanca, restes d'ou de tortuga, plataner amb flor, camí de Monteverde, mapache, arbres de la costa pacífica, hermità, granota blue jeans, iguana 2 i perezoso emmig de les branques.

Brioix de xoco

2011-04-16T10:42:00.000+02:00

I amb aquesta foto, pretenem fer-vos enveja (sana) dels nostres esmorzars de cap de setmana:

brioix casolà amb trossets de xocolata acabat de sortir de la panificadora.

036

2011-04-14T19:31:00.001+02:00

De vegades un se sent una mica així, quan li toca fer burocràcia...

4t1a

2011-04-10T22:07:00.000+02:00

Un dels descobriments musicals del mes de març...

De vegades jo no sé

2011-04-05T09:30:00.000+02:00

De vegades jo no sé perquè se'm passen pel cap les idees que em passen pel cap... i perquè els dits són més ràpids i per quan vull pensar què estic fent, ja ho he fet.

O potser sí, que ho sé. Perquè es pot donar, donar per donar. Sense rebre res a canvi. Amb un petit gest es dóna veu a molta gent. Perquè tinc ganes d’aprendre, perquè ho vull tastar tot, vull canviar de tema, vull conèixer coses noves. I vull acostar-me a la medicina, poc a poc.

Fa uns dies vaig fer una traducció voluntària. Segurament, la traducció més difícil que he fet fins ara. I no per llengua, ni per vocabulari, ni per tecnicismes, sinó per contingut. Contingut sentimental, personal, íntim i compartit en primera persona per aquestes persones, persones valentes que expliquen la història de la seva malaltia.

Així doncs, des d'aquí us convido a llegir els seus plans contra la leucèmia, i també a conèixer la tasca de la Fundació Josep Carreres.

10A

2011-04-02T12:30:00.000+02:00

Nosaltres ja hem votat. I vosaltres?

Marley and me

2011-03-31T10:50:00.001+02:00

Heu plorat mai llegint un llibre?

Jo ahir a la tarda vaig plorar durant les 60 pàgines finals de Marley and me, de John Grogan. I no una llagrimeta, no. A llàgrima viva, com una magdalena i sense desenganxar-me del llibre fins que no es va acabar.

Em temo que si no heu tingut mai animals no m'entendreu...

Em vaig comprar el llibre fa uns anys, de casualitat, a Londres, quan hi vam passar un cap de setmana amb en Carles. S'havia quedat a la lleixa dels llibres pendents i el vaig repescar fa uns dies.

Des del moment en què el vaig començar no vaig poder parar! No és alta literatura, ni molt menys. És la narració senzilla i planera d'una parella que adopta un cadellet de gos, i de tot el que el gos comporta per a ells en els seus 14 anys de vida, i com evoluciona la família en aquests anys.

M'agradaria haver trobat la traducció de l'article que l'autor va publicar al diari quan es va morir el gos i que ha inspirat el llibre (en Grogan és columnista d'un diari dels Estats Units). Com que no l'he trobada, us enllaço l'article en anglès. Aquí teniu també un resum de la pel·lícula que en van fer, que no he vist, i la sinopsi de l'editorial que l'ha publicat en català. I aquí, uns quants fragments del llibre en anglès. El número 7 és dels que més em van tocar.

A més de tot, el vaig acabar de llegir amb l'Otis dormint a sobre la meva panxa. És la primera vegada que ho fa...

El nostre fillol

2011-03-28T10:00:00.004+02:00

Com a regal de casament, potser aquest és un dels més originals que ens van fer: Apadrinar un cep.
(sense menysprear els altres, eh! Ni molt menys!)

La idea se'ls va acudir a la Carla i en Josep que, arrel d'una conversa amb uns amics, van començar a tantejar el terreny buscant algun celler que "fes apadrinaments" dels seus ceps.
Sembla ser que, després d'investigar una mica, van trobar un celler que es va engrescar amb la proposta. I sembla ser que som pioners al país (pioners la Carla i el Josep per la idea, pioner el celler per tirar-la endavant, pioners nosaltres per ser els primers padrins d'un cep al país).

El celler que es va deixar engrescar en aquest projecte va ser Clos Dominic, a Porrera (entreu al seu blog "De brujas y vino"). L'"apadrinament" consisteix en:
- Apadrinament d'un cep durant 10 anys
- Dues ampolles de vi anuals durant els tres primers anys (una ampolla de Clos Dominic Vinyes Altes i una de Clos Dominic Vinyes Baixes)
- Una visita anual enoturística gratuïta, amb cata inclosa
- Document acreditatiu de l'apadrinament

(el preu, essent un regal, (no) el sabem, però al blog hi trobareu tota la informació) ;)

Doncs bé, com a padrins del cep, el passat 20 de febrer vam anar a fer la visita amb la Carla i el Josep. Vam gaudir d'un dia excepcional, l'amabilitat del Paco Castillo (Clos Dominic), la cata dels seus tres vins negres (Clos Petó, Clos Dominic Vinyes Baixes i Clos Dominic Vinyes Altes) i un gran dinar a Cal Carlets, a Porrera mateix.

Respecte a la cata, val a dir que són vins excepcionals tots tres (ens falta tastar el Clos Dominic Blanc... potser la propera vegada?):

Clos Petó, coupage de Cabernet Sauvignon, Granatxa i Carinyena de les vinyes joves. Fa una criança durant 12 mesos en barriques de roure de segon any.

Vinyes Baixes, coupage de Merlot, Cabernet Sauvignon i Carinyena de les vinyes joves, i una mica de Picapoll, Carinyena i Garnatxa dels ceps més vells. Fa una criança durant 14 mesos en barriques de roure de segon any.

Vinyes Altes, coupage de Carinyena (75%) i Garnatxa la resta, ceps vells i de baix rendiment. La criança, en barriques de roure francès noves, es fa al llarg de 16 mesos.

I, és clar, us presentem el nostre fillol:

(cep de les vinyes més velles, segons el Paco, és un cep centenari!)

Es pot dir més alt però no més clar

2011-03-25T12:21:00.000+01:00

Pregunta al Subirats traductor.

Com t’enfrontes a aquesta feina? Creus que es tradueix poc en català? Es fa bé?

Jo no sóc traductor, he traduït Villon del francès medieval, però en cap cas em considero un traductor, potser ara començo a fer-me’n. Tinc uns quants bons amics traductors, i crec que és una de les feines que requereixen més preparació i dedicació que hi ha, els admiro, certament, i estan malpagats, maltinguts, putejats i de vegades fins i tot censurats. Per a treballar bé es necessita un temps i això s’ha de pagar i no es vol tenir en compte. Al primer món editorial no li importen els traductors, i menys els traductors literaris. S’estan tirant pedres sobre el propi terrat perquè d’aquests depèn bona part de la transmissió de la llengua i la literatura, que la gent llegeixi, i ni així els importa. Ja s’ho faran, i ja veurem com s’ho fan.

La resta de l'entrevista, aquí.

El último verano? Questione di punti di vista? 36 vues du Pic Saint Loup?

2011-03-17T18:27:00.006+01:00

A veure, que algú m'ho expliqui....

Com pot ser que una pel·lícula que jo vaig veure el 17 de setembre del 2009 a Roma s'estreni avui a casa nostra? Un any i mig després?

I com pot ser que a cada país tingui un nom tan diferent... però taaaaaaaant diferent??

Què hi tenen a veure els punts de vista, amb l'estiu, i el Pic Saint Loup?

Algú m'ho explica?

Proyecto de las 1000 grullas

2011-03-15T18:44:00.002+01:00

He descobert a través de twitter el bloc d'aquesta noia japonesa, la Makiko. Aquesta és la proposta:

"En Japón solemos hacer 1.000 grullas para que se cumpla un deseo. Por eso necesito vuestra ayuda para animar a mi país y especialmente a la gente que está en las zonas más afectadas por la catastrofe. Una vez que tengamos las mil grullas, se las enviaremos a nuestros amigos del norte de Japón, que tanta ayuda y tanto ánimo van a necesitar."

Així doncs, us animo a participar al seu Proyecto de las 1000 grullas.

Aquesta serà la meva aportació...

(la papiroflexia no és lo meu...)

Edito l'entrada per aclarir que jo de papiroflexia ni idea, però la Makiko ha gravat un vídeo que ensenya com fer la grulla pas a pas. Doneu-vos una oportunitat! Ja en té 517!

També us volia ensenyar aquestes imatges, per si no les heu vist. Són les imatges de satèl·lit de la zona per on ha passat el tsunami, l'abans i el després. És esgarrifós.

Postures

2011-03-11T11:13:00.000+01:00

Es veu que amb la llengua fora i amb la pota aixecada es dorm millor...

De mares protectores i dels costats obscurs de la ment...

2011-03-04T12:00:00.091+01:00

Amb aquest títol no introdueixo cap post psicològic, només és per parlar de les dues últimes pelis que hem anat a veure: Mother i Black Swan.

Dues pel·lícules molt diferents, no tenen res a veure, però tenen alguns petits aspectes en comú, i això i el fet que les haguem vist aquesta setmana totes dues, fa que les presenti en conjunt.

La primera, coreana, d'un ritme força pausat, però amb algunes escenes molt impactants. Papers destacats, sobre tot el de la mare i el del fill disminuït psíquic. A mi se'm va fer un punt llarga, i això que no em fa res el cinema denominat lent, però en alguns moments em vaig moure excessivament a la butaca. Però ho compensen algunes escenes que et fan glaçar la sang. Ep, i no és de por!

I la que tampoc és de por, però també et glaça la sang, és El Cigne Negre. Brutal. Creus que vas a veure un tipus de pel·lícula i te'n trobes una que et sorprèn des del primer segon. Impecable Natalie Portman, un Òscar de calaix, estava clar. No voldria parlar-ne massa, per no desvetllar la trama, però la que va ser la Reina Amidala a Star Wars, aquí també passa a ser una reina, però del costat obscur...

Són sorprenents també els cartells. Sobretot els de Black Swan. Us adjunto l'original (crec) i el que han fet servir aquí. No sé quins dels dos m'inquieta més: una innocent i delicada noia transformada en una bèstia despietada o una preciosa nina de porcellana trencant-se... (Carles)

A mi, definitivament, la peli d'ahir m'ha tingut tot el dia amb una sensació de neguit sorprenent. Només de recordar els ulls de la ballarina... se'm fa com un nus a l'estòmac... Entenc que per això és una pel·lícula molt gran: no només no et deixa indiferent, sinó que segueixes tenint-la molt present al cap de 24 hores. (Maria)

Nespresso

2011-03-01T17:25:00.000+01:00

Nosaltres no tenim la màquina en qüestió, i després de llegir aquest article, estarem d'acord en què es tracta d'un cafè de luxe. I un luxe que, en la meva opinió, és innecessari i prescindible.

El que sí que m'agrada són les càpsules... I com que hi ha gent amb moltíssima traça i que, a més, ho publica a Youtube... doncs us deixo uns quants tutorials per si voleu reciclar les càpsules de manera creativa.

Tutorial 1:

Tutorial 2:

Tutorial 3:

I per als més avançats...

I ara... a treballar!!

Google Wedding

2011-02-25T10:45:00.002+01:00

Vist ahir a les teles del metro:

Google presenta un nou servei, Google Wedding, per facilitar l'organització de casaments. Hi ha alguna cosa que Google no tingui encara??

(a casa nostra, però, ja feu tard :p )

Contrastos

2011-02-21T09:44:00.000+01:00

Una setmana estàs així, de braços creuats, veient-les passar.

I la setmana següent, sense saber com ni perquè... et trobes en ple embús.

Benvinguts siguin els embussos.

El discurs del Rei

2011-02-19T17:51:00.000+01:00

Després de setmanes de sequera, sembla ser que els bons títols comencen a omplir la cartellera i la nostra agenda. I ahir en va caure un que estava dels primers de la llista: "El discurs del Rei".

Impecable. 12 nominacions als Oscar? M'ho crec. Colin Firth com a millor actor? També m'ho crec. I la veritat és que ens va sorprendre molt. Després de veure'l en altres pelis, com les de la Bridget Jones, el vèiem una mica descafeïnat, però aquí, fa un paperàs.
Un tractament de la imatge fantàstic, creen l'empatia amb el Rei, i et fan sentir les seves pròpies pors.

Llocs per recordar: la "consulta" i casa del logopeda.

(so d'aplaudiments de fons)

Manual

2011-02-11T17:16:00.006+01:00

Perquè pel nostre casament moltes coses van ser fetes a mà. Amb aquestes manetes que ara escriuen!!

Les invitacions, per exemple. O, com ja us havia ensenyat de passada, el meu ram i també els clips del meu recollit.

Avui us presento les flors.

Una part van ser els centres de taula i la decoració del pastís, i una altra part van ser els rams per les mames.

Aquí, en plena fase d'elaboració.

Un dels dos ram, un cop muntat.

Crec que els rams... portaven una quinzena de flors cada un. Pel pastís, una dotzena més. Pels centres de taula, 34 flors més. Hores de feina invertides? No les vull ni calcular...

Això sí, encara aguanten i no s'han de regar!

Proposició no de llei

2011-02-09T16:29:00.005+01:00

Benvolguts tots,

Us faig a mans la proposició no de llei que engeguem a can Tu, jo i l'Otis. Tingueu a bé d'adherir-vos-hi i de fer-ne difusió, si us plau.

Proposició no de llei per a l'abolició del mes de febrer.

És un mes curt, que ve després del gener i abans del març, que costa molt, fa fred, no conté festius destacats i és més curt que la resta. No hi ha vacances, no hi ha festes assenyalades... deixem el Carnestoltes per al març, així la distància entre Nadal i Setmana Santa serà més curta i no farà tanta mandra.
En cas que la proposició prosperi, els calendaris seran d'onze mesos. Les nòmines es mantindran en 12 o 14 pagues, sense tenir en compte aquesta abolició.

Els nascuts en el mes de febrer seran immortals, vist que no podran sumar anys perquè la seva data de naixement no existeix al calendari. En el cas que vulguin seguir celebrant els aniversaris i menjar pastís i rebre regals, hauran d'escollir aleatòriament una altra data del calendari que sigui del seu interès.

Divendres

2011-02-04T11:38:00.003+01:00

Finalment... divendres.

Les trucades no han arribat, qui sap si mai arribaran. L'ordinador té virus, si no el canvio l'he de formatejar per nassos. Les tarifes no pugen, la meva feina sempre serà incerta i jo he triat que sigui així. Però és divendres i fa sol. I m'encanta aquest vídeo.

Massa creixement

2011-02-01T17:23:00.000+01:00

Massa creixement?
Potser creixement de massa?

Aquest és el resultat de la pizza que vam fer fa uns dies... vaig posar els ingredients a la panificadora, ella va amassar i llevar i després jo vaig acabar de fer la pizza...
Però la massa va créixer a dins del forn i va acabar sent una cosa... esponjosa... inflada... tirant a pizza napoletana, amb molt de volum.
I molt bon gust, clar.

La farina era d'espelta integral. Tot un descobriment.

(Celebrem que és dimarts i ha sortit el sol!)

Dilluns

2011-01-31T19:41:00.000+01:00

Els dilluns són negres, oi? Dilluns passat deien que era el pitjor dia del món mundial perquè coincidien no sé quantes coses dolentes.
Era mal dia perquè era dilluns i plovia i ningú no estava animat i tot es veia gris i fosc.
Avui és dilluns, i potser no és tan negre perquè ha fet una mica de sol i ha deixat de ploure durant una estona... Però dilluns ve acompanyat de fred, de més pluja i de males notícies que et fan posar trista i et fan pensar en coses lletges, i et sents sola i petita, la feina t'escanya i veus que només és el principi d'una setmana que comença amb mal peu. I l'ordinador s'ha quedat sord i mut, canviar-lo és car i fa mandra, no hi ha manera d'apujar tarifes, hi ha trucades que no arriben, tantes incerteses cansen...

En fi... dimarts serà un altre dia.

cinema d'alçada

2011-01-30T11:10:00.000+01:00

8 hores de vol de Barcelona a Nova York. 5 hores de vol de Nova York a San José de Costa Rica. I el mateix per a la tornada.

Tantes hores en una butaca d'avió donen per moltes pel·lícules... Harry Potter y el príncipe de media sangre; Salt, Gru, mi villano favorito; Come, reza, ama; Up!; Más allá de los sueños (crec que aquesta aquí no es va arribar a estrenar).

Salvaríem de la crema les pelis infantils. La resta... sense comentaris.

Joguines de gat

2011-01-28T14:08:00.001+01:00

El gat... té un radar. De la mateixa manera que detecta quin és el moble més car de la casa i el destrossa... passa de llarg de les joguines de gat que li compren o li regalen i es dedica a jugar amb les coses més inversemblants. Una mandarina... el rull buit del paper de cuina... les oueres de cartró... un cordill...

Una d'elles és, setmanalment, la caixa de la verdura que us comentàvem aquí i aquí.

Quan arriba, l'olora amb delit. Quan l'obro i la vaig buidant, l'he d'apartar perquè no s'hi fiqui a dins (sense gaire èxit). I quan, finalment, és buida... es queda per casa 2 o 3 dies mentre ell hi juga. Es fica a dins, treu la poteta pel forat, salta per sobre, s'hi amaga, l'esgarrapa... La joguina del segle, vaja. Com el gat del Simon.

Amb Cent cretins n'hi havia prou

2011-01-26T18:00:00.000+01:00

No he llegit el llibre de Quim Monzó en què es basa la pel·lícula de Ventura Pons, però... què voleu que us digui... crec que estem d'acord que si en lloc de Mil cretins, en fossin cent, tampoc no passaria res.

Si els quinze contes es reduíssin a la meitat, eliminant tota la segona part, potser hauria estat millor. (Maria)

O potser si, mantenint els 15 relats, els hagués fet més curts (el Pons), potser la pel·lícula, amb menys metratge, hagués explicat el mateix i sense avorrir al personal.

Comentaris positius, però, per a algunes de les històries, que són excel·lents, sobretot les de la primera part. Fantàstica la de la Julieta Serrano, la del Francesc Orella, la del Joan Crosas o, fins i tot, la del mític Joan Borràs (recordeu "La Granja"?). (Carles)

Nelly Blue

2011-01-24T17:26:00.000+01:00

Després de mesos de sequera teatrera, divendres ens vam acostar al Club Capitol a veure Nelly Blue, una comèdia musical de T de Teatre i Los Tigres. Gran homenatge a les cançons clàssiques, als cantants melòdics, a Nino Bravo, als italians d'aquella època...

És molt divertida i molt recomanable. Sortireu del teatre cantant!

Només com a curiositat, sabíeu que Nino Bravo va morir amb 28 anys? Joveníssim! I encara ara cantem les seves cançons.

(Fins al 13 de febrer, afanyeu-vos!)

De dioses y hombres

2011-01-22T14:40:00.001+01:00

Pel·lícula francesa de Xavier Beauvois que es va endur el Gran premi del jurat al Festival de Cannes. Tant de bo s'endugui un Oscar, també.

És, senzillament, imprescindible.

La història es basa en fets reals, lamentables i tristos, però els enfoca des de la humanitat d'un grup de monjos francesos que viuen a Algèria a principis dels noranta, on conviuen humilment i en perfecta harmonia amb els seus veïns musulmans.

La pau del monestir, el soroll del mercat, el canvi de les estacions (el càlid estiu de la pau fins al gèlid hivern del conflicte), els rostres dels homes... Un deu. No us la perdeu.

(També és lenta. Però què esperàveu de la vida en un monestir?)

En portada

2011-01-21T11:01:00.004+01:00

En portada del Tr3sC, ara mateix...

A una banda, l'home que m'acompanya en aquest camí estrany que és la vida.

A l'altra banda, l'home que em canta cançons dolces des dels auriculars.

Romanesco

2011-01-19T11:49:00.004+01:00

Fa molts dies us vam parlar de Recapte, l'empresa que ens porta la fruita i la verdura biològica cada setmana.
Aprofitant que ara n'és temporada, avui us volia ensenyar això:

Bonic, oi?

És un bròquil. Sí, sí, un bròquil. De la varietat romanescu. És bonic, no? I a més de bonic, és ric en vitamina C i fibra. I de gust, doncs semblant al bròquil, potser una mica més suau.

(Ho confesso, l'he comprat per la forma, no pas per res més! )

Vampire

2011-01-14T13:01:00.003+01:00

La cançó és una mica... simple... però m'encanta :)

(ideal per a moments de tonteria)

De la banda sonora de Juno.

Cotxe. sí / Cotxe no.

2011-01-12T11:54:00.000+01:00

Fins no fa gaire el tema era si ens canviàvem el cotxe. El nostre cotxe actual és vellet, està en més o menys bon estat però el fet d'estacionar-lo al carrer en un barri ple de desaprensius no li ha anat gaire bé i quan no té una rascada nova li han trencat un retrovisor... Amb els anys també té alguna que altra petita avaria, però res important.
El fet de pagar un parking ara mateix ens sembla una despesa excessiva, i tampoc no garanteix que el veí del costat no sigui un patós i et ratlli el cotxe cada cop que entra o surt.

Amb l'any nou, ens plantegem el tema des d'una vessant diferent: necessitem el cotxe a Barcelona?

Entre setmana no el fem servir pràcticament mai. Per anar a la feina no ens cal. Potser algun dia per anar a veure algun amic fora de la ciutat, potser per anar a fer alguna compra. Els caps de setmana ens va bé per anar a Figueres sense dependre dels horaris dels trens, i allà sí que el fem servir molt. (Si visquéssim a Figueres no ens ho plantejaríem: allà el cotxe és absolutament necessari).

Aquesta setmana, a mode d'experiment, hem deixat el cotxe a Figueres i estarem sense vehicle propi fins al proper cap de setmana que hi anem.

Així doncs, aquest és el nostre dilema actual: Cotxe. Sí / Cotxe. No.

S'admeten propostes.

Comèdies

2011-01-10T13:24:00.001+01:00

En aquests dies de Nadal la cartellera no ens ha cridat gaire l'atenció, i hem acabat veient un parell de preestrenes de comèdies...

Bienvenidos al Sur és el remake italià de la francesa Bienvenidos al Norte, que no hem vist. És entretinguda, farcidíssima de tòpics italians i amb els actors de totes les pel·lícules del tipus Manuale d'Amore.

Como la vida misma és la típica comèdia americana de final feliç entre noia guapa i noi guapo que al principi no se suporten, amb l'ingredient afegit de la criatura que hereten. Té un parell d'escenes molt divertides amb la nena corrent amunt i avall... però a part d'això...

Són pelis per passar la tarda. No us passarà res si no les veieu.

Bon any

2011-01-03T16:16:00.002+01:00

Benvolguts, benvolgudes,

que el 2011 sigui un any simpàtic i amable,

ple de felicitat, ple de feina, ple de salut, ple de diners... i ple de posts.

Esperem que l'hàgiu estrenat com pertoca!

Tenia un deute

2010-12-27T10:32:00.001+01:00

Diguem-ne deute, diguem-ne entrada pendent...

I aquesta entrada pendent era fer-li una mica de promo a la meva modista :)

I per presumir de vestit, com no.

Perquè les recomanaciones de les amigues són fantàstiques. Perquè ens hem entès molt bé, perquè va captar de seguida que no seria un vestit convencional, i no li va fer por.

Perquè em vaig poder triar i remenar la tela, la forma i el disseny i perquè el resultat és genial... Perquè va mimar els detalls (imatge esquerra) i jo vaig poder mimar els meus, de detalls (imatge dreta)...

Moltes gràcies, Glòria!!

Podeu veure tot de creacions seves en aquesta pàgina, i també en aquesta altra.

Nadal

2010-12-24T12:05:00.001+01:00

El nostre Nadal és petit, petit, petit... tan petit que cap en una lleixa* del menjador i es barreja amb les fotos, els nuvis, les bromèlies i un infiltrat de xocolata...

Us desitgem molt bones festes!!!

I que en el 2011 aconseguiu tot allò que us proposeu!!!

* altrament dita estanteria en català estàndard

L'ombra del Maligne

2010-12-22T10:00:00.002+01:00

L'ombra del Maligne és llarga... i arriba a tots els racons.

Quan es tracta de col·laborar...

2010-12-20T18:07:00.003+01:00

... no hi ha qui ens pari. 7 milions d'euros. I la recaptació encara no s'ha tancat.

Us recomano l'experiència. Si teniu algun dels centres a prop, feu de voluntaris de La Marató i responeu al telèfon (o feu de runners, de validadors, de caps de taula, etc.) . Vaig rebre trucades... de província de Barcelona, però també de Girona, de Lleida, alguna de Tarragona, d'Andorra i, fins i tot, de Mallorca. I tots tots tots tots tots tots estaven contents de col·laborar i de trobar algú a l'altra banda del telèfon.

Costa Rica en imatges (I)

2010-12-16T16:47:00.002+01:00

I mentre no ens decidim a redactar una crònica del viatge... us avancem unes quantes fotos.

Ja som aquí!

2010-12-13T10:10:00.002+01:00

Sembla que el jet lag va passant i que anem reprenent les nostres rutines habituals. Tot ha anat molt bé, us farem un resum del viatge (i de les fotos) ben aviat.

¡Pura vida!

.... de colores...

2010-11-27T19:04:00.000+01:00

Perquè a aquestes hores som a dins d'un avió, estrenant la nostra lluna de mel.

No ens ho tingueu en compte, tornarem amb moltes fotos, una pila d'històries, una mica més morenos i menjats pels mosquits, d'aquí a uns dies.

(i ens perdem el resultat de les eleccions, les valoracions, el Barça-Madrid, els 1000 resums del partit, possiblement el naixement del Nil...)