diumenge, 23 d’octubre de 2011

I'm working on Sundays... ooohhh

Em deixeu que li canviï una miqueta la lletra a la cançó, oi?
I'm working on Sundays... oooohhh... I'm working on Sundays... oooooooohhhhh



Per segon cap de setmana seguit. I així anar fent...

dissabte, 15 d’octubre de 2011

Instints assassins

En alguna ocasió ja ho havíem comentat, hi ha molts comportaments que fan brotar els nostres instints assassins. Al cine, principalment.
A més de la xerrameca contínua i els bocates amb papers d'alumini, afegim un parell de despropòsits nous.

1. Les crispetes en capsa de cartró. I que sacsegin la capsa cada cop que volen agafar crispetes.
2. El mòbil. Al cine, el mòbil apagat, sisplau. Silenciat i en vibració, no, que si et truquen se sent el rec-rec-rec-rec. I mirar-lo cada deu minuts per si algú t'ha enviat un missatget, tampoc, que la llum molesta.
3. Els caramelets. Ben embolicats amb paper, a dins d'una bosseta de plàstic. O, millor, de cel·lofana.
I que els obrin ben a poc a poquet per (suposadament) no fer soroll.



I a vosaltres, què us exalta els instints assassins?




PD: Tots aquests casos es basen en fets reals viscuts per nosaltres mateixos en nombroses ocasions.
PD2: Ja no sé si la gent té poc respecte o que jo m'estic tornant molt intransigent...

dimecres, 5 d’octubre de 2011

Feina normal

Dos caminos se bifurcaban en un bosque y yo,
yo tomé el menos transitado,
y eso ha marcado toda la diferencia.
Robert Frost


Fa uns mesos vaig anar a una xerrada de l'associació de traductors i el ponent preguntava si algun dels assistents tenia una feina normal. Què deu ser una feina normal? Doncs molt senzill: una feina amb horaris, amb una seu, amb un sou, i amb una temàtica contínua.

Llavors vaig començar a pensar...
Puc treballar de dia, de nit, en horari de tarda, intensiva de matins, 12 hores sense parar o no treballar (ni cobrar) en dues setmanes.
Puc treballar al despatx, a la biblioteca, al tren, al menjador, a la facultat...
Puc cobrar bé, puc cobrar misèria o puc no cobrar res durant més de 60 dies.
Puc dedicar-me a 15 projectes diferents en un sol dia, o passar 2 mesos seguits treballant en el mateix.
Puc tocar informàtica, història de l'art, arquitectura, odontologia, veterinària, viatges, cartes comercials, informes d'empresa o actes de reunions d'organismes internacionals.
Puc llegir en català, escriure en anglès, revisar el castellà i somiar en italià.
A més, puc ser traductora i correctora, comptable, secretària, telefonista, responsable de compres i de logística, i netejadora.


Cada cop s'entén més, oi, que aquesta no és una feina normal?






(Vaig començar a escriure aquest post... al maig, crec. Ja era hora de publicar-lo, no?)