dimecres, 29 de febrer del 2012

Costuretes

A aquestes alçades suposo que no cal que us expliqui que m'agraden les manualitats, oi? Alguna cosa ja havia anat ensenyant... Des de finals de l'any passat que m'ha agafat la febre de la costura. Primer vaig fer unes bosses, partint de zero i inventant el patró amb supervisió:



Per Nadal vaig regalar una bossa i un moneder, dels quals no hi ha prova gràfica :(

I al gener... em vaig apuntar a patchwork. Reconec que en un primer moment vaig pensar que no m'agradaria... però, oh! error! sí que m'ha agradat!! I molt!!
M'hi he ben aficionat. Ahir vaig rebre una comanda de material, que està acabat de rentar i estès al menjador:



Si tot va bé, formarà part del primer projecte: una manteta.

dijous, 23 de febrer del 2012

La classe i les fotos

A la darrera classe, els dos professors van portar moltes fotos. Les primeres eren "maques": gràfics, representacions, esquemes... Els alumnes somreien, s'anava sentint oooh, aaah, assentiments, somriures, que bonic.
Més endavant, però, les fotos van deixar de ser "maques". Eren susceptibles de causar dolor i l'ambient va canviar: cares d'angoixa, uix, ecs, cames creuades, angúnia.
Tots menys la noia del costat, que a totes les fotos feia que sí.


És curiós com es pot captar el sentiment general de la classe en funció dels petits comentaris.

dilluns, 13 de febrer del 2012

La massa

Aquesta cosa llefiscosa que fa bombolletes a dins del pot de vidre és massa mare, o llevat mare, i fa les funcions del llevat químic a l'hora de fer pa. 


És una massa viva, plena de ferments, té color, olor, acidesa... i encara no la tinc del tot per la mà, perquè el primer panet de massa mare no ha pujat gaire. Però era ben bo.


Per saber més coses sobre pans i llevats, us recomano el blog de l'Iban, especialment la secció sobre com fer pa i el fòrum.

divendres, 10 de febrer del 2012

Llegir



La millor manera de llegir a l'hivern és al sofà i a sota de la manta. El problema és que no arribo a posar-me mai la manta, només d'estirar-me al sofà ja tinc l'altre "manta" a sobre.

dimarts, 7 de febrer del 2012

Sobre la impresentabilitat de la gent

Perdoneu el "palabro" però... estic mosquejada.

Fa uns dies us parlava dels intercanvis, de donar coses, canviar-les, rebre'n de diferents que la gent dóna... Doncs en relació amb aquest tema em sorgeixen algunes preguntes. Potser me les sabreu respondre:

- Si dues persones queden per trobar-se un dia, a una hora, en un lloc, què costa ser puntual? O avisar si no s'ha de ser puntual?

- I, per altra banda, si una persona mostra interès per quelcom que jo ofereixo... costa molt ser seriós i anar-ho a recollir? Demanar amb compromís les coses? I no escriure perquè sí?

Posem per cas que anem a la carnisseria i encarreguem quatre pollastres a l'ast per diumenge. És obvi que els hem d'anar a buscar diumenge i que haurà de ser en l'horari de la carnisseria, perquè així ho hem pactat amb el carnisser. Si truquem dilluns per dir "ai, és que me'n vaig oblidar", el carnisser voldrà fer croquetes dels nostres braços i canalons de les nostres cames.  Oi que sí?

O és que, per variar, demano molt?



(Amb tots els meus respectes pels senyors carnissers, eh?. Buscava un exemple entenedor.)

En fi...